Més control del lloguer de cases i cotxes per frenar el gihadisme

El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va anunciar ahir després de la reunió del pacte antigihadista una sèrie de mesures destinades a prevenir atemptats com els de Barcelona i Cambrils de l’estiu passat. Entre elles, destaca una reforma de la llei d’estrangeria per evitar el que va anomenar  «buits legals», com el que va permetre a l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty evitar la seva expulsió després de complir una condemna per drogues a Castelló.

El suposat «buit legal» va consistir que un jutge el 2015 va anul·lar la seva expulsió a l’entendre que se l’havia de considerar resident de llarga durada, cosa que obligava a demostrar la seva potencial perillositat, sense que es pogués fer de forma automàtica després d’un delicte. L’advocacia de l’Estat no va recórrer la sentència i la persona a la qual s’atribueix l’adoctrinament dels joves terroristes de Ripoll es va quedar a Espanya. Dels contactes del CNI amb l’imam mentre va estar pres no se’n va parlar a la reunió.

El ministre també va plantejar transferir a la legislació espanyola una directiva europea sobre transmissió de dades de reserva de vols per detectar sospitosos de terrorisme, així com modificar els reglaments de precursors d’explosius i de drogues. A més a més, proposa crear registres de persones que allotgin i que lloguin vehicles de motor. A Barcelona, els terroristes van comprar grans quantitats d’acetona, necessària per fabricar l’explosiu TATP, conegut com la mare de Satan, i van llogar quatre furgonetes sense que saltés cap alarma.

LLEI PENITENCIÀRIA 

La bateria de mesures inclou la reforma de la llei de protecció ciutadana i del registre de ministres de culte d’entitats religioses, en què, com els sacerdots catòlics, consten els imams, però només els que realitzen actes que han de ser inscrits, com els matrimonis. Amb la modificació del reglament de distribució de gasos liquats del petroli es controlarien millor les bombones de butà com les que els terroristes emmagatzemaven al xalet d’Alcanar (Montsià).

També es va mostrar a favor de reformar la llei general penitenciària, de la qual va dir que ha sigut «un dels millors instruments en la lluita contra el terrorisme». Tot plegat per «garantir els quatre objectius estratègics: prevenir, protegir, perseguir i preparar».

REUNIÓ SENSE NACIONALISTES 

Malgrat que el gran bloc d’estudi es dirigia a evitar atemptats com els de l’estiu, entre els seus interlocutors no hi va haver els partits nacionalistes. El PNB, el PDECat i ERC van rebutjar la invitació d’assistir-hi com a observadors. Sí que ho va fer el representant de Podem, Rafael Mayoral, que va destacar la importància d’«haver trobat un espai comú de treball» i va demanar «un esforç per incorporar-hi més grups, que comparteixen la mateixa filosofia» contra el terrorisme gihadista, encara que no subscriguin el pacte.

La polèmica de la vigília sobre l’assistència d’observadors es va quedar en no res i només els representants del PP, Rafael Hernando, i de Ciutadans, Miguel Gutiérrez, van lamentar la falta de compromís dels que es neguen a subscriure l’acord. Aquest últim va proposar crear un observatori per determinar si les reformes proposades suposaran una reducció dels drets i llibertats dels ciutadans, i incorporar el fenomen okupa entre les qüestions a analitzar, ja que és com la cèl·lula de Ripoll va accedir al xalet d’Alcanar on va preparar els explosius.

DRETS I LLIBERTATS 

Notícies relacionades

El Govern celebrarà l’Any Irla amb una trentena d’actes des del sud de França fins al Parlament

El Govern aprovarà al maig la llei que prohibeix als menors de 16 anys cedir la seva imatge a les xarxes socials

Pel PSOE, Adriana Lastra es va felicitar pel fet que a finals del mes de gener o principis de febrer es torni a reunir el pacte antiterrorista. Va assegurar que el seu partit estudiarà les mesures presentades pel ministre, ja que és conscient que algunes són de «gran envergadura», com les que afecten la llei d’estrangeria i la de protecció ciutadana, i el PSOE vol conciliar la seguretat dels ciutadans amb el manteniment dels seus drets i llibertats.

La reunió anterior del pacte antigihadista es va celebrar el 21 d’agost, quatre dies després dels atemptats de Barcelona i Cambrils en els quals van morir 16 persones i unes 150 van resultar ferides.