Anar al contingut

El càstig penal més gran sotmès a revisió

Guia per entendre la presó permanent revisable: totes les claus

El Govern presenta una iniciativa per ampliar els supòsits

Ciutadans s'abstindrà i presentarà una esmena per endurir-la

Europa Press

Guia per entendre la presó permanent revisable: totes les claus

Lavandeira jr

La presó permanent revisable és la màxima pena privativa de llibertat per a delictes especialment greus que actualment contempla el Codi Penal, reformat el 2015 amb l'únic suport del PP, mentre que l'oposició, a excepció de Ciutadans, exigeix la derogació d'aquesta mesura excepcional.

Per aquest motiu, PSOE, CiU, Esquerra Plural, UPD, PNB i Grup Mixt van recórrer fa més de dos anys contra el Tribunal Constitucional a l'entendre que aquesta nova figura vulnera quatre articles de la Constitució: la prohibició de penes inhumanes, el principi de proporcionalitat, la prolongació de la pena fins a la mort del reu i la possibilitat de reinserció.

En punt mort tant el pronunciament del Constitucional com la seva derogació -el Congrés la tramita des de l'octubre a través d'una iniciativa del PNB-, el Govern presentarà divendres una iniciativa per ampliar els supòsits en què s'aplica la presó permanent revisable. Ciutadans avança que s'abstindrà al Congrés quan es debati aquest projecte, al qual presentarà una esmena per endurir l'accés al tercer grau penitenciari. 

Però ha sigut la resolució de l'assassinat de Diana Quer el que ha revifat el debat. La seva família, i la d'altres menors assassinades brutalment, com Mari Luz Cortés o Marta del Castillo, han aconseguit més de 2,1 milions de suports en menys d'un mes per mantenir la presó permanent revisable.

Aquestes són algunes de les claus per entendre una eina tan controvertida que afecta una desena d'articles del Codi Penal.

¿En quins delictes es pot aplicar?

Únicament en els assassinats més greus, concretament en vuit supòsits.

1.- Que la víctima sigui menor de 16 anys o es tracti d'una persona especialment vulnerable per raó d'edat, malaltia o discapacitat.

2.- Que l'assassinat sigui subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual que l'autor hagués comès sobre la víctima.

3.- Que el delicte s'hagués comès per qui pertanyés a un grup o organització criminal.

4.- Assassinat múltiple.

5.- Assassinats perpetrats per terroristes.

6.- Els comesos contra el rei o el príncep hereu.

7.- Contra caps d'Estat estrangers.

8.- El genocidi i crims de lesa humanitat amb homicidi.

¿Quina pena suposa la presó permanent revisable?

Comporta el compliment íntegre d'entre 25 i 35 anys, depenent del tipus del delicte i si la pena és per un o diversos, i després es revisarà. Si no es compleixen determinats requisits per a la llibertat, el pres seguirà a la presó.

No obstant, com que la legislació penitenciària que regula el sistema de compliment de les condemnes no ha sigut adaptat a aquesta figura, la "revisió" de la pena es pot produir als 15 anys. És el temps que "amb caràcter general" està establert juntament amb altres requisits per accedir al tercer grau.

¿Poden disfrutar de permisos de sortida aquests condemnats?

Sí. El penat pot sol·licitar permís de sortida ordinaris una vegada hagi complert un mínim de vuit anys de presó i de dotze en el cas d'assassinats terroristes. Com en la resta de delictes, el fet que un condemnat reuneixi els requisits no implica la concessió automàtica.

De fet, en la pràctica els penats amb presó permanent revisable tindran molt difícil accedir a algun permís al concórrer variables de risc com una llarga condemna, l'alarma social o la gravetat delictiva.

¿Hi ha algun condemnat ja amb presó permanent revisable?

Sí, un de sol, David Oubel, conegut com el parricida de Moraña. El juliol del 2017 l'Audiència Provincial de Pontevedra li va imposar aquesta condemna al ser declarat per un jurat, per unanimitat, culpable de l'assassinat de les seves dues filles, Candela i Amaia, de 9 i 4 anys, a laes quals va matar, usant una serra radial elèctrica, el juliol del 2015.

¿En quins altres països existeix?

En l'entorn europeu s'apliquen penes similars de forma excepcional, tret de Portugal, primer país del món on es va abolir la cadena perpètua després d'una reforma penal el 1884, i on la màxima pena que recull la llei és de 25 anys.

França contempla la pena de "perpetuïtat irreductible" per a assassinats de menors de 15 anys i la mort dels quals estigués precedida o acompanyada de violació o tortures, ja que a Itàlia la màxima pena de presó prevista és la cadena perpètua, encara que a partir dels 20 anys de presó és possible l'aplicació de beneficis, i complerts almenys 26 poden optar a la llibertat condicional.

Al Regne Unit el pres pot optar a la llibertat condicional després d'un període de temps que fixa el jutge. En casos excepcionals i delictes molt greus, no obstant, el magistrat pot dictaminar que aquesta cadena sigui "ordre de tota la vida", sense accés a la llibertat condicional.

Alemanya va reformar el seu Codi Penal el 2016 després que el Tribunal Constitucional sentenciés que no s'ha d'aplicar aquest càstig automàticament, i per això ara contempla que, després d'un mínim de 15 anys, un nou tribunal ha d'examinar cada cas de manera individual.

¿Quins canvis plantegen el Govern i Ciutadans?

El Govern vol sumar als vuit supòsits en què s'aplica la presó permanent revisable quatre més:

1.- Els condemnats per intentar ocultar el cadàver d'una persona assassinada o no col·laborar en la seva troballa.

2.- El segrest que acabi en assassinat.

3.- Els incendis en què es posi en perill la vida de persones.

4.- Determinats usos d'elements químics o nuclears amb resultat de mort.

Per la seva part, Ciutadans vol dificultar l'accés als beneficis penitenciaris dels reclusos condemnats a la presó permanent revisable o per delictes d'especial gravetat. Per això pretén introduir al Codi Penal aquests canvis:

1.- Que no puguin accedir al tercer grau fins al compliment de 20 anys de presó efectiva.

2.- Que no disfrutin de permisos de sortida fins a un mínim de 15 anys.

3.- Si el penat, a més de presó permanent, ha sigut condemnat per altres delictes que sumen 5, 15 o 25 anys, la progressió a tercer grau requereixi el compliment d'un mínim de 22, 24 i 27 anys de presó efectiva, respectivament.

4.- Per calcular els límits mínims per accedir a aquest tercer grau es tindrà en compte l'existència d'altres penes si el condemnat pertany a organització terrorista.

0 Comentaris
cargando