Boadella afirma que l'estrena d''El pintor' li ha endarrerit "exercir" com a president de Tabàrnia

La distància entre el que costa produir una òpera, encara que sigui de pressupost ajustat com El pintor i el que el públic paga per veure-la és l'únic "petit retret" que el seu lletrista i director, Albert Boadella, fa a un espectacle que li ha endarrerit "exercir" com a president de Tabàrnia.Tabàrnia.

Concentrat en els assajos, ha recordat aquest dijous al ser preguntat sobre el tema que una de les condicions que va pactar amb els promotors d'aquest fictici territori català integrat a Espanya contra el secessionisme per ser proclamat president, el 16 de gener, des del seu "exili" madrileny va ser "no fer declaracions fins després de l'estrena d'una òpera difícil i complexa".

"Socialment, és important, perquè, si no, no ho hauria fet, però fins després del 8 de febrer no diré res (...). Quan hagi d'opinar, ho faré llargament", ha dit el dramaturg durant la presentació d'El pintor, producció de Los Teatros del Canal que va dirigir fins a l'any passat, en col·laboració amb el Real.

Per posar-la en marxa ha comptat amb la música de Juan J. Colomer, la coreografia de Blanca Li, Alejandro del Cerro com a Picasso, Josep Miquel Ramón com a Mefist, Belén Roig com a Fernande, Toni Comas com a Apollinaire i Velázquez, Cristina Faus com a Gertrude Stein -"una dona important en la vida i les vendes de Picasso"- i Iván García com a cap de tribu, "molt descontent amb el que fa amb els seus símbols sagrats" el pintor.

"Una autèntica merda"

Un equip que ha fet pinya i ha disfrutat amb un treball que "desmitifica" Picasso, que "amb una mà d'or" va optar "pel camí més senzill de l'or i la fama" i va contribuir "a la industrialització de l'art", cosa que va convertir "tres quartes parts de la seva obra en una autèntica merda", ha exposat Boadella.

Entrades esgotades

Per això, només planteja "un petit retret i és el preu de les entrades". El pintor, amb un pressupost que no arriba als 400.000 euros, segons la Comunitat de Madrid, només estarà en cartell els dies 8, 10 i 11 de febrer i ha esgotat entrades, però "tres quartes parts s'han venut per 9 euros i la resta per 16. Això és un desastre per al nostre ofici".

"El problema més gran de les arts escèniques és el costum de distanciar el preu real del que es paga. Als artistes privats ens ha fet un mal terrible i no aporta més públic, ens hem d'acostar més al preu real", ha dit sobre un problema "més greu que el 21 % de l'IVA cultural".

"És inadequat i molt perillós per a la nostra professió i un greuge comparatiu amb el sector privat, on es paguen fins a 30 euros per una opereta, i aquí tenim un cor de 20 membres, deu ballarines, l'Orquesta Sinfónica de Madrid i uns cantants meravellosos", ha criticat.

Encara no sap si El pintor tindrà recorregut més enllà de les tres funcions de la Sala Roja de los Teatros del Canal. "Si surt bé, tindrà, suposo, un llarg recorregut. Si surt malament, s'acaba l'11 de febrer segur, si no és que hi ha gerents masoquistes que la programen", ha ironitzat.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

D'ingredients no n'hi falten a aquesta òpera moguda per la seva "ironia especial als pijos del món occidental que parlen de contemporaneïtat, avantguarda i modernitat, paraules buides" i el seu afany professional per "qüestionar els mites", i creu que "el mite de Picasso és excessiu".

Tot al contrari del que opina de Dalí, al qual va dedicar el muntatge teatral Daaalí el 1999. "Dalí és un mite que correspon a la realitat, un pintor notable, un gran escriptor, un home d'intel·ligència superdotada, un geni. Amb ell tenia certes afinitats, no per ser català, i vivíem molt a prop. Podria fer tres obres sobre Dalí a gust; amb Picasso a l'hora de disfrutar escrivint ha sigut diferent".