RELLEU AL MINISTERI PÚBLIC

Alejandro Luzón substitueix Moix al capdavant d'Anticorrupció

Maza pacifica la carrera fiscal al proposar el respectat representant de la fiscalia en el 'cas Bankia'

Obté vuit vots davant els tres del fiscal en cap del Contenciós del Tribunal Suprem

GRA106 SAN FERNANDO DE HENARES (MADRID), 30/09/2016.- Imágenes capturadas de la señal institucional de la Audiencia Nacional que muestra al fiscal Anticorrupción Alejandro Luzón (i) y al expresidente de Caja Madrid Miguel Blesa (d), uno de los 65 usuarios de las tarjetas opacas que ha comenzado hoy a declarar en el juicio por el uso irregular de estas tarjetas. EFE

GRA106 SAN FERNANDO DE HENARES (MADRID), 30/09/2016.- Imágenes capturadas de la señal institucional de la Audiencia Nacional que muestra al fiscal Anticorrupción Alejandro Luzón (i) y al expresidente de Caja Madrid Miguel Blesa (d), uno de los 65 usuarios de las tarjetas opacas que ha comenzado hoy a declarar en el juicio por el uso irregular de estas tarjetas. EFE / EFE

3
Es llegeix en minuts
ÁNGELES VÁZQUEZ / MADRID

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ha decidit tancar la crisi oberta a la Fiscalia Anticorrupció després de la designació de Manuel Moix escollint per al càrrec Alejandro Luzón. El successor de Moix és el fiscal del cas Bankia i a ell es deu la condemna de quatre anys i mig de presó imposada a l’expresident de l’entitat bancària Rodrigo Rato i la de sis anys per a l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, per apropiació indeguda per l’ús de les targetes black que van fer tant ells com els consellers al seu càrrec.

Alejandro Luzón va obtenir vuit vots del consell fiscal: els dels sis consellers de l’Associació de Fiscals i els dos corresponents als membres nats del consell fiscal, el tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luis Navajas, i el fiscal en cap d’Inspecció, Fausto José Cartagena.

Maza, que volia per al càrrec algú sense relació amb Anticorrupció i que posés «ordre» a la Fiscalia especial –consigna repetida com un mantra durant el polèmic mandat de Moix pels membres del Govern–, traslladarà finalment al Ministeri de Justícia el nom de Luzón perquè sigui nomenat formalment al pròxim Consell de Ministres com a cap de la fiscalia encarregada de lluitar contra la corrupció. Malgrat la intenció inicial del fiscal general de l’Estat, l’escollit es va incorporar a Anticorrupció des de la seva creació l’any 1995 i hi va ser fins al 2015, quan va ser nomenat tinent fiscal de la secretaria tècnica del ministeri públic.

Aquesta és la segona vegada que Luzón optava al càrrec. En l’anterior votació del mes de febrer també va comptar amb el suport dels membres nats del consell fiscal, però la conservadora Associació de Fiscals va recolzar en bloc Moix, que després de tres mesos al càrrec va presentar la seva dimissió després de saber-se que tenia una societat a Panamà. Llavors dos dels tres vocals de la Unió Progressista de Fiscals també el van votar, pel respecte amb què compta en la carrera, malgrat que se’l considera de tendència conservadora. En aquesta ocasió, els tres membres de l’associació progressista van recolzar el fiscal de sala en cap del contenciós del Tribunal Suprem, Pedro Crespo, que figura entre els seus afiliats i que era l’únic dels set candidats que optaven a la plaça que ja és a la màxima categoria de la carrera fiscal.

El programa d’actuació plantejat per Luzón per fer-se càrrec d’Anticorrupció és l’antítesi del que al seu dia va elevar Moix. On aquest proposava «controlar» l’actuació dels fiscals encarregats de lluitar contra la corrupció, mitjançant la supervisió de totes les actuacions, el primer parla de «motivar-los» fent-se responsable de les seves decisions. Al llarg de 21 pàgines, el futur fiscal en cap deixa constància del seu coneixement de la fiscalia més delicada, reclamant més fiscals, millors instal·lacions i fins i tot entrant en el detall de deixar constància de la necessitat de reforçar l’expert que s’encarrega de les incidències informàtiques que sorgeixen en el dia a dia.

Notícies relacionades

ESPECIAL TRANSCENDÈNCIA / El projecte de Luzón és molt dur amb les conseqüències que pot comportar l’escassetat de personal i de mitjans a l’hora de lluitar contra la corrupció. I proposa que, si no se soluciona, se sigui més restrictiu amb el criteri d’«especial transcendència» que habilita Anticorrupció a l’hora d’assumir la investigació d’assumptes, «atenent els casos que verdaderament en justifiquin la intervenció», postil·la. Des de Justícia ja s’ha anunciat que es convocaran les vuit places actualment ocupades a la fiscalia especial per fiscals en comissió de serveis i quatre de noves.

Luzón també va ser, juntament amb Daniel Campos, el fiscal del cas Roldán, pel qual es va condemnar l’exdirector general de la Guàrdia Civil. Va decidir continuar actuant en el cas Bankia i en el de les targetes black quan va abandonar Anticorrupció per anar-se’n a la secretaria tècnica del ministeri públic el mes de gener del 2015.