El jutge recorre a l'article 155 per investigar les despeses de l'1-O

El jutjat de Barcelona que investiga alts càrrecs del Govern català cessat pels preparatius del referèndum unilateral de l'1-O no es refia de la informació que li estan proporcionant els responsables de la Generalitat. Per aquesta raó, s'ha emparat en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per requerir als ministeris d'Economia i Hisenda que procedeixin a donar “les ordres oportunes” perquè indiquin el cost econòmic de la consulta i d'on van sortir els diners per a les despeses. L'objectiu és esbrinar si l'Executiu de Carles Puigdemont va destinar fons públics per sufragar-la i, per tant, s'hauria comès un delicte de malversació.

El Govern espanyol haurà ara de capbussar-se en els comptes de l'Administració autonòmica per revisar les partides pressupostades, així com els contractes efectuats abans de la celebració del referèndum. Els investigadors sospiten que algunes despeses podrien estar camuflades en adjudicacions genèriques. D'entrada, la Guàrdia Civil ha acreditat que es va pagar, almenys, mig milió d'euros en anuncis publicitaris.

El 30 d'octubre passat, el jutge va sol·licitar a la Conselleria d’Economia de la Generalitat, a petició de la Guàrdia Civil, que informés sobre les despeses que va originar la consulta a l'erari públic, detallant les partides i els departaments en què s'imputaven. En concret, es van demanar dades referents al pagament d'informes previs a la celebració de l'1-O; de la publicitat en els mitjans de comunicació, de la creació dels eslògans relacionats amb la consulta i de la seva difusió. El magistrat també es va interessar pel cost de les urnes, paperetes, sobres, despeses d'enviament del cens electoral, de les webs creades per difondre l'1-O i dels suports informàtics per a escrutini i verificació dels vots emesos. En aquesta petició s'hi afegia la de la despesa vinculada amb el trasllat i l'estada dels diferents observadors internacionals convidats. 

Resposta negativa

La conselleria que va dirigir Oriol Junqueras abans de ser cessat va remetre aquesta sol·licitud a totes les àrees de l'Administració autonòmica. La resposta que va rebre la Conselleria d’Economia i que, el 17 de novembre es va remetre al jutjat, va ser que el Govern de Carles Puigdemont no s'havia gastat ni un euro en relació amb l'1-0. “No s'ha efectuat cap despesa de les relacionades”, era una de les comunicacions rebudes. La resta van ser semblants, tot i que algunes àrees van anar més enllà i van al·legar que no “tenien coneixement que constin” despeses “vinculades amb la realització de la consulta de l'1 d'octubre del 2017”. És a dir, en la resposta s'afirma desconeixement o inexistència de qualsevol despesa per a la celebració del referèndum unilateral prohibit pel Tribunal Constitucional.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

La contesta remesa al jutjat per l'assessoria Jurídica de la Conselleria d’Economia no ha convençut el magistrat. Per això, ha acordat recórrer a l'article 155 de la Constitució, pel qual el Govern espanyol va assumir el 27 d'octubre la gestió de la Generalitat i cessament del Govern de Puigdemont, per requerir als ministeris d'Economia i Hisenda que l'informin sobre les despeses del referèndum d'una forma “exacta i puntual”.  El magistrat, que cita en la resolució expressament el referit article, s'ha dirigit a la Delegació del Govern a Catalunya perquè traslladi aquesta petició a Madrid.

Els investigadors sospiten que també es podrien haver fet pagaments en efectiu, dels quals no queda rastre. En aquest sentit, la Guàrdia Civil ha sol·licitat al jutge que necessita accedir al fitxer de titularitats financeres del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLAC), dependent del Ministeri d'Economia, per conèixer els comptes bancaris de persones relacionades amb la preparació i l'execució del referèndum unilateral. El magistrat, no obstant, ha requerit als membres de l'institut armat, amb caràcter previ, que detallin les persones físiques i entitats a què fa referència.