Espanya lluitarà perquè Mali no sigui "pastura" de l'ISIS

«Si cau Mali, cau el tot el Sahel». La reflexió és de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, minuts després que Espanya prengués ahir el comandament de la missió de la UE al país africà, i posa en relleu la preocupació que batega cada vegada amb més força en els governs europeus: si el terrorisme i la pobresa segueixen intensificant la seva escalada al sud del Sàhara, el Vell Continent s’haurà d’enfrontar a un èxode massiu de ciutadans que fugiran de les seves arrels per trucar a les portes d’un món amb futur. 

L’objectiu últim de l’operació és pacificar Mali per evitar aquesta onada migratòria i, amb aquesta mirada, la urgència consisteix a impedir que aquest país i els seus veïns es converteixin en un santuari per a terroristes, en una pàtria on operin amb impunitat gihadistes que es retiren de la guerra a Síria després de l’ensorrament de l’Estat Islàmic. Els analistes coincideixen en el poder persuasiu del missatge islamista per captar una població que se sent ofesa i sense expectatives. 

«Per defensar el nostre marc de convivència, s’ha d’anar on s’origina el conflicte. Espanya està especialment interessada en el Sahel i que Mali pugui tenir estabilitat per a una pau duradora», va admetre Cospedal davant el contingent espanyol (292 membres) a la capital, Bamako. Els va demanar que «es protegeixin i es cuidin», ben conscient que les hostilitats van en augment, que els terroristes busquen blancs internacionals per donar més volada als seus atacs i que les tropes estaran a partir d’ara també al centre del país, on hi ha una intensa presència terrorista.

Els experts constaten que l’èxode de combatents islamistes que tornen de Síria ha començat i que en el seu retorn sumen forces amb altres grups armats similars, les aliances dels quals han afavorit una nova onada d’atacs en un país on les forces armades són insuficients en efectius i tenen una dotació pràcticament irrisòria. 

FORMACIÓ I ASSESSORAMENT

La missió de la Unió Europea que liderarà Espanya consisteix justament a formar i assessorar les tropes malianes. «És un honor ajudar les Forces Armades de Mali perquè puguin lluitar contra els que volen fer del seu país la pastura del terrorisme i la criminalitat, i una terra sense futur per a homes i dones joves», va explicar Cospedal, vorejant l’altra aresta del conflicte: l’explosió demogràfica que viu el Sahel. Encara que els analistes assenyalen que l’elevada natalitat (vuit fills per dona) dificulta la prosperitat, aquest discurs ha rebut fortes crítiques.

Li van ploure pedres al president francès, Emmanuel Macron, quan va plantejar davant el G-20 la miopia de no incorporar la sobrepoblació en el plantejament de solucions. «Quan uns països tenen encara avui set o vuit fills per dona, podeu decidir gastar milers de milions d’euros, no estabilitzareu res», va advertir. Era juliol del 2017 i des d’aleshores la situació no ha deixat d’ empitjorar.

El risc que Mali s’acabi convertint en un niu de gihadistes el reconeix el general que des d’ahir dirigeix l’operació a Mali, Enrique Millán Martínez. Les disputes ancestrals entre la comunitat tuareg del nord i els ciutadans de raça negra del sud es compliquen amb la presència de grups armats, islamistes, traficants de drogues, d’armes i de persones. El general subratlla que en aquest context d’inestabilitat adquireix especial importància l’operació de la Unió Europea per «contrarestar» el retorn dels gihadistes de l’Estat Islàmic i evitar que Mali «es converteixi en un santuari terrorista».

Notícies relacionades

Mali, còctel tòxic d'amenaces

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La unió de bandes gihadistes, el 2017, en el grup Nusrat al-Islam i l’escalada d’atacs de JNIM (Grup de Suport als Musulmans) s’ha traduït en un increment d’atemptats que 

dibuixa un escenari bastant descoratjador.