Anar al contingut

la batalla municipal

Ciutadans es llança rere les alcaldies del PSC, que encaixa tranquil el desafiament

Els taronges confien a aprofitar la tendència a l'alça marcada per les autonòmiques

Els socialistes s'encomanen al carisma dels seus líders locals i a la seva gestió

Rafa Julve / Roger Pascual

El PSC  té 120 alcaldes. Ciutadans, cap. Però el partit que lideren Albert Rivera i Inés Arrimadas se sent més preparat que mai per canviar la situació després dels bons resultats que va obtenir en les eleccions autonòmiques del 21 de desembre. Una victòria fonamentada en gran mesura en aquelles localitats on governen els socialistes, amb menció especial a l’àrea metropolitana de Barcelona, i on la formació taronja pensa posar el coll de cara als comicis municipals del 2019. El vent bufa fort, però l’organització que dirigeix Miquel Iceta rep l’envit amb calma aparent i confiada en l’ascendent dels seus barons locals.

En les eleccions catalanes del desembre, Ciutadans va ser la força més votada a totes les localitats del cinturó barceloní on governa el PSC (13), a part de moltes altres. El 2015 se n’hi havien resistit algunes com Santa Coloma de Gramenet i Cornellà de Llobregat, però en aquesta ocasió ho va tenyir tot del seu color. Una bona pila dels 95.000 votants que Ciutadans calcula que va arrabassar als socialistes a tot Catalunya i dels 170.000 que li va prendre al PPC són residents d’aquestes zones.

Encara que la candidatura d’Iceta va pujar en nombre de vots en aquelles ciutats, la colomenca Núria Parlon no va poder exercir de mur de contenció davant la forta onada taronja, que en aquella ciutat va treure el 35,47% dels vots pel 23,74% del PSC, quan els primers tenen tres regidors, i els segons, 14. En les municipals del 2015, Parlon va recollir el 40,68% de les paperetes –va ser el segon feu metropolità amb més percentatge de vot socialista, només superat per Sant Joan Despí–, davant de l’11,5% de Ciutadans.

Debat independentista

El cornellanenc Antonio Balmón tampoc va resistir l’empenta d’Arrimadas, que el 21-D van aconseguir el primer lloc per primera vegada amb el 33,43% del percentatge de vot, davant del 26,48% del partit de l’alcalde, que a les municipals va treure el 38,50% dels sufragis i 11 regidors davant l’11,29% i 3 regidors de Ciutadans. I un altre exemple: en el feu metropolità més poblat, l’Hospitalet de Llobregat, Arrimadas va obtenir el 33,39% dels sufragis, pel 22,96% de Miquel Iceta. A l’ajuntament, en canvi, el PSC té 11 regidors, i Ciutadans, 4.

Aquests números li valen al PSC per subratllar que no es poden establir comparacions directes entre unes eleccions autonòmiques de rècord i unes municipals convencionals perquè la participació, molt més baixa en les segones, pot arribar fins als 20 punts de diferència en alguns llocs. En uns comicis locals hi influeix molt la gestió de l’alcalde i no tant el debat independentista que en grans proporcions ha capitalitzat Ciutadans dins del bloc constitucionalista. A més, es maximitza la figura del candidat, ja que la seva relació amb els veïns és molt més pròxima que la d’un presidenciable a la Generalitat, i per això els socialistes, a més d’al·legar que ells també van pescar el 21-D en aigües de Ciutadans (calculen que 96.000 vots), ressalten que no es poden fer extrapolacions tan ràpidament.

Increment de militants

Però fins i tot acceptant que el ring electoral és molt diferent entre una cita amb les urnes i l’altra, els taronges estan convençuts que els ha arribat el moment. «El 2015 l’objectiu era aconseguir entrar als ajuntaments, i ara és aconseguir l’alcaldia», resumeix Joan García, responsable d’acció institucional de Ciutadans. Segons els seus comptes, el nombre d’afiliats al partit s’ha incrementat «al voltant d’un 30%» a tot Catalunya en els últims sis mesos, i per això considera que cal aprofitar la tendència creixent i retenir el que va pescar al PPC. Els populars van obtenir en aquelles 13 localitats de la conurbació barcelonina amb alcalde socialista 22.648 paperetes menys que dos anys abans (50.111). En van perdre bastantes més en altres punts com Barcelona o Badalona, però aquells suports, transvasats majoritàriament a Ciutadans, podrien canviar el panorama en uns comicis municipals. Actualment, d’aquelles 13 localitats assenyalades només n’hi ha una, Sant Andreu de la Barca, on socialistes i taronges són socis de govern. A la resta, Ciutadans exerceix l’oposició sota, segons García, una consigna interna llançada el 2015: «Fer moltes propostes d’àmbit municipal al marge del procés davant d’uns projectes socialistes que estan esgotats». Al PSC mantenen la calma davant el desafiament i confien que la gestió que hi ha hagut i la que queda per fer aquest any que ve els tornin el títol de cinturó roig convertit en taronja en les eleccions autonòmiques.

Batalla Ciutadans-PSC en Barcelona

El mateix escenari a Terrassa, Lleida, Tarragona, Mataró...

El que passa a l’àrea metropolitana de Barcelona es repeteix també més enllà d’aquesta conurbació. Per exemple, a la flamant tercera localitat més poblada de Catalunya: Terrassa. Ciutadans (que va aconseguir tres regidors i el 10,7% dels vots en les últimes eleccions municipals) va quedar primera el 21-D a la capital del Vallès Occidental, amb 37.507 vots (29,81%). El PSC (nou regidors i el 28,19% de les paperetes) va ser quart amb 18.789 suports (14,93%).

A la Tarragona de Josep Fèlix Ballesteros també es va imposar Ciutadans (quatre regidors, 14,28%) amb 25.713 paperetes (34,95%). Els socialistes (nou regidors, 28,35%) van quedar quarts amb 10.448 (14,21%).

I a la Lleida d’Àngel Ros es va mantenir la tònica: Ciutadans (quatre regidors, 11,90%) va vèncer amb 17.720 vots (24,54%) i el PSC (8, 24,67%) va ser quart, amb 8.880 i el 12,30%.

El mateix es produeix a la capital del Maresme, Mataró. El primer en les autonòmiques va ser Ciutadans amb 21.750 vots (30,46%), mentre que el PSC va ser quart amb 10.453 (14,77%). Els socialistes tenen allà l’alcaldia amb sis regidors i el 18,46% dels vots el 2015, mentre que els taronges tenen tres regidors i el 9,67% dels vots.

Rubí. En aquesta ciutat vallesana Cs va vèncer amb 14.663 vots (el 33,82%). Allà té quatre regidors i va treure el 14,24% dels vots. Els socialistes van quedar tercers el 21-D amb 7.460 paperetes (17,23%), quan a les municipals van treure 6 regidors i el 20,60%.

Batalla Ciutadans-PSC más allá del área de Barcelona