El desplegament policial per l'1-O va costar 87 milions d'euros

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha revelat aquest dijous que el desplegament policial amb motiu de l'1-O, l'anomenada operació Copèrnic, va costar a les arques de l'Estat 87 milions d'euros. Els dies previs i posteriors van ser desplaçats a Catalunya fins a 6.000 agents, i la resta dels dies, fins al final del dispositiu, la xifra va baixar a prop de 4.500 efectius, tant de la Policia Nacional com de la Guàrdia Civil.

El cost de l'operació ha sigut gairebé l'única dada nova que ha ofert el ministre en una compareixença a petició pròpia al Senat per informar de la controvertida actuació policial el dia del referèndum il·legal.

Zoido ha minimitzat les càrregues policials i ha atribuït els incidents i els ferits -"que lamenta"- a l'actuació del Govern català, que, segons la seva opinió, "va generar un clima de crispació i va incitar el carrer per simular legalitat democràtica", i a "l'absoluta passivitat i poca col·laboració" dels Mossos. 

"En cap cas l'actuació de la Policia va tenir com a objectiu els votants o els ciutadans. No dic que tots els que eren als col·legis fossin radicals. Hi havia molts ciutadans pacífics. Però sí que dic que entre ells es van infiltrar molts radicals que estaven perfectament organitzats", ha assenyalat.

Així mateix, ha parlat de "resistència passiva organitzada" i ha reconegut que en certs punts hi va haver "incidents de violència que van obligar a utilitzar la força mínima imprescindible" simplement perquè els agents poguessin abandonar el lloc de votació. 

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya: Pendents de Puigdemont | Directe

El tribunal que jutja els Pujol admet el testimoni de Villarejo per determinar la incidència de l’operació Catalunya en el cas

Segons la seva opinió, l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat va ser "legítima, professional i proporcionada", i va respondre sempre al mandat judicial. 

Pel que fa a l'allotjament de molts agents en vaixells, fet que va generar protestes, ha atribuït la decisió a qüestions "operatives".