L'ex alt càrrec de la Junta d'Andalusia no jutjarà Chaves i Griñán en el 'cas ERO'

L'Audiència de Sevilla ha acceptat la recusació presentada pel PP i el sindicat Manos Limpias contra el jutge Pedro Izquierdo, elegit per sorteig per presidir el tribunal que enjudiciarà els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán per la peça política del 'cas ERO'. El tribunal entén que l'exercici laboral d'Izquierdo com a secretari general de Justícia de la Junta d'Andalusia entre el 2008 i el 2014 afecta “l'aparença de parcialitat” exigida a la sala, especialment amb casos de rellevància social com els de corrupció política, de manera que el magistrat no formarà part del tribunal i s'haurà d'elegir un nou ponent entre els que componen la Secció Primera, encarregada del judici.

Izquierdo va ser designat ponent del judici després de dos sortejossortejos, un en què es va elegir la sala encarregada de la vista i un altre que va seleccionar els integrants del tribunal que ha de determinar si es van cometre els suposats delictes continuats de prevaricació, malversació de cabals públics i associació il·lícita per posar en marxa un sistema d'ajudes al marge de la llei i amb total discrecionalitat i opacitat. En aquell moment, el mateix magistrat no va veure problema a mantenir-se en el seu càrrec, ja que, malgrat que va estar a l'administració regional durant el mandat dels dos expresidents, no va tenir cap mena de relació amb els encausats, segons va al·legar. Així, entenia que podia exercir “de manera responsable” les seves obligacions com a magistrat.

CONFIANÇA DELS CIUTADANS

Notícies relacionades

Ajornada sine die l’opinió del TJUE sobre la immunitat de Puigdemont

Les entitats reclamen que el Memorial Democràtic es desvinculi del Govern

La fiscalia tampoc hi va veure cap causa d'incompatibilitat, a l'estimar que “el mer fet de l'exercici d'un càrrec públic a l'Administració autonòmica andalusa no és causa d'abstenció o recusació”. No obstant, va sol·licitar al jutge que analitzés la seva etapa política i valorés si amb motiu del seu càrrec va poder conèixer procediments administratius similars als enjudiciats que li poguessin haver format una suposada opinió en algun sentit.

L'acte fa èmfasi en la repercussió social del judici, amb delictes de corrupció política que impliquen persones molt rellevants de la vida política andalusa durant anys, i per tant entén que “la confiança dels ciutadans en l'Administració de justícia es pot veure afectada davant el mínim dubte sobre la possible pèrdua d'imparcialitat d'algun dels membres del tribunal sentenciador”. “Per això, l'examen sobre la imparcialitat s'ha de reforçar escrupolosament”, insisteix, i subratlla que el seu pas pels escalafons més elevats de la Junta “comportaria dubtes objectivament justificats sobre la seva imparcialitat, donada la relació de dependència que va mantenir el magistrat ponent amb algun dels acusats, la confiança que en ell van dipositar per nomenar-lo per a un càrrec de gran responsabilitat a la Junta d'Andalusia i per mantenir-l'hi durant més de cinc anys”. Tot plegat, assenyala el tribunal, “genera una justificada percepció de proximitat, confiança i proximitat”.