¿Continuaria a la Unió Europea una Catalunya independent? ¿Està Catalunya en un marc constitucional únic?

¿Continuaria a la Unió Europea una Catalunya independent? 

¿Està Catalunya en un marc constitucional únic?

Oriol Junqueras, vicepresident deposat

19/12/2014

Entrevista al Parlament

«No em preocupa en absolut que Catalunya pugui quedar fora de la UE, no em preocupa en absolut perquè estic segur que no passarà. No es pot excloure uns ciutadans que ja tenen la ciutadania europea. És impossible, no passarà.»

10/4/2014

RAC-1

«Si el Govern espanyol va pel món dient que hi ha una llei que prohibeix l’exercici d’un dret democràtic tan fonamental com el del vot, la resposta que li donen a les cancelleries internacionals és que aquesta llei és antidemocràtica».

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat

12/9/2012

Blanquerna, l’endemà de la primera manifestació massiva de la Diada

«Encara que vinguis d’un estat que en sigui membre, la secessió no et situa dins de la Unió Europea. N’estaràs fora. És clar ¿no? Alguns que diuen «un nou estat lliure d’Europa» potser no ho tenen en compte».

Matteo Renzi, exprimer ministre d'Itàlia

21/5/2014

‘Corriere del Veneto’

Li van preguntar: «Una comissió del Consell Regional de Veneto ha aprovat una llei de referèndum sobre la independència. ¿Quina és la seva posició?».

Renzi va contestar: «Crec que la unitat del país és irrenunciable».

Sentència de la Cort Constitucional de la República Italiana

29/4/2015

«Declarem que la llei regional del Vèneto número 16 del 19 de juny de 2014 convocant un referèndum consultiu d’independència per al Vèneto és inconstitucional.»

«La unitat de la República és tan essencial a la Constitució que fins i tot no es pot modificar mitjançant esmena».

«És legalment erroni afirmar que un referèndum consultiu equival a una forma organitzada de llibertat d’expressió».

CONCLUSIONS

El 31/8/2014, Junqueras va explicar al diari Ara que el dret a vot és un dret fonamental que no es pot negar mai. I al preguntar-li si hauria de permetre’s un referèndum sobre la pena de mort, va respondre que sí mentre ho demanés una quantitat suficient de gent.

La realitat és que és habitual que es limiti i que es prohibeixin els referèndums d’independència.

Per exemple, la Constitució de Dinamarca prohibeix explícitament els referèndums en assumptes com els impostos, pensions i la corona.

El març del 2010, la Lliga Nord va guanyar les eleccions del Vèneto amb el 60,16% del vot. El 19 de juny del 2014, el seu Parlament va aprovar una llei de referèndum d’independència que Renzi va portar al Tribunal Constitucional italià immediatament. I el 29 d’abril del 2015, aquest el va prohibir amb un únic argument: «És inconstitucional».

El 2006 un ciutadà va sol·licitar una consulta sobre la independència d’Alaska. El Tribunal Suprem d’Alaska va acabar resolent que: «La secessió és clarament inconstitucional i per aquest motiu un objecte impropi de consulta».

Davant l’equivalent demanda d’un ciutadà de Baviera, el 16/12/2016 el Tribunal Constitucional alemany ha dit: «La República Federal d’Alemanya és un Estat nacional basat en el poder constituent del poble alemany; per això, els länder no són els propietaris de la Constitució i no hi ha espai en ella per a les seves aspiracions secessionistes».

Després de dos referèndums no acordats però tolerats, el Govern canadenc va promulgar la «llei de claredat» en la qual es diu que «ni en el dret internacional ni a la Constitució del Canadà» existeix el dret a la secessió unilateral i deixa al criteri del Govern central la majoria necessària i quina part de Quebec s’independitzaria. El 19/2/2013, l’actual primer ministre Trudeau va dir que per a ell seria necessària la mateixa majoria de dos terços que per reformar la Constitució.

El líder del partit independentista quebequès, JF Lisée, va explicar el 7/3/2017 a TV-3 la seva oposició a la mateixa:

«Amb la llei actual, si el referèndum es guanya per exemple amb el 54%, res és automàtic. Si els parlamentaris decideixen que és suficient, llavors és necessària l’aprovació de les 10 províncies del Canadà. Només que digui que no, el Quebec no és independent. És [una via] impossible. El Quebec no ha aprovat la Constitució, ens ha sigut imposada».

I va dir que el seu model era Escòcia. L’endemà mateix del referèndum, Junqueras tuitejava el discurs de Cameron: «Soc un demòcrata i era necessari escoltar l’opinió del poble escocès».

El 19/3/2015, a RAC-1, Alex Salmond va dir que «no s’ha de donar gaire mèrit a Cameron» ja que «només va concedir el referèndum per creure que el sí no arribaria al 30%».

Notícies relacionades

¿És alt el dèficit fiscal de Catalunya?

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

El Financial Times va explicar que Cameron va assegurar al G-20 que el sí al brexit tampoc arribaria al 30%. Owen Jones l’ha qualificat com «el pitjor primer ministre de la història moderna» per la seva «calamitosa» decisió de convocar el referèndum del brexit i al líder de l’SNP a Westminster li va preguntar: «Escòcia i la Gran Bretanya estan amargament dividides pels dos referèndums, ¿no és cert que un més només agreujaria la divisió?». 

Dominic Cummings, director de la campanya probrexit, ha dit que sense la (falsa) promesa dels 350 milions de lliures a la setmana que el Regne Unit tindria de més fora de la UE, el brexit no hauria guanyat. Uns quants dies després del referèndum, Greenpeace va comprar el cèlebre autobús anunciant els 350 milions i el va repintar amb Temps per a la veritat davant del Parlament. Per càpita, els 16.000 milions que es prometen a Catalunya representen set vegades més diners.