MEMÒRIA HISTÒRICA

Salutacions feixistes: tolerades a Espanya, delicte a Alemanya i Itàlia

La fundació Hitler no existeix, mentre que la de Franco es va finançar amb diner públic

L'homenatge franquista al sogre de Gallardón podria haver acabat a la presó en territori alemany o italià

YOUTUBE

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L'Estat alemany va pagar, entre el 2000 i el 2003, 150.000 euros a la Fundació Adolf Hitler. Un exministre de Justícia, que no va incloure l'apologia del feixisme com a delicte en la reforma del Codi Penal, va assistir al funeral del seu sogre, un exdirigent nazi, en què es van fer salutacions feixistes, es va cantar l'himne nazi i es van llançar visques a Hitler. La dona de l'exministre va escriure una carta en què afirma que té la "intenció de seguir fent-ho i de defensar els que ho facin".

La fundació dedicada al 'führer' no existeix i res de l'anterior ha passat en sòl alemany, però si canviem Hitler per Francisco Franco, aquesta és la realitat a Espanya. Mentre que a Itàlia Alemanya fer la salutació feixista és un delicte, la legislació espanyola dona barra lliure a l'exhibició de símbols de la dictadura. José María Aznar va finançar la Fundació Francisco Franco i Alberto Ruiz-Gallardón va ser testimoni de la glorificació del franquisme en el funeral del seu sogre, el ministre franquista José Utrera-Molinahomenatge que la dona de Gallardón reivindica.

Quan era ministre de Justícia, Gallardón va impulsar la reforma del codi penal, que en l'article 18 assenyala que "l'apologia [d'idees o doctrines que enalteixin el crim o enalteixin al seu autor] només serà delictiva com a forma de provocació i si per la seva naturalesa i circumstàncies constitueix una incitació directa a cometre un delicte". És a dir, victorejar Franco, el seu règim del terror o fer la salutació falangista, com es va fer davant Gallardón en el funeral d'Utrera-Molina, no és delicte (com ha tornat a constatar la Fiscalia al desestimar la denúncia de Podem per l'enterrament de l'exministre franquista); per contra, fer bromes a Twitter sobre l'assassinat de Luis Carrero Blanco, hereu del dictador, pot costar fins a tres anys de presó per "enaltiment del terrorisme" i per "humiliació a les víctimes", d'acord amb l'article 578 del CP.

Desallotjament d’esvalotadors al Parlament. / ALBERT BERTRAN / VÍDEO: ACN

Mentre que a Alemanya seria impensable que hi hagués un bar Adolf on s'exhibís impunement tot tipus de simbologia nazi, a Espanya l'Ajuntament d'Almuradiel (Ciudad Real) li ha dedicat un carrer al fundador de Casa Pepe, en el qual, entre tota mena de parafernàlia franquista, pots comprar vi Franco amb la imatge del Caudillo i el lema "no se us pot deixar sols". En canvi, la policia alemanya va detenir el setembre passat el propietari d'un bar a Baviera per tenir ampolles de vi amb la cara de Hitler. La condemna es podria elevar a fins a tres anys de presó.

Notícies relacionades

"Alemanya és un país seriós i aquí segueix havent-hi restes de feixisme a nivell simbòlic, cultural i polític", sentencia Joan J. Queralt. Catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona (UB), considera "sorprenent que de les manifestacions feixistes no arribi cap atestat als jutjats". I posa l'exemple del fet que hi hagi hagut detencions i multes per exhibir estelades en estadis i no per mostrar banderes franquistes i nazis o perquè en algunes manifestacions es deixessin anar proclames com "Carod-Rovira al paredón".

Això sí, no el sorprèn que la reforma del Codi Penal de Gallardón no seguís l'exemple d'Itàlia o Alemanya. "L'estrany seria que un vegà recomanés menjar carn. Si ets vegà, no faràs un restaurant de carn. Per a aquesta gent el franquisme no va ser una anomalia", reflexiona. En aquest sentit també li sembla lògica l'actitud de Gallardón al funeral del seu sogre: "És coherent; si impulsa un codi penal i una llei mordassa no només conservadora, sinó també autoritària i antidemocràtica, el més lògic és que es comporti així".

Fins a quatre anys de presó a Itàlia

ROSSEND DOMÈNECH / ROMA

Alemanya, perseguint l'herència nazi

Però malgrat aquest fort estigma social que persegueix els alemanys la desnazificació de la postguerra no va ser completa i encara queden nostàlgics del Reich. Una prova d'això són el recent escàndol en l'exèrcit alemany, un cos públic que encara arrossega aquesta herència en commemoracions vigents a les tropes nazis, o les relliscades del sector més radical del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD). Paraules com les de Bjorn Höcke, que va lamentar el sentiment de culpa alemany assegurant que el monument als jueus de Berlín era a la "vergonya", encara donen vots. Queda feina.

França, sancions en funció del context

En definitiva, a França no es castiga el gest en si, sinó que és el lloc on es realitza la salutació el que determina la naturalesa del delicte. Malgrat les queixes reiterades de les associacions jueves franceses és, per tant, inútil denunciar algú que fa al carrer una salutació que consideren ofensiva. Per això el polèmic humorista Dieudonné no ha sigut mai condemnat per la seva ‘quenelle’, un gest típic en els seus espectacles que evoca sense ser-ho la salutació nazi, i sí per frases considerades antisemites o d'incitació a l'odi.