Anar al contingut

MOVIMENTS AL PARTIT MORAT

Iglesias tensa l'armistici amb Errejón

El líder es desdiu del seu compromís, que garantia a l'exnúmero dos el poder orgànic a Madrid

L'oficialisme postula l'ex-Jemad i força l'errejonisme a sotmetre's o confrontar-se amb un altre candidat

Iolanda Mármol

undefined37119516 madrid 31 01 2017 pol tica pleno del congreso e171113132842

AGUSTIN CATALAN

Com dos presos que fugen emmanillats, que correrien cap a llocs diferents, si no fos perquè les cadenes els obliguen a un esprint coordinat. Pablo Iglesias i Íñigo Errejón corren cap a les eleccions i es necessiten mútuament. El líder sap que si en les autonòmiques i municipals del 2019 Podem no recupera l'alè perdut i aconsegueix un trampolí territorial, el seu fracàs estarà escrit per a les generals del 2020. El feu més preat és la Comunitat de Madrid.

Després de conquistar tot el poder del partit a Vistalegre 2, al febrer, Iglesias i Errejón van arribar a un acord. L'exnúmero dos era fulminat del càrrec de portaveu al Congrés i de la Secretaria Política després d'haver desafiat el líder. Com a premi de consolació, seria candidat a la Comunitat de Madrid i, a més, podria obtenir el control de l'estructura de Podem en l'autonomia i de la capital gràcies a l'obertura de dos processos de primàries en què Iglesias no presentaria candidats alternatius a l'errejonisme.

No va ser un pacte fàcil. Iglesias va haver d'imposar-se a fortes pressions d'estrets col·laboradors que es negaven a oferir res a Errejón després de derrotar-lo. A més, s'hi resistia el secretari general en la comunitat, Ramón Espinar, que acabava d'acariciar el poder, després d'unes primàries en què es va imposar per la mínima a l'errejonista Rita Maestre. Tot i això, sota la supervisió d'un mediador de confiança mútua, amb l'objectiu de pacificar Podem per salvar el partit del canvi, Iglesias i Errejón van validar l'acord. Algunes de les persones més pròximes al líder ho van filtrar a la premsa immediatament.

Pau precària, mal menor

Llavors, l'errejonisme va quedar emmordassat, ostatge d'un pacte sobre el qual el pablisme ha anat collant. Primer, amb la purga de desenes de treballadors de l'aparell estatal, afins a Errejón. Després, amb la cotilla a la línia política. Qualsevol discrepància feta en públic contra l'argumentari de l'oficialisme ha sigut utilitzada com a amenaça per trencar l'acord. 

Ara el pacte es tensa. Iglesias es desdiu de l'acord i no vol entregar el poder de Madrid a Errejón. Promou, en canvi l'ex-Jemad, Julio Rodríguez, com a candidat a la secretaria general de la capital, i així vulnera l'entesa a què es va arribar després de Vistalegre 2.

Encara que l'entorn oficialista ven el general com a "candidat de consens",  el que s'ha acordat era que la nova líder del partit a la ciutat fos la portaveu de l'Ajuntament Rita Maestre.  Ni la regidora, ni Errejón volen una nova batalla per Madrid així que, si no salven l'acord, presentaran aquest divendres una llista amb candidat menor. No volen obrir sota cap concepte la guerra amb el pablisme. Tenen dos grans motius per anteposar una pau precària a una guerra oberta. 

Efecte Carmena

En primer lloc, el govern de Madrid. Manuela Carmena, que va advertir el 2015 que només assumiria una legislatura com a alcaldessa, és ara propícia a repetir, segons admeten fonts pròximes. Encara que la decisió no és ferma, està valorant seriosament tornar a presentar-se. El seu canvi d'actitud coincideix amb l'impuls que Iglesias mira de donar a l'ex-Jemad. A ningú se li escapa que si Carmena pengés la vara de comandament, l'entorn del líder podria postular Rodríguez a l'alcaldia, malgrat el rebuig del corrent anticapitalista i d'IU.

En segon lloc, Errejón vol salvar la pau per la seva carrera i la seva tesi política. Una guerra oberta entre pablistes i errejonistes serviria a Iglesias per impugnar la resta de l'acord: no convocaria primàries a la Comunitat de Madrid, mantindria Espinar com a secretari general, i obligaria el seu exnúmero dos a presentar-se de candidat a les eleccions autonòmiques a pèl, sense poder orgànic, jugant-se tota la carrera en una contesa electoral en què les enquestes diuen que pot vèncer Cristina Cifuentes (PP). Ell sap que en l'eternitat fins a les urnes pot guanyar tot i perdre tot.

0 Comentaris
cargando