El Tribunal Constitucional suspèn la llei de ruptura

El Tribunal Constitucional ha decidit no perdre ni un dia a l’hora de dictar les res­olucions que li corresponen per evitar el referèndum unilateral de l’1-O. El seu ple, reunit de forma extraordinària ahir, va admetre a tràmit els dos últims recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Govern de Mariano Rajoy. Es tracta del presentat contra la llei de trans­itorietat, que preveu el marc per constituir una república a Catalunya després de la consulta vetada, i del relatiu al codi tributari que crea una hisenda catalana. El ple, reunit durant tres hores, continuarà avui amb alguns assumptes menors que han quedat pendents.

L’admissió a tràmit de dues impugnacions suposa la suspensió automàtica de les dues lleis per un període de cinc mesos, prorrogables fins que es dictin les sentències que previsiblement les declararan inconstitucionals. 

Les dues providències se sumen a les dictades la setmana passada per l’alt tribunal per anul·lar la bastida jurídica del Parlament per al referèndum. La decisió del Constitucional que suspèn la llei de ruptura ha sigut notificada al Govern, a la Mesa de la Cambra i als membres de la sindicatura electoral de Catalunya, així com als síndics electorals de l’Aran, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Per a fins espuris

Els advertiments són idèntics als de dijous passat. En aquests advertiments, el Constitucional avisa els càrrecs assenyalats del seu deure d’«impedir o paralitzar» qualsevol iniciativa proreferèndum i que s’han d’abstenir d’«iniciar, tramitar, informar o dictar cap acord (...) que promogui» la consulta. Tot això «advertint-los de la nul·litat radical d’aquestes actuacions i de les eventuals responsabilitats, incloent-hi la penal, en què poguessin incórrer en cas de des­obediència», circumstància davant la qual s’arrisquen a querelles per part de la fiscalia.

Notícies relacionades

Les armes judicials contra el referèndum de l'1-O

El TC deixa Forcadell actuar en el procés contra la mesa del Parlament

El Govern argumenta en el seu recurs que l’aprovació de la llei de transitorietat per 71 diputats –que ni tan sols són suficients per reformar l’Estatut– suposa un abús «de forma descarada» del Parlament per a «fins espuris». La considera un document «inexistent per ser de contingut impossible», ja que regula l’establiment d’una república catalana a través d’un procés denominat «des de la llei a la llei», amb el qual es pretén una «legalitat catalana» al marge de l’Estatut i de la Constitució. Suposa que el Parlament «s’arrogui un poder, que indubtablement no té, en nom el poble català, al qual imputa la sobirania nacional».

Entre els assumptes que encara ha de resoldre el Tribunal Constitucional figura el recurs de súplica presentat per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, contra el rebuig complet de la seva recusació contra els 12 magistrats que conformen el tribunal.