¿I ara què? Els obstacles que encara ha de superar el referèndum unilateral

Amb la data i la pregunta del referèndum desveladEs, al Govern de Junts pel Sí encara li queden diversos obstacles molt importants per superar per aconseguir que la consulta unilateral sobrevisqui i no acabi sent una repetició del 9-N del 2014. Les urnes, els sobres, les paperetes, el cens, la cobertura legal, les condicions de la campanya i la logística de l'1 d'octubre són alguns dels obstacles amb què la Generalitat encara ha de driblar l'Estat.

URNES, SOBRES I PAPERETES

Encara que oficialment els va vincular a una hipotètica convocatòria electoral, la Generalitat té oberts dos processos de licitació: un per a les urnes i l'altre per als sobres i les paperetes. Al concurs d'adquisició de les 8.000 urnes -que va motivar que la fiscalia anunciés una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs- són dues les empreses que hi concorren: Plastic Express i l'UTE de Espai World i Suministros Integrales Futbida. La primera companyia ha ofert cada urna (de metacrilat) a 20,47 euros la unitat, més IVA. La seva competidora, 19 euros més IVA. Pel que fa als sobres i les paperetes, l'Executiu català va obrir el concurs al març amb un pressupost base de 641.000 euros i un valor estimat de 897.520,65 euros. A més de paperetes i sobres, també incloïa llistes de votants, manuals per a la mesa electoral i cartells de senyalització de locals electorals, entre altres ítems.

LLEI DE DESCONNEXIÓ

Una cosa és quan s'aprovarà, previsiblement després de l'aturada de l'estiu del Parlament (que aquest any s'acabarà el 15 d'agost), i una altra és quan es donarà a conèixer el contingut. És probable que el seu redactat, el secret molt ben guardat (descomptant un esborrany publicat per 'El País') es conegui en les pròximes setmanes. En canvi, la seva aprovació serà posterior. La intenció de la majoria que conformen Junts pel Sí i la CUP és fer-ho per lectura única, una fórmula inèdita i com a mínim qüestionable, ja que no deixa marge a l'oposició per ni tan sols presentar esmenes. El text està condemnat a acabar al Consell de Garanties Estatutàries i, sense por d'errar en el pronòstic, també al Tribunal Constitucional. Així que, una vegada aprovada, serà suspesa.

CENS I COL·LEGIS ELECTORALS

L'altre gran secret del referèndum és el cens. Els partits independentistes no volen repetir la jugada del 9-N, quan el cens es va anar creant a mesura que els ciutadans anaven a votar. Llavors, abans que el Tribunal Constitucional prohibís la consulta, s'havia optat per utilitzar el padró, tal com es va establir en la llei de consultes no referendàries que el TC ha anul·lat recentment. Respecte als col·legis electorals, el principal interrogant és si la Generalitat demanarà col·laboració als ajuntaments perquè cedeixin espais municipals, i si podrà cobrir amb recintes de titularitat autonòmica la previsible negativa d'aquells consistoris on no governen forces independentistes.

FUNCIONARIS

Tan bon punt s'ha anunciat la data i la pregunta, els funcionaris catalans han transmès a la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF) la seva preocupació per la decisió de la Generalitat i li han sol·licitat un protocol de protecció davant ordres de dubtosa legalitat. En l'última reunió del Pacte Nacional pel Referèndum, els sindicats van reclamar al president Carles Puigdemont garanties jurídiques per als empleats públics, una protecció a què es va comprometre el cap del Govern. De moment, l'Executiu ha exclòs els funcionaris de la mesa de contractació encarregada d'elegir les empreses que podrien fabricar les urnes. Aquest rol l'han assumit els quatre secretaris del departament de Governació.

HISENDA I SEGURETAT SOCIAL

Notícies relacionades

Anunci de la data i la pregunta del referèndum d'independència: últimes notícies en directe

Aquestes són les preguntes dels últims 10 referèndums d'independència celebrats al món

La comissió d'Economia del Parlament té previst aprovar la llei de la Hisenda pròpia dimecres que ve, 14 de juny, cosa que deixarà la norma a punt per ser debatuda en el ple. El text que segueix pendent és la llei que ha de regular la Seguretat Social catalana.

DECRET DE CONVOCATÒRIA

El punt de no retorn serà la firma del decret de convocatòria. No té data, encara que s'especula que podria deixar-se molt poc marge entre la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i l'1 d'octubre per complicar-li la reacció a l'Estat. Tampoc és clar si el firmarà només el president, com passa en les convocatòries electorals, o tot el Govern, per assumir conjuntament la responsabilitat davant possibles inhabilitacions. El decret també hauria de fixar la durada i les condicions de la campanya electoral, encara que aquests detalls es podrien establir ja en les lleis de desconnexió.