Els Jordis, tres mesos a la presó

Han passat moltíssimes coses en els últims tres mesos. El Parlament va declarar la República, Mariano Rajoy va activar l'article 155, va cessar el Govern de la Generalitat i va convocar unes eleccions que els independentistes van tornar a guanyar després que Carles Puigdemont i diversos consellers marxessin a Bèlgica i la resta del Govern, amb Oriol Junqueras al capdavant, acabés a la presó (com Carme Forcadell, que sortiria un dia després sota fiança, igual que sis exconsellers). Tot això, i molt més, ha passat en els tres mesos que fa que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van entrar a la presó de Soto del Real, empresonats el 16 d'octubre per sedició, acusats de ser els caps de les manifestacions del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia.

Les entitats sobiranistes han preparat per a aquest dimarts noves mobilitzacions a tot Catalunya per demostrar que no obliden el president d'Òmnium i l'expresident de l'ANC. A Barcelona, la concentració convocada a les 20.00 hores acabarà a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Amnistia Internacional va reclamar després que fossin empresonats no només el seu alliberamentAmnistia Internacional, sinó la retirada dels delictes de sedició contra ells. Una petició que també va traslladar la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que va acusar la jutge Carmen Lamela d'haver "construït" un nou tipus delictiu "diferent dels legals" en què "l'aixecament tumultuari pot ser pacífic" però és igualment delictiu "si persegueix una finalitat política no contemplada a la Constitució vigent" com és l'independentisme. Aquests intents no van servir de res, igual que tampoc van prosperar els recursos dels advocats per excarcerar-los, que l'Audiència Nacional va rebutjar el 3 de desembre.

Els Jordis estan ara a l'espera de veure què resol el jutge Pablo Llarena sobre la seva petició de llibertat. El Suprem considera molt difícil que siguin excarcerats, malgrat haver renegat de l'1-O i de la via unilateral. En la seva declaració de la setmana passada davant Llarena, Cuixart i Sànchez van assenyalar que l'1-O "no va tenir valor legal". El president d'Òmnium va afegir que l'únic referèndum que es podria celebrar per declarar la independència de Catalunya seria "el que convoqués el Govern d'Espanya", segons marca la Constitució, ja que unilateralment és "impossible". Per la seva part, l'expresident de l'ANC va assegurar que deixaria el seu escó al Parlament si el Govern tornés a anar pel camí de la desobediència. Sànchez, diputat electe després d'acceptar anar de número 2 a la llista electoral de Puigdemont el 21-D, també està pendent de saber si podrà delegar el seu vot de cara a la conformació de la Mesa del Parlament, però, sobretot, en la investidura.