PUNT ÀLGID DEL PROCÉS

El Parlament declara la independència de Catalunya en una votació secreta

Sí que es Pot rebutja la DUI, i Ciutadans, el PSC i el PP abandonen l'hemicicle

 El Parlament celebra la declaració d’independència. / JULIO CARBÓ/ FOTOG.: ALBERT BELTRAN

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un Parlament partit per la meitat, amb els vots secrets de Junts pel Sí i la CUP, l'absència de la majoria de grups de l'oposició i en un clima de màxima tensió, ha declarat aquest divendres la independència de Catalunya. "Declarem que Catalunya es converteix en un estat independent en forma de república", proclama la resolució conjunta que els dos grups han impulsat, i que insta el Govern a desplegar la llei de transitorietat jurídica, anul·lada pel Tribunal Constitucional.

La proclamació de la independència ha tirat endavant amb els 70 vots que sumen Junts pel Sí, la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó. Catalunya Sí que es Pot ha votat en contra de la DUI, mentre que Ciutadans, el PSC i el PP han abandonat l'hemicicle per no participar en una votació que donarà peu a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, les mesures del qual aprova el Senat aquest mateix divendres.

Junts pel Sí ha sol·licitat que el text es votés per crida i en urna, de manera que no pogués saber-se el sentit del vot de cada diputat. A més, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha llegit abans de la votació la part expositiva de la resolució, que incloïa la declaració d'independència. Alguns parlamentaris de Catalunya Sí que es Pot han mostrat la seva papereta amb el 'no' abans d'introduir-la a l'urna.

La resolució de la DUI reprodueix íntegrament la "declaració dels representants de Catalunya" que Junts pel Sí i la CUP van subscriure el 10 d'octubre, després de la suspensió de la DUI per part del president Carles Puigdemont. Però els dos grups han inclòs un últim epígraf per declarar la independència de Catalunya. Un altre dels punts del preàmbul diu així: "Constituïm la república catalana com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social".

Fonts de Junts pel Sí han argumentat que la declaració d'independència "ja la van votar els ciutadans" l'1 d'octubre, i per això la part de la resolució que es vota simplement desplega els "efectes" d'aquella declaració.

Nova legalitat catalana

Entre els punts de la resolució que sí que es voten, el Parlament insta el Govern a aprovar tots els decrets i resolucions que siguin necessaris per desenvolupar la llei de transitorietat jurídica -que crea un nou marc legal català-, començant per l'"expedició a la ciutadania" dels documents d'identitat catalans.

Es proposa impulsar un "tractat de doble nacionalitat" amb el Govern d'Espanya, promoure "davant tots els estats i institucions el reconeixement de la república catalana" i establir el "règim d'integració en l'administració de la Generalitat" de tots els funcionaris -excepte que hi renunciïn- que fins ara prestaven els seus serveis a l'administració general de l'Estat a Catalunya.

S'insta a adoptar les mesures necessàries per a l'"exercici de l'autoritat fiscal, de la seguretat social, duanera i cadastral" i per a la creació d'un "banc públic de desenvolupament al servei de l'economia productiva", així com d'un "Banc de Catalunya, amb les funcions de banc central".

Negociar amb Espanya

La resolució també planteja "obrir un període de negociacions amb l'Estat espanyol" per abordar la "successió de l'estat català mitjançant un acord, en drets i obligacions de caràcter econòmic i financer". Així mateix, fa una crida a "elaborar un inventari de béns de titularitat de l'Estat espanyol, radicats al territori nacional de Catalunya, a fi de fer efectiva la successió en la seva titularitat", i a "elaborar una proposta de repartiment d'actius i passius entre el regne d'Espanya i la república de Catalunya".

Notícies relacionades

Per una altra banda, el text demana al Parlament obrir una "comissió d'investigació per determinar les responsabilitats" del Govern central "en la comissió de delictes relacionats amb la vulneració de drets fonamentals, individuals i col·lectius" per evitar que l'1-O se celebrés el referèndum. Aquesta comissió estaria formada per diputats i experts, personal de l'Oficina Antifrau, de la Sindicatura de Greuges i de l'advocacia catalana, a més de representants d'organitzacions internacionals.

Eleccions sense termini

En una segona resolució que també s'ha aprovat, Junts pel Sí i la CUP proposen obrir un "procés constituent" liderat per la societat civil, per al qual serien creats un consell assessor i una plataforma promotora, que culmini en unes "eleccions constituents" que donin pas a la ratificació d'una constitució catalana. El text no fixa cap termini per a la convocatòria d'aquests comicis, que la llei de transitorietat establia en sis mesos.