EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

La Generalitat preveia obtenir dades fiscals d'arxius que no requereixen permís

Comptava amb l'accés a la informació que no necessita "autorització expressa" i amb demanar-los a la resta als ciutadans

Els estudis dels experts apunten que la Hisenda catalana hauria costat entre 350 i 500 milions anuals

La Generalitat preveia obtenir dades fiscals d'arxius que no requereixen permís

Paul White

1
Es llegeix en minuts
Europa Press

La Generalitat preveia accedir a través de la Hisenda catalana a informació dels contribuents, si l'Estat no l'hi proporcionava, procedent de bases de dades que no requereixen una "autorització expressa" per obtenir-les. La resta d'informació l'hauria demanat als ciutadans mitjançant una "campanya social". Així consta en un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que xifra en entre 350 i 500 milions d'euros el cost de la posada en marxa del fisc català.

"L'objectiu estratègic i prioritari" durant la primera fase del procés d'implantació de la Hisenda catalana, segons consta als documents, era l'accés a la informació dels contribuents per poder disposar d'una base de dades com a eina fonamental per arribar a la "sobirania fiscal".

Els estudis de què disposava el Govern ara cessat apuntaven a destinar unes 5.000 persones a la posada en marxa de l'estructura. No obstant, precisaven que, segons la Comissió Europea, hi hauria d'haver uns 1.000 empleats públics per cada milió d'habitants per a la gestió tributària, i per tant, en el cas de Catalunya, serien de 7.000 a 8.000. Pel que fa a la recaptació, se sospesaven un mínim de 70.000 milions, o arribar fins als 100.000 milions en cas d'elevar-se la taxa de pressió fiscal.  

Còpies de les declaracions

La "campanya social" que la Generalitat tenia prevista passava per demanar a ciutadans i empreses que entreguessin "voluntàriament" una còpia de les seves declaracions de renda. No obstant, els experts admeten que l'eficàcia d'aquesta mesura dependria del grau de col·laboració que estiguessin disposats a prestar els ciutadans.

L'estudi incloïa un pressupost d'entre 50 i 80 milions d'euros anuals per a tecnologies d'informació i comunicació. I xifrava en uns 100 milions d'euros el pressupost inicial d'inversió per a l'adquisició d'equips informàtics, la compra de llicències, el disseny del sistema i la formació del personal tècnic responsable de la seva implantació i manteniment. L'estimació partia dels números de les grans organitzacions, ja que no havien pogut analitzar en profunditat les inversions necessàries per crear un organisme tributari de nova planta.

Notícies relacionades

La creació d'un banc central de Catalunya per centralitzar el flux de la tresoreria tributària i emetre deute públic era una altra de les mesures previstes. 

A més, els informes consideraven necessari garantir la continuïtat entre els sistemes tributaris català i espanyol. Per a això, proposaven establir, de manera transitòria, un període de prescripció de les infraccions tributàries més llarg que l'actual, de quatre anys, i assumir la gestió de les obligacions tributàries pendents.