La radicalitat com a bandera

Arran va néixer fa cinc anys, fruit de la confluència de la CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista) i Maulets (que al seu torn era llavors la suma de Maulets, vinculats a Catalunya Lliure, i de Joves Independentistes Revolucionaris, relacionat amb l’MDT). El mèrit d’Arran va ser, en aquell moment, doncs, agrupar gairebé tot un espai polític que havia viscut nombroses sigles i escissions.

Es defineixen sense ambigüitats com a comunistes, marxistes, revolucionaris, independentistes, feministes i ecologistes i demanen l’alliberament dels «Països Catalans». Per ells, per posar un exemple, les joventuts d’ERC són «socialdemocràcia de tota la vida, les receptes de sempre, plantejaments reformistes que no aporten cap solució als problemes de la classe treballadora», en paraules d’un dels seus representants que prefereix l’anonimat.

Els interessa l’acció al carrer i no gaire el treball a les institucions, inclòs el de la CUP al Parlament. Segons les seves mateixes dades, són uns 500 joves organitzats de forma assembleària, amb un òrgan coordinador, la mesa nacional, en què estan representades les assemblees territorials.

Tot i això, Arran no representa  tota l’esquerra radical indepe. Uns mesos després de néixer, diverses assemblees es van esqueixar d’Arran (a Badalona, per exemple, es diuen L’Espurna). Es van desvincular d’Arran perquè creien que s’havia de participar en moviments transversals, com ara l’ANC. L’Espurna també dona suport a confluències com la de Guanyem Badalona en Comú per «trencar el sostre de vidre de la unitat popular i anar més enllà», explica l’Àngel, un militant de Badalona d’aquesta organització, que va néixer com a Arran i se’n va apartar, juntament amb altres assemblees de joves de Girona, Mataró, el Berguedà, Cerdanyola, les Terres de l’Ebre i Santa Coloma de Gramenet.

Discrepàncies internes al marge, on se senten més a gust els joves d’Arran és en l’acció: pintades, manifestacions, encadenaments simbòlics al davant de la Borsa de Barcelona.... Sens dubte el fet més bel·ligerant ha sigut l’atac al bus turístic de Barcelona. També han actuat al port esportiu de Palma de Mallorca amb bengales i pancartes davant d’un restaurant i davant dels iots allà amarrats.

També va ser polèmica, i molt, la seva declaració explícita de suport a la violència okupa en els incidents pel desallotjament de l’anomenat banc expropiat a Gràcia l’estiu passat. «No és la pràctica d’aquesta autodefensa, materialitzada a través de múltiples formes de lluita plenament legítimes, des de la desobediència fins a l’ús de la violència, el mètode que nosaltres hem escollit sinó el camí que ens obliguen a agafar per fer de les vides de totes les persones unes vides dignes».

¿Què opinen sobre la violència? Que el sistema capitalista és el que genera violència. Fins i tot al preguntar sobre ETA, l’esmentat militant contesta: «Respectem i posem com a exemple moviments revolucionaris d’arreu del món, i cada moviment fa la seva praxi política com creu oportú segons l’anàlisi que fa de la realitat».

Discrepàncies

Malgrat que la CUP (en què Arran és un dels vots del grup d’acció parlamentària, GAP) en un comunicat ha donat suport a Arran, no tots aplaudeixen el que ha passat amb el bus turístic. Sense anar més lluny, un dels diputats cupaires al Parlament es queixava aquesta setmana en privat: «No tot s’hi val». El dirigent de la CUP Quim Arrufat també s’ha desmarcat del que va passar en una entrevista al diari Ara.

«Per mi l’acció directa no és violència, és una resposta violenta a la violència estructural del sistema», explica la Berta, militant de 19 anys de Sant Boi de Llobregat, on són cinc els militants d’Arran. «No em fa cap llàstima la imatge de contenidors cremant en una manifestació, davant de les càrregues policials ens hem de saber defensar, i després els 'mass media' expliquen les coses com volen», afegeix convençuda.