Forcadell i Junqueras neguen la violència esgrimida pel jutge per processar-los

Les defenses dels 25 processats pel Tribunal Suprem pel procés disposaven fins aquest dimarts per recórrer davant el jutge Pablo Llarena l'acte en què se'ls formalitza la imputació per rebel·lió, malversació o desobediència. I no han volgut desaprofitar aquesta bala, imprescindible per poder després impugnar davant la Sala d'Apel·lacions de l'alt tribunal. Tant l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell com l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva coindiceixen en les seves impugnacions respectives a negar l'existència de qualsevol violència, requisit imprescindible perquè es pugui entendre que s'ha comès un delicte de rebel·lió.

Junqueras sosté fins i tot que "dir que la independència de Catalunya no es pot obtenir pacíficament o insinuar, com es fa en l'acte recorregut, que l'Estat hauria de mantenir la vigència de l'article 155, ja que el projecte independentista 'es manté larvat' podria lesionar drets fonamentals com són els de llibertat de consciència o la proscripció de la persecució de la dissidència política en el marc constitucional". Forcadell assevera que "és una persona absolutament pacifista" i que "si per perseguir la seva ideologia es necessita la violència, abans abandonarà les seves idees que permetre cap acte violent".

També coincideixen tots dos a negar la competència del Tribunal Suprem per investigar uns suposats delictes que en tot cas s'haurien comès a Catalunya, de manera que sostenen que haurien de ser investigats pel Tribunal Superior de Justícia català, cosa que, a més, no els privaria de la doble instància judicial.

Declaració d'independència sense efectes

Forcadell sosté que la rebel·lió de la qual se l'acusa és "inexistent" perquè no hi va haver gens de violència més enllà de la policial que va causar un miler de ferits l'1-O, així que tampoc s'hauria produït "cap aixecament violent i públic" i perquè la declaració d'independència no tenia "cap efecte jurídic" i "la seva finalitat era, exclusivament i en tot moment, aconseguir una via de negociació amb el Govern central".

"No hi va haver cap aixecament públic i violent per declarar la independència de Catalunya", sosté en el seu recurs. Com a prova assenyala que quan es va aprovar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució pel Govern central no es va optar per utilitzar les masses per defensar la república i es van acceptar les eleccions convocades pel Govern de Madrid.

Pel que fa a la seva actuació com a presidenta del Parlament, defensa que la seva conducta sempre va ser adequada al reglament de la Cambra i que va ser el ple, com a "òrgan suprem", el que va adoptar les decisions. "Els membres de la Mesa no tenen facultat, ni n'han de tenir, per limitar el debat que els diputats fan en seu del Parlament fent ús del dret a la llibertat d'expressió i en exercici de la representació de la ciutadania", sosté per entendre que només podria ser acusada de desobediència, per immediatament quedar exonerada gràcies a la inviolabilitat parlamentària. Aquest argument també és esgrimit per l'exsecretària primera de la Mesa Anna Simó per sol·licitar la revocació del processament.

Criminalitzar el Parlament

Notícies relacionades

¿Per què el jutge Llarena ha sigut implacable amb els líders del procés?

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

El recurs de Junqueras i Romeva utilitza un to ben diferent per mirar de revocar l'acte de LLarena. Per exemple, considera un atac frontal a un poder de l'Estat i a la llibertat de discussió parlamentària "la criminalització" que, en la seva opinió, es fa "del debat parlamentari i la configuració com a indicis de criminalitat de les decisions i acords del Parlament de Catalunya" que haurien d'estar protegits per "la inviolabilitat que assisteix els diputats". 

"Si el projecte polític independentista és legal, com ho és, llavors fer efectiva la independència és la conseqüència lògica d'aquest projecte. Els únics límits a aquesta actuació política són els del respecte a les vies pacífiques i democràtiques i els fets que s'analitzen en l'acte no demostren cap actuació concreta d'imposició de la secessió per la via de la força o la violència", argumenta.