CAMÍ DE LES URNES

L''operació Sixena' torba la campanya electoral

L'independentisme culpa de "l'espoliació" dels béns el PSC per recolzar l'article 155

Els socialistes, Ciutadans i el PP mostren certa incomoditat per la decisió

Els Mossos carreguen contra les persones concentrades davant el Museu de Lleida. / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico

Transcorria la campanya electoral a Catalunya en condicions atípiques però sense gaires sobresalts quan el Govern central va decidir executar precisament ara, aprofitant que l’article 155 passava per Lleida, l’ordre judicial de devolució de les obres d’art sacre de Sixena des del museu lleidatà fins al monestir enclavat als Monegres d’Osca. El mandat es va fer efectiu ahir entre protestes polítiques i veïnals que van incloure càrregues dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil als concentrats que tractaven d’impedir des de la matinada l’accés a la pinacoteca dels tècnics del Govern d’Aragó.

La (in)oportunitat política del trasllat de les 44 peces en litigi va acaparar el protagonisme de la setena jornada de campanya, encara que la previsible picabaralla partidista per aquesta qüestió no va trasbalsar en excés la carrera cap al 21-D. Els partits independentistes van utilitzar l’operació Sixena per denunciar l’enèsima «espoliació» de l’Estat a Catalunya, encara que es van despatxar més a gust contra el PSC, al qual van acusar de ser «còmplice» de la decisió per recolzar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. De fet, totes les forces constitucionalistes van haver de fer algun equilibri per evitar afirmacions massa impopulars, sobretot a la terra ferma.

Els equilibris socialistes

Els socialistes van tenir el paper més complex. Avalador del 155 però contrari a fer-lo servir per tancar en plena campanya electoral un conflicte que es remuntava més de dues dècades enrere, el candidat socialista, Miquel Iceta, va considerar «precipitada» la devolució quan encara queden per dirimir recursos judicials, com el de l’Ajuntament de Lleida. Precisament el seu alcalde, el també socialista Àngel Ros, que va ser el blanc de les crítiques en les protestes ciutadanes davant del museu lleidatà, va haver de fer equilibris diumenge passat en un míting amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez. Ros va clamar contra el retorn dels béns a Sixena davant del silenci d’Iceta i Sánchez.

Tot i això, el PDECat i ERC van posar el focus en el fet que l’execució de l’ordre judicial, promoguda pel ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, en qualitat de conseller del ram, no hagués sigut mai possible si l’article 155 no hagués entrat en escena, i que si ho ha fet ha sigut per l’aquiescència dels socialistes. Des de Brussel·les, el president i candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, va denunciar que «l’espoli de les obres de Sixena s’ha fet amb els vots del PSC, que ha acotat el cap davant els interessos de Madrid».

Sobiranisme en tromba

Notícies relacionades

El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, va qualificar de «verdadera vergonya» el trasllat dels béns «aprofitant que el Govern de Catalunya està intervingut» i va alertar que això és «el que passarà si les forces que donen suport al 155 acaben governant» Catalunya. La candidata republicana, Marta Rovira, sobre qui plana la imputació judicial per l’1-O, es va mossegar una mica més la llengua i es va limitar a «respectar tot i no compartir» la resolució judicial. Des del fòrum Primera Plan@ d’EL PERIÓDICO, el candidat dels comuns, Xavier Domènech, va emplaçar el PSC a explicar com un 155 «quirúrgic» ha servit per treure l’art sacre de Lleida.

La candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, va criticar que la Generalitat es decantés per la «confrontació» amb l’Estat sobre els béns de Sixena en comptes de buscar convenis de col·laboració, però va deixar clar que, «com a demòcrates», no es poden oposar al compliment de les resolucions judicials. Al cap de llista del PPC, Xavier García Albiol, no li va agradar la decisió, però va recordar que és una ordre judicial i que s’ha d’acatar, passant per alt que el Govern del Partit Popular podria haver optat per fer-la efectiva més endavant, i no en plena campanya electoral.