INVESTIGACIÓ DEL TRIBUNAL SUPREM

Els Mossos van preveure que Rajoy declarés l'estat de setge

La policia catalana va elaborar un informe en què apuntava el temor que hi hagués violència als carrers

"L'Estat espanyol reaccionaria de manera molt contundent", va alertar tres dies abans de l'1-O

nh 6608

nh 6608 / FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

3
Es llegeix en minuts
Luis Rendueles / Juan José Fernández / Vanesa Lozano

Els Mossos d'Esquadra van advertir en un informe que l'Estat espanyol "reaccionaria de manera molt contundent" si el Parlament, "aprofitant la majoria parlamentària independentista", fes una declaració unilateral d'independència (DUI). La previsió està inclosa en un escrit de la Unitat Central d'Anàlisi d'Estratègies d'Organitzacions (UCAEO), de la Comissaria General d'Informació de la policia catalana, que va ser localitzat per la Guàrdia Civil i figura en la causa que instrueix al Tribunal Suprem el jutge Pablo Llarena. Al document es descriuen les "reaccions polítiques que podrien afectar la seguretat ciutadana" en aquells dies convulsos d'octubre.

Si el president Puigdemont declarava la independència, els Mossos apuntaven que l'Estat podia posar "en pràctica fórmules derivades de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola (CE), dels preceptes a què faculta la llei de seguretat nacional o fins i tot declarar l'estat de setge recollit a la CE". A peu de pàgina, els Mossos expliquen que "l'estat de setge és, dels tres estats excepcionals (alarma, excepció i setge), el que regula les qüestions que s'han d'adoptar si es posa en perill la integritat territorial d'Espanya". L'estat de setge, abans anomenat estat de guerra, es recull a l'article 116 de la Constitució. L'ha d'aprovar el Congrés per majoria absoluta i suposa posar l'administració d'un territori en mans d'una autoritat militar i suspendre els drets fonamentals, excepte l'habeas corpus (control judicial de les detencions).

L'informe dels Mossos, datat el 28 de setembre passat, assegura que una resposta contundent de l'Estat provocaria diverses conseqüències. D'un costat, "les entitats sobiranistes cridarien de manera immediata" a ocupar el parc de la Ciutadella, davant el Parlament, i generarien un clima de tensió.

Actituds "combatives"

A més, els Mossos anuncien que sorgiria una "actitud combativa" de l'ER (esquerra revolucionària) amb el suport i la col·laboració de "col·lectius anarquistes, el MAC (Moviment Antifeixista Combatiu) i el CR (Comunisme Revolucionari)", que posarien en marxa "grups combatius liderats per Endavant i Arran" que portarien a terme "pràctica combativa al carrer". Aquestes mobilitzacions, segons l'anàlisi, "es podrien estendre al terreny universitari, amb vagues d'estudiants i ocupacions de rectorats per part del SEPC". (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans).

Els Mossos aventuren fins a tres vegades el risc de violència als carrers i la societat catalana. També preveuen el que pot passar durant la vaga general convocada entre els dies 3 i 9 d'octubre. "Si els incidents fossin generalitzats, en aquest escenari, l'Estat, si no ho hagués fet abans, podria declarar algun dels estats d'excepció que la mateixa Constitució espanyola contempla".

Marta Rovira, número dos d'Esquerra Republicana, va explicar a RAC-1 el mes de novembre passat, durant la precampanya electoral del 21-D, que el president Puigdemont els havia traslladat "de fonts solvents i contrastades" que, si es declarava la independència de manera unilateral, l'Estat enviaria l'Exèrcit a Catalunya i es crearia un escenari de "violència extrema amb morts al carrer". Per la seva part, Puigdemont va avisar al Palau de la Generalitat el 26 d'octubre: "No estic disposat a ser el president que porta morts i sang als carrers, vam dir que no passaríem aquesta línia".

Eleccions

L'anàlisi de la Comissaria General d'Informació de Mossos d'Esquadra contemplava una altra alternativa a la declaració unilateral d'independència de Catalunya: la possibilitat de convocar unes "eleccions referendàries" que la Generalitat podria portar a terme "sota l'embolcall d'unes eleccions autonòmiques". Una possibilitat contemplada per Puigdemont fins a l'últim moment abans de la declaració d'independència del 10 d'octubre.

Els Mossos apunten que aquestes eleccions comptarien amb l'oposició de l'Esquerra Revolucionària. "Amb la incògnita de quina decisió prendria finalment la CUP, les opcions independentistes es podrien presentar per separat però amb un punt comú en el seu programa electoral en el sentit de declarar la independència si s'obtenen més de 68 diputats".

Notícies relacionades

L'informe també recull previsions sobre el que passaria abans i durant de l'1 d'octubre, que van ser avançades pel diari digital Voz Populi. En declaracions davant el Tribunal Suprem, preguntats per l'acusació popular, que exerceix Vox, diversos comandaments dels Mossos van confirmar que havien advertit el Govern català del risc d'altercats als carrers per al referèndum de l'1 d'octubre. 


EL DOCUMENT