Anar al contingut

Puigdemont rectifica ara les seves paraules contra la UE

El candidat de JxCat aclareix que "el catalanisme és indubtablement europeista"

ERC descarta la consulta i es qualifica d'"eurocrítica" però no "euroescèptica"

Puigdemont rectifica ara les seves paraules contra la UE

Si ha sigut un globus sonda, els resultats són pèssims. Si ha sigut un error de comunicació, el mateix. Si és una tàctica, ja es veurà el 21-D com ha funcionat. Tot i això, el cert és que després d’un cap de setmana en què a Carles Puigdemont li han caigut crítiques a tort i a dret per carregar, divendres passat, contra la Unió Europea (UE) i insinuar que potser els catalans haurien de decidir si surten o no de les institucions comunitàries, el mateix expresident s’ha corregit amb un parell de tuits. Als ulls dels postconvergents, però, no hi ha cap esmena, sinó tot just una matisació.

El president de la Generalitat cessat va assegurar ahir que «el catalanisme és indubtablement europeista» i va assegurar que sempre ho ha sigut i que ho continuarà sent en el futur. En els missatges ha explicat que el que vol és una Europa «més integrada, més pròspera, més democràtica i més compromesa», i va demanar conjurar-se per mantenir vius aquests valors. Divendres va qualificar la UE de club «de països decadents i obsolets».

«El cas català és una oportunitat per avançar cap a una Unió més forta, on la ciutadania tingui cada vegada més poder de decisió i els estats en tinguin menys», va concloure, i va assegurar que aquest és el verdader esperit europeu. 

La sortida de l’expresident va agafar a contrapeu ERC, que no ha renegat mai de la UE. A primera hora del matí, a Catalunya Ràdio, Marta Rovira, potser per allò que no quedaria bé oposar-se a un referèndum, va assenyalar que «no sabia si a Catalunya s’hauria de celebrar» una consulta d’aquesta mena, però en tot cas va recordar que el seu partit és «eurocrític» i no «euroescèptic», és a dir, favorable a la unió política i les institucions europees, però distant de l’actual política interna de Brussel·les.

«Si la majoria de catalans vol fer un referèndum, ja ho veurem», va sentenciar la número dos d’ERC. Unes hores després, sempre abans que Puigdemont desfés el camí iniciat divendres, va ser el portaveu republicà, Sergi Sabrià, el qui va fer un pas endavant i va ser més contundent que Rovira. Per Sabrià, el referèndum no és necessari. «No ens sembla que calgui un referèndum per decidir això. Hi ha moltes coses a canviar, però creiem en la permanència a la UE», va afegir en la roda de premsa després de reunir-se la direcció del partit.

A l’altra trinxera, va ser Mariano Rajoy en persona el qui va carregar contra el president català. Rajoy va considerar «absurd pretendre que Catalunya surti de la UE» i va assenyalar que la proposta que va fer Puigdemont està «fora de lloc». «Que digui el que li sembla oportú i convenient, però ara ha de parlar la gent i no ell», va declarar Rajoy, recordant la convocatòria d’eleccions per al 21-D.

El 17-A i el CNI

La pertinença a la UE no és l’única qüestió candent que va abordar l’expresident. Així, Puigdemont va qualificar de deslleial la Policia Nacional i els serveis d’informació de l’Estat arran de l’atemptat de l’agost a Barcelona i Cambrils i va concloure: «Per culpa d’aquesta deslleialtat no sabem si no hem pogut evitar un atemptat i molts morts».

En una entrevista al diari digital  ElNacional.cat, i arran dels contactes que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) hauria pogut tenir amb l’imam de Ripoll (Ripollès) involucrat en els atemptats de l’agost, Puigdemont es va preguntar: «¿Està garantida la seguretat dels catalans en mans d’aquests serveis d’informació i d’aquesta policia espanyola? ¿No la garantirien millor els Mossos d’Esquadra que avui estan intervinguts?».

Puigdemont també va assegurar que a l’agost ja «s’ensumava» que l’imam de Ripoll tenia contactes amb el CNI, però va afegir que no podien aportar proves i que, si ho haguessin dit, l’Estat els hauria acusat de mentir.