Els que queden del procés

Dels 135 diputats elegits el 2012 al Parlament, 91 segueixen ocupant càrrecs de designació política

4
Es llegeix en minuts
Rafa Julve
Rafa Julve

Periodista

ver +

Un partit, Unió, fulminat. Alguns líders, com Pere Navarro i Joan Herrera, apartats de la primera o de tota línia política. Fins i tot un president, Artur Mas, convertit en ex després d’una devoració de Saturn però a la inversa (és el seu fill, Procés, qui se l’ha menjat). Des que l’últim líder de CDC (una altra força sacsejada) va canviar de rasant fa cinc anys i va donar ales al processisme, un bon grapat de polítics han vist truncada la seva carrera. No obstant, més dels que pugui semblar en una primera ullada segueixen actius. Agafem com a exemple la llista de diputats que van aconseguir un escó en les eleccions al Parlament del novembre del 2012, que va ser quan va començar tot, almenys a la Cambra catalana.

D’aquells 135 parlamentaris, 44 ara tenen acta de diputat, que no significa que els altres hagin quedat desemparats. Ni de bon tros. Entre els que ocupen un escó i els que tenen una altra plaça de designació política, 91 segueixen surfejant les onades del procés. Només 44 han deixat d’ocupar (i cobrar per) algun càrrec públic, i no tots per culpa del desafiament sobiranista. 

EL CAS DE CIU 

Hi ha qui se n’ha apartat només per raons d’edat, com la popular Dolors Montserrat, mare de la ministra de Sanitat, i el socialista Celestino Corbacho. Altres han quedat defenestrats per la corrupció... La resta o bé s’han cansat o bé han quedat apartats pel seu partit arran de lluites internes, sense comptar els tres membres de llavors de la CUP, que per norma només estan una legislatura.

Dels 50 diputats que va obtenir CiU en els comicis de fa cinc anys, 18 no ostenten ara cap càrrec públic. Ara bé, només nou dels que procedien de CDC s’han quedat als llimbs. Es tracta de Mas (si es descompta que encara presideix el PDECat i percep una assignació com a expresident), Oriol Pujol, Xavier Crespo, Felip Puig, Lluís Recoder, Antoni Fernández Teixidó (que impulsa un nou partit, Lliures), Glòria Renom, Begonya Montalban i Victòria Forns (exdiputada per Tarragona que va tenir diversos xocs amb la cúpula del partit i que va perdre la batalla per ser alcaldable el 2015). Els altres convergents segueixen amb plaça al Parlament (16), com a regidors als seus municipis (3), amb escó al Senat (1), com a consellers (3) o recol·locats a la Generalitat (6) com a directors generals o assessors.

Dit d’una altra manera, ni el procés ni la coalició de Junts pel Sí han deixat a l’estacada molts convergents. El mal sofert per ara dista molt del dels 12 exdiputats d’Unió, ja que dels democristians només segueixen amb càrrec públic Antoni Font (per ser regidor a Sabadell), Joan Maria Sardà (alcalde de la Pobla de Mafumet) i Antoni Castellà, que va mantenir l’escó al sortir d’aquest partit per crear Demòcrates de Catalunya i integrar-se a JxSí.

GAIREBÉ PLE A ERC  

I si a CDC el tsunami ha sigut minimitzat, encara ho porta millor ERC perquè és la força més beneficiada del pols sobiranista juntament amb Ciutadans. Dels 21 diputats del partit d’Oriol Junqueras elegits el 2012, vuit mantenen l’escó, sis ocupen alts càrrecs al Govern, una (Gemma Calvet) l’ha fitxat l’Ajuntament de Barcelona i dos segueixen exercint d’alcaldes. Només Eva Piquer (va renunciar molt poc després d’obtenir l’acta), Pere Bosch, Josep Cosconera i Albert Donés s’han apartat de la primera línia política. 

Més clar és el contrast al PSC, i no només per haver passat de 20 a 16 parlamentaris, perquè en el cas dels socialistes hi ha algunes absències directament relacionades amb el debat independentista, com la de Marina Geli o Joan Ignasi Elena, allunyats ja del partit i arrambats a l’ombra sobiranista. També, com passa amb CDC per culpa d’Oriol Pujol i Xavier Crespo, hi ha faltes com la de Daniel Fernández relacionades amb la corrupció. En total, només cinc membres de l’equip que va formar Pere Navarro segueixen a la Cambra i cinc mantenen un càrrec públic com a alcaldes o regidors. La resta, la meitat dels del 2012, estan fora de la partida.

DE BCN A MADRID

El PSC no ha fet com el PPC, ICV-EUiA i Ciutadans. Aquests tres partits han recol·locat alguns dels seus a les Corts, dos en el cas dels populars (Alicia Sánchez-Camacho i Jordi Roca), dos en el cas dels ecosocialistes (Joan Mena i Josep Vendrell) i dos en el cas del partit taronja (Albert Rivera i José Manuel Villegas).

Notícies relacionades

Al PPC segueixen com a diputats sis dels 19 del 2012, mentre que quatre ja no tenen cap càrrec de designació política. Sí que l’ostenten encara tres regidors i quatre reubicats amb diferents càrrecs al Govern central (Enric Millo, Rafael López, Rafael Luna, també regidor a Roda de Berà, i Pere Calbó).

A ICV-EUiA, coalitzada a Catalunya Sí que es Pot al Parlament i a En Comú Podem al Congrés, segueixen com a diputats a la Cambra Marta Ribas i Marc Vidal, hi ha una senadora (Sara Vilà) i dos exdiputats que han sigut recol·locats en altres institucions. Dels 13 del 2012 cinc no tenen càrrec. Res a veure amb Ciutadans, que manté cinc dels nou diputats del 2012 al Parlament, en té dos a les Corts, una regidora i el que més desubicat va quedar, Jordi Cañas, que va dimitir després de ser imputat en un suposat cas de frau fiscal, se’l va fitxar com a assessor del partit a l’Europarlament.