Els terroristes no anaven a suïcidar-se i preparaven diversos dies d'atemptats a Barcelona

El supervivent d'Alcanar confessa que la intenció era accionar les furgonetes a distància, amagar-se i continuar amb els atacs

39755174 60

39755174 60

4
Es llegeix en minuts
Antonio Baquero / Guillem Sànchez / Ángeles Vázquez

Ha passat un mes dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils i, a poc a poc, la investigació dels Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Pollicía, va oferint llum sobre algunes de les moltes qüestions que quedaven per aclarir dels atacs. ¿Quin era exactament el seu pla? ¿Es volien suïcidar en els atacs? ¿Com es van finançar? ¿Per què tenien la base a Alcanar malgrat viure a Ripoll?

1. ¿Quin era el pla dels terroristes?

Els terroristes de la cèl·lula de Ripoll planejaven una sèrie d'atemptats amb furgonetes bomba en almenys tres llocs de Barcelona. L'explosió a Alcanar mentre preparaven els 100 quilos d'explosiu TATP va truncar els seus plans i va portar els membres del comando a atemptar amb un atropellament a les Rambles de Barcelona i amb un atac a Cambrils.

No obstant, Mohamed Houli Chemlal, el jove que va sobreviure a l'explosió d'Alcanar, va confessar que els terroristes no tenien previst suïcidar-se en aquests atemptats amb la furgoneta. Segons ha declarat, quan el comando parlava dels atemptats, mai va estar sobre la taula la possibilitat de fer-se esclatar dins d'aquests vehicles, si no de col·locar-les en els llocs desitjats i activar-les a distància.

Això els permetria poder portar a terme dies després nous atemptats amb el sobrant dels explosius que havien fabricat i que pensaven preparar en armilles bomba o en forma de bombes llancívoles. És a dir, la cèl·lula havia previst diversos dies d'atacs a la ciutat. Aquesta estratègia segueix al peu de la lletra les consignes que ha llançat l'Estat Islàmic a les cèl·lules a Europa, en què se'ls aconsella que, en lloc d'atemptats suïcides, facin accions terroristes i fugin per tornar a atacar de nou.

 

2. ¿Com es va finançar el pla?

Els atemptats del 17-A van costar pocs diners. Això és el que assenyalen els investigadors dels diferents cossos policials que investiguen els fets. «L'atemptat va costar poc. Molt menys que l'11-M», sentencia un d'ells, que precisa: «La casa d'Alcanar estava ocupada, part dels productes per fabricar el TAPT els va sostreure un dels membres de la cèl·lula de l'empresa de productes químics on treballava, i la resta de substàncies que no són cares, fins i tot l'electricitat que utilitzaven la robaven de la xarxa…»

La principal hipòtesi, pel que se sap fins ara, és que no hi va haver finançament exterior de l'atac i que les despeses les anaven pagant els membres de la cèl·lula amb el que guanyaven dels seus precaris treballs. Així, durant aquests mesos, els dos joves que es van instal·lar a Alcanar van aconseguir treballs temporals a la recollida de la fruita. Però no solament això. Els investigadors dels mossos han aconseguit determinar que, en ocasions, es van dedicar també a la venda d'or. Com aconseguien aquest or encara es desconeix.

3. ¿Per què tenen la base a Alcanar?

Un dels dubtes que van assaltar els investigadors dels atemptats de Barcelona i Cambrils va ser el fet que la casa on els terroristes estaven fabricant l'explosiu estigués a 298 quilòmetres del seu lloc de residència. És a dir, per què uns terroristes de Ripoll tenien com a base d'operacions una casa a Alcanar, a gairebé tres hores de cotxe.

La raó d'aquesta elecció s'ha de buscar, com gairebé tot en aquest atemptat, en l'imam Abdelbaki es Satty. I cal remuntar-se a més d'un any. Va ser llavors quan Youness Abouyaaqoub i Yousseff Alaa van comunicar a l'imam el seu desig d'independitzar-se de les seves famílies. Eren dos dels membres de més edat del grup i els que més pròxims estaven a l'imam, que mantenia amb ells converses a les quals els més joves de la cèl·lula no eren convidats.

Davant el seu desig d'emancipar-se, l'imam els va recomanar llavors que es desplacessin a Alcanar, ja que allà podien trobar feina sobretot en la recollida de la fruita, segons han pogut determinar els investigadors. L'imam coneixia bé la zona ja que, després de passar per la presó de Castelló, havia estat residint a Onda, a la comarca valenciana de la Plana Baixa, i estava al corrent de les possibilitats que allà s'oferien per trobar feina.

Els dos joves li van fer cas i es van desplaçar fins allà en el cotxe d'un d'ells. De fet, a falta de recursos econòmics per allotjar-se en un hotel o una pensió, van estar uns dies dormint a l'interior del cotxe. Així, fins que van localitzar el xalet abandonat l'Alcanar. Al constatar que ningú hi residia, els joves van forçar l'entrada i van procedir a ocupar la vivenda. A més, 'van punxar’ de forma il·legal l'electricitat per poder tenir llum. Una vegada instal·lats, els joves rebien regularment visites tant de l'imam com dels altres membres de la cèl·lula. En el seu entorn a Ripoll, no es veia estrany que uns joves es desplacessin 300 quilòmetres per passar uns dies amb els seus amics de tota la vida. En un primer moment, les visites eren sobretot de cap de setmana.

4. ¿On van comprar tantes bombones?

Notícies relacionades

Aquesta és una de les qüestions a les quals els investigadors dels Mossos no han pogut encara donar una resposta definitiva. La principal hipòtesi és que els terroristes estaven convençuts que el gas butà amplificaria l'efecte de la deflagració del TATP. No obstant, en realitat, no hauria ocorregut així, ja que les bombones de butà no exploten. El màxim que haurien aconseguit hauria sigut convertir les bombones en més metralla.

Adquirir la màxima quantitat possible de bombones de butà va ser una prioritat per a la cèl·lula. Bona part de les bombones les van comprar a internet. Després, les omplien a les gasolineres de la zona. L'argument que donaven quan se'ls preguntava és que les revenien a turistes francesos després de manipular-les canviant-ne la vàlvula per una de compatible amb les que es fan servir a França.