Història d'un assetjament i un silenci

Una allau d’odi es va abatre sobre aquest diari arran de la publicació de la notícia que la CIA havia avisat amb antelació els Mossos del risc d’un atemptat gihadista en llocs turístics de Barcelona, «específicament a la Rambla». El Govern de Car­les Puigdemont i la prefectura dels Mossos van mentir reiteradament al negar l’existència d’aquella alerta, van acusar EL PERIÓDICO d’escriure al dictat de no se sap qui amb la missió de vilipendiar la tasca de la policia catalana i de la Generalitat, van intentar desacreditar el treball periodístic del diari i van assenyalar públicament i amenaçadorament dos dels seus periodistes sense tenir en compte (o sí)  la campanya d'assetjament que ja inundava llavors les xarxes.

    

La conjuntura política del moment explica algunes coses. A finals d’a­gost quedava poc més d’un mes per a l’1-O, data i cita totèmiques de l’independentisme. Qualsevol informació desfavorable al full de ruta del Govern de Puigdemont i el magma secessionista havia de ser immediatament desacreditada, sense reparar en mitjans ni en despeses. Aquesta era una prioritat absoluta. S’havia de posar totes les entitats, tots els òrgans de propaganda, tots els que estaven en deute amb la Generalitat sobiranista o esperaven estar-ho algun dia, s’havia de posar tothom a disparar contra el diari que gosava oferir una informació que podia projectar alguna ombra sobre la gestió governamental.

El mite d'Assange 

El ciberactivista Ju­lian Assange, fundador de Wikileaks, va ser un dels primers a abonarse a la tasca de mirar de desacreditar la investigació d’EL PERIÓDICO. Amb inopinada dedicació i entusiasme, semblava que descobria aleshores la causa del secessionisme català, al qual després s’ha dedicat a aclamar incondicionalment, amb hilarants errors inclosos. Nombrosos mitjans europeus han relacionat Assange amb l’estratègia russa de desestabilització de la UE. Al novembre, Assange va rebre la visita d’Oriol Soler, assessor de Puigdemont i influent membre del sanedrí del procés.

  

The editor of El Periódico, @Enric_Hernandez, should resign. He has engaged in a clear attempt to mislead the public. #lacia #elperiodico

— Defend Assange Campaign (@DefendAssange) 31 de agosto de 2017

 

Diversos propagandistes i polítics independentistes van celebrar i van multiplicar les ocurrències d’Assange, en especial l’economista Xavier Sala Martín. També la periodista Pilar Rahola. La canilla digital independentista va completar la feina.

  

Pocs minuts després de la publiació de la suposada nota de la CIA es va veure clar veiés que l'@Henric_Hernandez l'havia falsificat:

— Xavier Sala-i-Martin (@XSalaimartin) 20 de septiembre de 2017

Hola @Enric_Hernandez que diu la CIA que no sap res de la teva noteta. Glups. I ara què farem? pic.twitter.com/bZB7850Hi6

— Pilar Rahola (@RaholaOficial) 20 de septiembre de 2017

 Els mitjans públics de la Generalitat i nombroses publicacions digitals subvencionades es van sumar amb ardor al linxament d’EL PERIÓDICO. Programes d’informació i entreteniment de Catalunya Ràdio i TV-3 van dedicar diverses hores de programació a qüestionar la informació d’EL PERIÓDICO, ignorant les evidències presentades, i en dies posteriors van donar ales a notícies no contrastades que infructuosament miraven de rebatre-la.

Defensa professional 

Nombroses organitzacions professionals van sortir a defensar la feina d’EL PERIÓDICO i van denunciar el linxament a què estava sotmès: la secció internacional de Reporters sense Fronteres, la  Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya  (FAPE), l’Associació de la Premsa de Madrid (APM), l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) i el Grup de Periodistes Pi i Margall.

Notícies relacionades

Els Mossos van intentar destruir l'alerta dels EUA sobre la Rambla

La seqüència dels fets

    

Resulta eloqüent el contrast entre aquestes mostres de suport i  el silenci gèlid del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que mai va consentir pronunciar-se amb una mínima claredat sobre aquest assumpte.