L'escenari català

La permanència de Junqueras a la presó apressa Puigdemont

La decisió del Suprem afegeix pressió a l'expresident perquè prengui una decisió sobre el seu retorn

L'independentisme es conjura per evitar la repetició d'eleccions però manté les diferències

puigdemont

puigdemont / Virginia Mayo (AP)

3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

El Tribunal Suprem no ha sigut indulgent amb Oriol Junqueras. El recurs del líder d'ERC contra la seva presó preventiva no ha commogut els magistrats, i haurà de seguir a la presó d'Estremera. La decisió té repercussions en la preparació de la nova legislatura catalana: amb Junqueras fora de joc durant un temps, el focus torna a Carles Puigdemont, que ha de decidir els pròxims dies si segueix a Brussel·les o torna per intentar ser investit.

Els partits independentistes --i altres actors polítics, com els comuns-- han reaccionat aquest divendres amb indignació a la decisió del Suprem: Puigdemont ha arribat a dir que Junqueras i la resta d'empresonats relacionats amb el procés "ja no són presos polítics, són ostatges". Però han de compatibilitzar aquest enuig amb l'habilitat que requereix una negociació tan enrevessada com la que els ocupa aquests dies.

El temps es tira al damunt: el dia 17 es constitueix el Parlament, i els sobiranistes no tenen assegurada la majoria en les votacions que decidiran la composició de la Mesa de la Cambra. Aquest órgan, fonamental en la interpretació del reglament, estarà condicionat per la decisió que adoptin els vuit diputats electes de JxCat i ERC que o bé són a la presó --els casos de Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn-- o bé van fugir a Brussel·les, com Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret, a més de Puigdemont.

El control de la Mesa

Sense ells, els sobiranistes es queden amb 62 diputats, a mercè que un de moment improbable acord dels partits no independentistes els prengui el control de la Mesa. Per això, la decisió de Puigdemont, que condicionarà la que prendran els electes que estan en la seva mateixa situació, és crucial per començar a desenredar la madeixa que les eleccions del 21-D no van contribuir a res més que a augmentar.

L'expresident no ofereix de moment cap pista, i en el seu entorn diuen que, quan falten menys de dues setmanes per a la constitució del Parlament, encara és "precipitat" plantejar si els electes que no podran ocupar el seu escó aquell dia renunciaran a l'acta perquè el següent candidat de la llista completi la majoria independentista.

No obstant, totes les propostes 'imaginatives' que JxCat ha fet presenten dificultats que semblen insalvables. El principal objectiu de Puigdemont era arribar a un pacte amb l'Estat que li permetés tornar a Catalunya sense ser detingut, però el PP ja ha invocat la separació de poders per negar qualsevol opció a aquesta via. A més, la interlocutòria del Suprem en relació amb Junqueras és prou contundent perquè els independentistes tinguin clar que la pressió judicial no disminuirà.

Tampoc sembla fàcil la "investidura telemàtica" que han defensat veus postconvergents, i que no està prevista en el reglament del Parlament. Si s'intenta aquesta via, els recursos davant el Tribunal Constitucional i les protestes de l'oposició estarien assegurats des del primer dia.

També es podria incloure entre aquestes propostes de difícil translació a la realitat la idea del secretari general de l'ANC, Enric Blanes, de configurar un Govern "mixt, amb polítics a l'exili i a l'interior del país".

Permís del jutge

Notícies relacionades

La possibilitat que Junqueras es converteixi en president, que van defensar entre altres el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián, es veu afeblida amb la decisió del Suprem de mantenir-lo a la presó. El seu advocat, Andreu van den Eynde, ha assegurat que Junqueras podria liderar l'Executiu des de la presó, però ha admès que només podria sortir del centre per anar als plens, i per a això sempre dependria del permís del jutge. En qualsevol cas, fonts del PDECat sostenen que, per a ells, aquesta "no ha sigut mai una opció real", perquè mantenen que no hi ha alternativa a Puigdemont.

Però a l'independentisme se li han encès les alarmes davant el que interpreta com un intent de les institucions de l'Estat que "no hi hagi Govern" i que s'hagin de repetir les eleccions. Això és el que pensa almenys Joan Tardà, diputat d'ERC. Així que la decisió del Suprem pot servir perquè JxCat i ERC aparquin durant uns dies les creixents diferències i es conjurin per arribar a un pacte que els permeti controlar el Parlament. "Sempre ens hem posat d'acord", recorda Tardà.