01 juny 2020

Anar al contingut

El PDECat provincial amenaça de trencar els pactes amb el PSC si no cedeix locals l'1-O

Els convergents amenacen de deixar de recolzar alcaldes com els de Mataró, Esplugues i Terrassa

Collboni considera que "l'amenaça només intenta fer creïble una cosa que no ho és"

Roger Pascual Fidel Masreal

El PDECat provincial amenaça de trencar els pactes amb el PSC si no cedeix locals l'1-O

FERRAN SENDRA

El PDECat de les comarques de Barcelona sembla decidit a portar la seva aposta pel referèndum de l’1-O fins a les últimes conseqüències. La formació postconvergent vol assegurar que als ajuntaments socialistes on forma part de l’equip de govern local es garantiran els centres educatius necessaris per instal·lar les urnes l’1 d’octubre. Si no, decidiria trencar amb el PSC. Un cop sabudes aquestes intencions, la direcció nacional del PDECat va desautoritzar els seus càrrecs locals assegurant que no s’arribarà a la ruptura.

Aquesta aliança de govern amb alcalde socialista té lloc, entre altres poblacions, a Terrassa, Mataró i Esplugues de Llobregat. En aquests municipis, segons va explicar a EL PERIÓDICO el president del partit a les comarques de Barcelona, Xavier Badia, es deixaria de mantenir el pacte d’estabilitat local perquè el referèndum és un assumpte prioritari. «No podem estar en un govern municipal que posa pals a les rodes a una cosa que estem promovent i amb la qual ens ho juguem tot a nivell nacional –diu–. Amb un alcalde que no hi estigui a favor, hauríem de sortir del pacte local», opina Badia, que creu que a la resta de comarques catalanes opera el mateix criteri.

MATISACIÓ DE BONVEHÍ / Amb tot, el número dos de l’executiva del partit, David Bonvehí, va matisar a Twitter que l’objectiu és poder votar a tots els municipis l’1-O. «Aprofitarem els pactes per fer-ho i empènyer els dubtosos», va afegir, en la línia de desmentir Badia.

El PSC té 122 alcaldes i forma part de l’equip de govern a 65 municipis més. De moment, d’aquestes 187 poblacions, i tot i que 51 estan adherides a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), només hi ha hagut veus discordants amb la doctrina oficial de no col·laborar gens amb el referèndum en sis: Girona, Blanes, l’Escala, Vallbona d’Anoia, Castellbell i Terrassa.

Jordi Ballart, alcalde egarenc, ha manifestat algun cop que no impedirà votar l’1-O. Una altra cosa és infringir la legalitat, límit que fixa el PSC. El seu segon tinent d’alcalde, Miquel Sàmper (PDECat), va lamentar que aquesta qüestió generi tensió en un pacte de govern «satisfactori» i va dir que mantenen negociacions cada dia per trobar una solució. «Seria molt difícil aguantar [el pacte] davant les dinàmiques pròpies dels dos partits: la nostra gent dient ‘què feu amb aquests’ i la gent del PSC queixant-se, si se cedeixen locals, de facilitar un procés que el partit qualifica d’il·legal».

El líder del PDECat a Esplugues, Pere Clota, va admetre també que si el PSC veta la cessió de locals per a l’1-O seria «molt difícil» continuar tot i que creu que hi ha matisos que poden trobar una sortida negociada. La situació dels convergents al municipi és delicada pel conflicte després del cessament d’Albert Comellas, el cap de lista el 2015. L’alcaldessa, Pilar Díaz, va emfatitzar la «relació fantàstica» amb el PDECat i els èxits de l’acord de govern, però va apuntar que no està disposada a cometre cap il·legalitat. En aquest sentit, va assenyalar que si s’acaba convocant oficialment la consulta demanarien al secretari municipal un informe sobre si la cessió de les dependències seria un acte il·legal.

LA FRONTERA DE LA LLEI / La legalitat és la frontera que fixen els socialistes com a infranquejable. «Que el PDECat i ERC volen manipular les institucions per posar-les al servei de la seva causa, és evident. Que ho intentaran també en aquest cas, també. Però nosaltres tenim clar que hi ha una línia vermella que és el principi de la legalitat i estem molt tranquils», va reflexionar Jaume Collboni.

El responsable de política municipal del PSC i tinent d’alcalde de Barcelona va explicar que en el seu acord amb Ada Colau, com en els pactes d’alcaldia amb forces independentistes, es van deixar fora els posicionaments en qüestió nacional. «Són pactes de ciutat en què vam decidirs excloure aquest assumpte perquè en un escenari d’enfrontament tan clar entre dues visions tan contraposades en aquesta matèria no podríem haver pactat», va dir.

Per això troba normal que el PSC i Barcelona en Comú dividissin el seu vot en una moció de C’s sobre el referèndum. Discrepar és una cosa, avalar il·legalitats, una altra. «Si ara el PDECat vol canviar el pacte o amenaça amb aquest argument serà sota la seva responsabilitat», va dir, convençut que no s’arribarà a aquest dilema. «No preveiem cap escenari en què un alcalde doni una instrucció que sigui il·legal. Una cosa diferent és l’amenaça que fa Convergència per fer creïble una cosa que no ho és. No passarà», va assegurar.