Anar al contingut

PROCÉS JUDICIAL PER REBEL·LIÓ

Anna Gabriel es refugia a Suïssa

L'exdiputada de la CUP ha contactat a Ginebra amb un advocat suís que ha defensat membres d'ETA

La dirigent anticapitalista, imputada per l'1-O, sospesa no acudir a la seva cita de dimecres amb el jutge Llarena

J. G. Albalat

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel seguia en parador desconegut des de fa uns quants dies. Dimecres que ve, 21 de febrer, hauria de comparèixer al Tribunal Suprem com a imputada per la causa oberta per presumpta rebel·lió contra els membres del deposat Govern de Carles Puidemont i diversos líders independentistes. Des d'alguns mitjans s'havia situat la dirigent anticapitalista a Veneçuela, encara que el seu entorn ho havia desmentit. En realitat, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, l'exparlamentària ha buscat refugi a Ginebra (Suïssa), on ha contactat amb un advocat expert en causes d'extradició que anteriorment ha assumit la defensa de diferents membres d'ETA. Després que aquesta edició digital d'EL PERIÓDICO avancés la informació, la mateixa força anticapitalista va admetre en un comunicat que Gabriel s'ha traslladat a Ginebra. 

Fonts coneixedores de les indagacions han apuntat que Gabriel ha viatjat a la localitat suïssa, una de les quatre seus internacionals de les Nacions Unides, i que des d'allà està dissenyant juntament amb els seus advocats l'estratègia a seguir davant la citació cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. S'ha de recordar que Suïssa no pertany a la Unió Europea però sí a l'Espai Schengen, que garanteix la lliure circulació als nacionals dels països firmants.

L'exdiputada i els seus assessors no descarten cap alternativa, però són conscients que si Gabriel opta per no comparèixer davant el magistrat dimecres que ve, aquest, amb gairebé total seguretat, dictarà contra ella una ordre de detenció. Si llavors encara és a Suïssa, com indiquen les fonts consultades, entraria en una dinàmica molt similar a la de Puigdemont i els quatre exconsellers que des de l'octubre passat, després de la proclamació de la declaració unilateral d'independència (DUI), resideixen a Bèlgica. A Espanya els espera una ordre detenció per delictes tan greus com els de rebel·lió i sedició.

Una de les principals alternatives que sospesa l'exdiputada juntament amb la seva defensa és quedar-se a Suïssa, on, encara que regeix el tractat d'extradició firmat amb Espanya, el sistema judicial podria destorbar l'entrega a les autoritats espanyoles. El Codi Penal suís no tipifica com a tals la sedició ni la rebel·lió, però en el seu article 265 castiga amb penes d'entre un any de presó i cadena perpètua els següents "delictes contra l'Estat": intentar "canviar mitjançant la violència la Constitució" o "separar mitjançant la violència part del territori".

Si l'exdiputada de la CUP opta per quedar-se a Ginebra,  abans de dimecres --data de la seva cita al Suprem-- probablement anunciarà a través de les xarxes socials la seva intenció de no comparèixer al Suprem, sense revelar en un primer moment on es troba. No revelaria la seva ubicació fins al mateix dimecres, una vegada consumada la seva incompareixença judicial, en una roda de premsa a Ginebra a la qual previsiblement convocaria mitjans de comunicació catalans i suïssos.

En aquesta compareixença pública, segons fonts de la investigació, explicarà els motius que la porten a no atendre la crida del jutge. L'entorn de la dirigent anticapitalista estudia la conveniència que ben aviat es desplaci a Suïssa un grup de dirigents de la CUP per acompanyar i donar suport a l'exdiputada.

Els assessors jurídics

Des del seu refugi a Ginebra, Gabriel està sent assessorada no només pel seu advocat català, l'exdiputat de la CUP Benet Salellas, sinó també pel lletrat suís Olivier Peter, conegut per la justícia espanyola per haver portat casos d'extradició de col·laboradors d'ETA com Nekane Txapartegi, arrestada el 2016 a Zuric. El perfil d'aquest jurista és molt similar al de l'advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, que també va defensar etarres i que es defineix com a expert en drets humans.

La defensa de Gabriel ha estudiat la decisió del jutge Llarena de deixar en llibertat, després de prendre-li declaració, a la també exparlamentària de la CUP Mireia Boya. El jutge no va dictar presó provisional per a la cupaire malgrat que aquesta va sostenir que la proclamació de la independència al Parlament va ser efectiva, no un manifest cosmètic, i que si no va arribar a implementar-se va ser perquè l'aplicació del 155 la va deixar als llimbs. Però Boya també va precisar que ella mai va formar part del pont de comandament del procés, així que si Gabriel fes seu el seu discurs, a l'haver assumit més responsabilitats que la seva companya en l'organització de l'1-O, correria el risc que el jutge l'enviés a presó. 

Una dada que no s'escapa als investigadors és que Gabriel va ser citada pel jutge per al 14 de febrer, el mateix dia que Boya, però el seu advocat va demanar la suspensió perquè tenia un altre compromís. El jutge Llarena va acceptar aquesta sol·licitud i l'exdiputada va ser convocada per a aquest dimecres 21. Abans d'aquest dia ja hauran declarat Marta Pascal, coordinadora general del PDECat; Marta Rovira, secretària general d'ERC; Artur Mas, expresident de la Generalitat; i Neus Lloveras, expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). D'aquesta manera, si la dirigent de la CUP decideix no anar al Suprem, no comprometrà la situació processal de la resta d'investigats.

Coordinació i 'comitè estratègic'

El magistrat considera que el referèndum de l'1-O i el procés sobiranista s'han pogut desenvolupar sota la direcció i coordinació d'un conjunt de persones entre les quals hi hauria els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes de l'anterior Parlament, així com els màxims dirigents dels partits sobiranistes i la presidenta de l'AMI.

Tots ells apareixen citats com a integrants de l'anomenat “comitè estratègic” descrit en el document EnfoCats, el full de ruta cap a la secessió trobada per la Guàrdia Civil al domicili de Josep Maria Jové, el que va ser número dos de l'exvicepresident Oriol Junqueras. Els nous investigats apareixen en la instrucció identificats com a participants en algunes de les reunions que suposadament van servir per a “idear i organitzar el procés de ruptura”, i que “semblen haver tingut una participació principal i destacada en el seu desenvolupament, aportant el suport polític que van requerir l'actuació parlamentària i l'actuació d'execució que van portar aquest procés a terme”.

0 Comentaris
cargando