No a Rajoy, no a Iglesias

La moció de censura és una moneda de dues cares en què s'examina tant el Govern com el candidat alternatiu. La que es debatrà aquest dimarts al Congrés serà fallida i el suspens, doble, ja que evidenciarà un rebuig profund a Mariano Rajoy i Pablo Iglesias. El PP i Ciutadans hi votaran en contra; el PSOE, el PNB i el PDECat s'abstindran; Units Podem sumarà ERC i Bildu. L'arc parlamentari salvarà amb vots el president, però el debat reflectirà, també, que hi ha una majoria alternativa entre l'abstenció i els ‘sís’ que no cristal·litza per la desconfiança que transmet Iglesias, dirigent carismàtic per a la política d'impugnació, però allunyat de l'halo de presidenciable. 

Els partits que podrien inclinar la balança, amb el PSOE al capdavant, repartiran cops per a tothom igual. A Rajoy, per la corrupció i les retallades socials. Al cap podemista, per utilitzar la moció contra els socialistes i perquè no confien ni en ell ni en el seu projecte.

Iglesias tracta de provocar una sacsejada en l'estat d'opinió que enderroqui la clau de volta que sosté el PP al poder: la seva fascinant resiliència electoral davant els escàndols de corrupció. El cap morat sap que perdrà a l'hemicicle, però intenta guanyar una interpel·lació contrahegemònica a la societat, basada en la idea que la corrupció ha sigut viscuda com un dolor privat pels ciutadans i que aquesta demanda subjectiva es podia col·lectivitzar.

Podem existeix perquè va aconseguir nomenar els silenciosos patiments individuals, com els desnonaments o les retallades, en reivindicacions generalitzades. No sembla que hagi aconseguit el mateix estat d'ànim amb la corrupció, però Iglesias lluitarà per tres grans objectius. 

TRES OBJECTIUS DE RISC

Accelerar l'erosió d'un PP debilitat pel ‘cas Lezo’, virar la seva imatge d'agitador cap a un caràcter presidenciable i erigir-se en líder de l'oposició, tasca molt més difícil, admeten els podemistes, “amb el retorn d'un [Pedro] Sánchez fet llegenda”. En l'intent de neutralitzar-lo, Iglesias li llança un desafiament: el seu gir a l'esquerra només serà creïble si pacta amb Podem una nova moció de censura. Si no fa el pas, l'acusaran d'hipòcrita. Si accepta, reconeixen, poden quedar reduïts a ser subalterns del PSOE.

Iglesias ha preparat un discurs en què vol barrejar rigor per exposar el seu programa i èpica que alimenti les seves bases. Criticarà el PP com a partit indigne, plantejarà propostes per frenar la corrupció, mesures contra les retallades socials i parlarà de Catalunya. S'acostuma a sentir insegur en aquest terreny i és d'esperar que el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, també abordi la qüestió.

Ni el Govern ni el PP han revelat quins dirigents replicaran, però recorden que, segons el reglament, president, vicepresidenta i ministres poden intervenir quan vulguin i pel temps que desitgin. L'únic dirigent confirmat és el portaveu, Rafael Hernando. 

POR A LA VICEPRESIDENTA

Els podemistes esperen el seu to crispat, però a qui temen és a la vicepresidenta. Soraya Sáenz de Santamaría clava amb precisió de cirurgià un ullal recargolat on més mal els fa, encara: a la ferida interna que va deixar Vistalegre 2. Des d'aleshores, el pablisme viu entre el plaer de disposar de poder absolut i el desassossec al veure com cauen a les enquestes. L'errejonisme sobreviu en una existència paral·lela, i la vida interna de Podem és com la dels vells matrimonis que ni es parlen ni es divorcien.

Notícies relacionades

Pablo Iglesias: ¿cap de l'oposició o cant del cigne?

Podem intenta acorralar el PSOE amb una moció fallida contra Rajoy

L'escac d'Iglesias a Rajoy no preocupa gaire a la Moncloa, on se subratlla que el que “s'examina és Pablo Iglesias”, i en un mal moment: només 10 dies després que el PP hagi aconseguit aprovar els Pressupostos Generals del 2017. “Iglesias no lidera res, gairebé ni el seu partit, i el seu gest demostrarà que al Congrés hi ha moltes majories possibles, però només un Govern, el de Mariano Rajoy”, afirmen fonts de l'Executiu.

Si el líder podemista vol assenyalar públicament les “vergonyes del PP”, els conservadors, per boca d'Hernando, responen que la moció “és un frau antidemocràtic”.