Villarejo acusa Margarita Robles d'ordenar-li investigar Garzón

El comissari implica l'actual portaveu socialista en l'anomenat 'informe Veritas'

Afirma que "des del minut u" Cosidó va utilitzar la Policia amb fins polítics

Villarejo acusa Margarita Robles d'ordenar-li investigar Garzón
2
Es llegeix en minuts
LAURA PUIG / BARCELONA

les revelacions que va fer ahir a la nit l’excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo al programa Salvados en destaca una que, si és certa, pot posar en dificultats l’acabat de reelegir secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Segons va explicar Villarejo a Jordi Évole, va ser Margarita Robles, designada per Sánchez com a nova portaveu del grup socialista al Congrés, la que li va ordenar investigar el jutge Baltasar Garzón.

    La investigació en si té un nom: Informe Veritas, i s’hauria realitzat amb l’objectiu de desprestigiar Garzón després del seu fulgurant pas pel Govern de Felipe González. Entre el 31 de juliol de 1993 i el 13 de maig de 1994, va ocupar el càrrec de delegat del Govern al Pla Nacional sobre Drogues, amb rang de secretari d’Estat. Va dimitir, va dir llavors, per la «actitud passiva del president Felipe González respecte a la corrupció».

SECRETÀRIA D’ESTAT D’INTERIOR

Just l’endemà de la seva renúncia, el 14 de maig de 1994, Robles va ser designada secretària d’Estat d’Interior, succeint Rafael Vera, que quatre anys després va ser condemnat pel segrest de Segundo Marey i per malversació per finançar els GAL. Tant Garzón com Robles van estar llavors sota les ordres del ministre de Justícia i Interior Juan Alberto Belloch. En el citat informe, es deia que Garzón havia participat en orgies i havia mantingut tractes amb narcos, a més de consumir ell mateix co­caïna.

    «¿Qui li va donar l’ordre de fer aquesta investigació?», li va preguntar Évole a Villarejo. «La secretària d’Estat, Margarita Robles, en l’època de Belloch», va respondre l’excomissari de la Policia. No obstant, va matisar que encara que va obrir l’informe, de seguida el va deixar al no trobar cap prova que confirmés les acusacions contra Garzón.

DEFENSA DE L’EXMAGISTRAT

L’exmagistrat de l’Audiència Nacional va confirmar que tant ell com la seva família van ser investigats. «Van arribar fins i tot a instruir un atestat fals amb testimonis falsos (...). No tenia ni cap ni peus. Després vaig saber que hi va haver policies que es van negar a participar en aquella operació il·lícita, encara que no es van atrevir a denunciar», va continuar, abans d’admetre que manté relació amb Villarejo i de qualificar-lo com a «bon policia». «Ell no és el dolent de la pel·lícula. Els que dissenyen aquestes pel·lícules sí que són dolents», va concloure.

    

Villarejo també va carregar les tintes contra l’exdirector general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó, i contra el director del CNI, el general Félix Sanz Roldán. Del primer va assegurar que «des del minut u» havia utilitzat el cos amb fins polítics i que va ser qui li va donar l’ordre d’investigar a l’expresident Jordi Pujol, encara que «amb la boca petita».

Notícies relacionades

    

Amb Sanz Roldán va ser molt més dur: «Jo l’anomenaria el generalísimo, sempre diu que tot el pes de l’Estat està sobre les seves espatlles; té l’obsessió que tota la informació ha de passar per ell». De fet, el va acusar d’haver filtrat la polèmica conversa gravada entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso i d’amenaçar de mort la princesa Corinna, amiga del rei Joan Carles.