El PNB reclama la cosobirania, "com Gibraltar"

El president del PNB, Andoni Ortuzar, ha centrat la reivindicació de l'Aberri Eguna en l'aposta per una relació bilateral entre Euskadi i Espanya, i ha preguntat per què els bascos no poden obtenir "la cosobirania, si Madrid l'ofereix ara a Gibraltar". A més, ha demanat la dissolució d'ETA, després "del fracàs estrepitós" dels que "van pensar que Euskadi es construïa a trets i matant la gent".

Ortuzar ha advocat a Bilbao per aconseguir més autogovern i ha expressat el seu desig "d'arribar a una Euskadi lliure". En total sintonia amb l'estratègia que segueix el 'lehendakari', Iñigo Urkullu, al Parlament basc, el líder penabista ha reclamat "un acord al més ampli possible" a la Cambra, "entre nacionalistes i no nacionalistes", com a primer repte en aquest camí. I ha apel·lat directament a EH Bildu perquè "posi els dos peus al costat bo" i es comprometi en la construcció d'Euskadi.

Per la seva part, l'esquerra 'abertzale' ha reclamat "la primera república independent basca". En un acte celebrat a Gernika (Biscaia), amb motiu del 80 aniversari del bombardeig de la vila foral, s'ha celebrat una manifestació amb el lema 'Llibertat i pau. Euskal Herria decideix'. En la marxa hi ha participat el vicepresident de l'Associació catalana de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, que ha assegurat que estan "disposats a arribar fins al final, disposats a tot, fins i tot a pactar aquest referèndum" amb el Govern d'Espanya.

També Podem ha celebrat l'Aberri Eguna, per segon any consecutiu i malgrat ser l'única força no nacionalista que ho fa. La formació morada ha organitzat tallers i taules rodones a Bilbao, amb el títol 'Aberri Irekia/Pàtria oberta'. La seva secretària general, Nagua Alba, ha afirmat: "Volem construir una pàtria en què tothom se senti convidat a ser-ne part". En aquest sentit, ha advocat per un model d'Estat en què estiguin còmodes tots els bascos i "es defensin els drets socials".

COMUNICAT D'ETA

Com ha sigut habitual altres anys, ETA ha fet públic un comunicat coincidint amb l'Aberri Eguna, en què es refereix a la nova situació política després de la culminació del desarmament, que espera que impulsi "el cicle independentista". També anuncia un procés de debat intern per adoptar noves decisions de cara al futur, entre les quals es troba la seva possible dissolució.

La nota fa referència a la creació de "l'Estat basc", l'opció "més efectiva per garantir la llibertat, els drets, la democràcia i la pau". I respecte a l'entrega de les armes, la banda l'emmarca en un canvi d'esquema en què ha deixat de fer gestos de cara als estats "insaciables", per centrar els seus missatges i fets en la societat. Ha agraït el compromís amb el desarmament que, segons la seva anàlisi, ha mantingut la ciutadania basca, i també ha destacat que totes les forces polítiques, "excepte l'extrema dreta", en al·lusió al PP, han mostrat la seva voluntat "per seguir treballant en les solucions".

Ortuzar ha replicat a aquest comunicat en la seva intervenció. El president del PNB ha recordat que la història de la banda ha sigut "un fracàs estrepitós, el dels que van pensar que Euskadi es construïa a trets, que la llibertat es guanyava matant gent, que la justícia s'aconseguia a base de goma-2". No obstant, ha apuntat que no li agrada "aquesta dinàmica d'assenyalar vencedors i vençuts".

Notícies relacionades

El Govern celebrarà l’Any Irla amb una trentena d’actes des del sud de França fins al Parlament

El Govern aprovarà al maig la llei que prohibeix als menors de 16 anys cedir la seva imatge a les xarxes socials

En el mateix acte també ha pres la paraula Urkullu, per destacar que les víctimes del terrorisme i la violència "ocupen un lloc central" perquè, "més enllà de la solidaritat personal", és imprescindible fer constar el "reconeixement social del patiment injustament patit".

Des de Podem també s'ha replicat al comunicat etarra. Nagua Alba ha destacat que si ETA "vol ser coherent amb el que la ciutadania basca li ha exigit, s'ha de dissoldre", i ha afegit que "el desarmament va ser un pas més, però no el va començar ETA amb el cessament de la seva activitat armada, sinó que va passar molt abans, quan ho va reclamar la societat basca, quan es va posar a conviure".