Anar al contingut

Possible tornada del cap del Govern cessat

La policia blinda les fronteres per evitar un 'retorn sorpresa' de Puigdemont

Interior detecta moviments en l'entorn de l'expresident

El candidat de JxCat dubta de l'efectivitat de la iniciativa

Daniel G. Sastre

La policia blinda les fronteres per evitar un 'retorn sorpresa' de Puigdemont

Robin Townsend

Carles Puigdemont va fugir a Bèlgica el 30 d'octubre, tres dies després de proclamar la república catalana al Parlament. Des d'aleshores, i sobretot des que ha començat la campanya electoral, una pregunta sobrevola l'actualitat catalana: ¿com i quan té previst tornar? Cada vegada més simpatitzants del president deposat fantasiegen amb un retorn sorpresa abans del 21 de desembre, que en provocaria la detenció immediata però que també podria disparar les expectatives electorals de Junts per Catalunya.

Els últims dies, fonts policials han detectat moviments en aquest sentit. Al Govern central li consta que alguns membres de l'entorn de Puigdemont a Brussel·les són partidaris de donar un cop d'efecte que, pensen, podria culminar la remuntada de JxCat que detecten totes les enquestes. En previsió que el retonr de l'expresident s'acabi materialitzant, Interior ha decidit blindar les fronteres per evitar que els agafi amb el peu canviat.

Fonts policials han confirmat a EL PERIÓDICO que s'incrementarà la presència d'agents als límits fronterers, malgrat que no és segur que Puigdemont es decideixi a fer el pas. De fet, segons aquestes informacions, diversos membres del seu equip són més entusiastes amb la idea que el mateix expresident, que dubta de la rendibilitat electoral de la jugada i de les seves repercussions jurídiques.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va retirar la setmana passada l'ordre de detenció europea dictada, contra la qual Puigdemont estava litigant a Brussel·les. D'aquesta manera, Llarena impedia que la justícia belga decidís extradir-lo només per algun dels delictes pels quals se'l reclama, i impedís --almenys fins que hi hagués una nova resolució-- que se l'encausés pels altres. L'euroordre anul·lada citava sedició, rebel·lió i malversació; una extradició parcial hauria dificultat la "resposta homogènia" de la justícia espanyola respecte a tots els implicats en el cas.

Ordre de detenció vigent

El president cessat en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució té llibertat de moviments a Bèlgica. Però l'ordre de detenció nacional segueix vigent. És a dir: si Puigdemont trepitja Espanya, serà arrestat i conduït davant d'instàncies judicials. Dimarts, en una roda de premsa per videoconferència, l'expresident de la Generalitat va assegurar que estava disposat a "córrer el risc" de tornar i intentar prendre possessió si és investit després de les eleccions.

No obstant, va ser més ambigu quan se li va preguntar si tenia previst tornar abans del 21-D. "M'agradaria, sobretot per poder exercir el dret de vot, però no depèn de mi", va assegurar. Es referia al fet que, de moment, el condiciona l'ordre d'arrest, si bé va donar a entendre que la situació canviaria si el Parlament l'elegeix president de la Generalitat. "Si estem en una democràcia, pesen més els vots que les manilles", va afegir.

El que preocupa Interior, més que un eventual retorn de Puigdemont abans de les eleccions, seria haver de reaccionar a aquesta situació a posteriori. És per això que ha decidit reforçar la seguretat a la frontera entre Espanya i França. El Govern espanyol no vol que es repeteixin episodis com la recerca infructuosa de les urnes del referèndum de l'1 d'octubre.

Cooperació internacional

Perquè així sigui, compta amb la cooperació de serveis d'intel·ligència internacionals. De fet, un hipotètic retorn de l'expresident català ja es va abordar en l'última cimera entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra, segons les mateixes fonts.

Interior està en alerta en previsió que Puigdemont i el seu entorn poguessin intentar emular la fugida del 30 d'octubre. En aquella ocasió, l'expresident --que el cap de setmana anterior s'havia passejat tranquil·lament per Girona-- es va desplaçar en cotxe fins a Marsella amb diversos dels membres del seu Govern que el van acompanyar. Des de la ciutat francesa va agafar un avió fins a Brussel·les, i allà està participant activament en la campanya electoral a través de videoconferències. Ara mateix, l'acompanyen a Bèlgica els exconsellers Clara PonsatíToni ComínLluís Puig i Meritxell Serret.

Ni Puigdemont ni cap d'ells es van donar d'alta en el Cens Electoral dels Residents Absents (CERA), de manera que no podran exercir el dret de vot en les eleccions del 21-D si no és de forma presencial. Aquesta dada augmenta les sospites de la policia respecte a una tornada per sorpresa.

Suspicàcies a ERC

La situació de Puigdemont està provocant que la campanya sigui molt atípica. L'expresident, per exemple, no pot participar en els debats electorals amb la resta de candidats. A més, el fet que es presenti com a cap legítim de l'Executiu català i que el seu equip argumenti que, per tant, hauria de ser investit encara que no guanyi les eleccions ha despertat suspicàcies a ERC. El seu líder, Oriol Junqueras, segueix pres a Estremera i no pot tenir visibilitat en cap acte del seu partit, cosa que podria estar contribuint a la caiguda dels republicans en les enquestes.

0 Comentaris
cargando