MEMÒRIA HISTÒRICA

El PP recolza l'anul·lació dels judicis franquistes a Catalunya

El Parlament ratifica per unanimitat la llei que declara il·legals els consells de guerra

La norma deixa sense efecte 64.000 sentències dictades entre el 1938 i el 1978

jregue37771126 barcelona  barcelones   22 03 2017     politica     pleno de170629115052

jregue37771126 barcelona barcelones 22 03 2017 politica pleno de170629115052 / DANNY CAMINAL

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Parlament ha fet un pas més per lapidar un dels vestigis de la dictadura: els judicis sumaríssims a Catalunya. La Cambra catalana ha aprovat la llei que declara nuls els tribunals franquistes i les sentències derivades d'aquests creats per la dictadura franquista des de la guerra civil fins al restabliment de la democràcia. Encara que hi ha unanimitat sobre l'alt valor simbòlic de la mesura, no és clar quins efectes jurídics tindrà de cara a la reparació del perjudici o a les reclamacions que es puguin produir.

La llei per reparar a les víctimes i els seus familiars ha sigut impulsada per Junts pel Sí, la CUPCatalunya Sí que es Pot i el PSC. Ciutadans també li ha donat el seu suport i el PPC s'ha pronunciat finalment a favor de la iniciativa. De fet, quan a l'octubre es va donar llum verda a tramitar la proposició de llei, el diputat popular Fernando Sánchez Costa va deixar clar que els populars no s'oposaven a la tramitació, però va demanar als impulsors ser "rigorosos" per "no fer una farsa". Segons va considerar, "el franquisme mereix condemna" perquè "va deixar una reguera de sang" i les seves víctimes "mereixen reparació".

El text declara il·legals "els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978". Segons la nova norma, van ser "contraris a la llei i van vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just", per la qual cosa com a conseqüència es dedueix la nul·litat de ple dret de "totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista".

El PSC no havia impulsat inicialment la llei i havia presentat una proposició alternativa perquè, malgrat compartir la pertinència d'anul·lar aquests judicis, considerava que aquesta llei podria tenir una "dificultat tècnica" al xocar amb les competències de l'Estat. Però finalment, com ha assenyalat Ferran Pedret, s'han sumat a aquesta iniciativa que la CUP ha defensat com un acte de sobirania."Mentre ahir el PP al Congrés homenatjava el líder de la FalangeRodolfo Martín Villa, avui al Parlament anul·lem els judicis franquistes", ha destacat Joan Josep Nuet, diputat de Sí que es Pot.

El text també autoritza l'Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabori i faci pública una llista dels processos instruïts pel règim franquista, les sentències adoptades, les persones encausades i la condemna imposada, llista que s'haurà de publicar el mateix dia de l'entrada en vigor de la llei. 

Notícies relacionades

El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha explicat que no es busca "la revenja, sinó la veritat, la justícia, la reparació i la garantia de no repetició" dels crims del franquisme.

OVACIÓ I 'ELS SEGADORS'

A més d'ell, durant la votació estaven presents afectats i familiars, com els dels condemnats a mort Salvador Puig Antich i Juan Paredes Manot 'Txiki', emocionats al veure com prosperava l'anul·lació dels consells de guerra durant el franquisme, entre els quals destaquen el de Lluís Companys i el del diputat d'ERC Josep Fàbrega, tots dos, condemnats a mort. Els diputats s'han girat cap a la tribuna de convidats per dedicar-los una sonora ovació mentre es cantava 'Els Segadors' i s'escoltaven, puny aixecat, crits de "'visca la República'".