¿Justícia via Tibet?

El Tribunal Constitucional revisarà ben aviat l'arxivament del 'cas Tibet' i, amb ell, la reforma de la llei que el 2014 va acabar amb el concepte de justícia universal a Espanyajustícia universal, que permetia als jutges espanyols investigar i enjudiciar delictes comesos fora del país. Després de ser admès el seu recurs pel tancament del seu cas -pel qual van ser imputats l'expresident xinès Jiang Zemin i l'ex primer ministre Li Peng-, el Comitè de Suport al Tibet, la Casa del Tibet a Barcelona i el seu president, Thubten Wangchen, van presentar les seves al·legacions jurídiques i van demanar que també es dictamini sobre el recurs a la norma que al seu dia va presentar el PSOE i que havia quedat aparcat.

José Elías Esteve, professor de Dret de la Universitat de València, és un dels impulsors del recurs i, encara que admet que “ningú ja no donava ni un cèntim” per la seva admissió a tràmit, creu que, superada la barrera d'entrada, tenen moltes opcions que prosperi. “Hi ha sòlids arguments jurídics”, explica, i basa les seves esperances en dues sentències anteriors del mateix Constitucional, la del 'cas Guatemala' el 2005 i el 'cas Falung Gong' el 2007.

“Contenen una argumentació radical a favor de la justícia universal. No deixa ni una escletxa, obertament diu que s'ha de perseguir aquest tipus de crims internacionals perquè, si no, tornem a un estat del dret internacional anterior a la segona guerra mundial, i això no pot ser”, explica Esteve. Per aquest advocat, el Constitucional tindrà molt difícil desdir-se dels seus propis arguments, encara que assumeix que molts dels seus membres han canviat la seva postura.

EL CANVI DE CONDE PUMPIDO

“Quan va sortir l'acte de processament de PinochetPinochet, tots els jutges del ple de la Sala Penal estaven a favor d'una interpretació absoluta de la justícia universal, però en 15 anys ja només queden quatre jutges que pensen així”, lamenta Esteve. Un camí que ha recorregut Cándido Conde Pumpido, un dels quatre nous membres del Constitucional, cosa que els preocupa i molt: “Va ser el ponent al Suprem del ‘cas Guatemala’ i va dir radicalment el contrari que ha dit ara al Suprem per confirmar l'archivament del ‘cas Tibet".

Quan se'l va nomenar fiscal general de l'Estat va començar a canviar el seu discurs i per Wikileaks vam saber coses que havia fet, com reunir-se a l'Ambaixada nord-americana”, diu. Esteve espera que d'aquí uns mesos hi pugui haver sentència, i anuncia que si els és favorable, “el primer que demanaríem és que es tornin a activar les ordres d'arrest internacional”. Entre altres, hi havia les de Jiang Zemin i Li Peng, que van ser les que van provocar la furibunda reacció xinesa.

Esteve creu que una sentència en aquest sentit també suposaria la reobertura de casos com el de José CousoJosé Couso i “obligaria a refer aquesta llei o tornar a l'estat anterior”. Una sentència en contra tampoc no acabaria amb la seva esperança. Per un costat, per la proposició de llei que va presentar recentment ERC per tornar a la justícia universal “i que diuen que recolzaran el PSOE i Podem”, apunta. I, per un altre, perquè encara els queda el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i la possibilitat d'activar la denúncia des d'un altre país.

UNA REFORMA AL GUST DE LA XINA

La reforma del 2014 va suposar, segons Esteve, dues grans retallades de drets. Una és la de la tutela efectiva de les víctimes. “Que se'ls arxivi de manera retroactiva un cas quan hi havia ordres d'arrest internacional va ser una aberració”, assegura. I l'altra és la impossibilitat de presentar denúncies de justícia universal a través de l'acció popular. “Això és una vulneració flagrant de la Constitució”, afirma.

Notícies relacionades

El Congrés inicia la recuperació de la justícia universal

El Govern celebrarà l’Any Irla amb una trentena d’actes des del sud de França fins al Parlament

Esteve admet que un govern té potestat política per fer canvis legislatius, però recorda que hi ha d'haver “una coherència jurídica”, i si es tira endavant el Govern hauria de remetre “les cartes que facin falta al secretari general de l'ONU” per anunciar la sortida del país de convencions contra el genocidi o els crims de guerra, ja que obliguen a perseguir-los universalment. El professor dona per fet que la inspiració per a la reforma del 2014 va arribar des de la Xina.

“La reforma es fa bàsicament perquè venen diputats de l'Assemblea xinesa i a la comissió d'exteriors del Congrés els va donar una lliçó a tots. Ens ho han dit diputats que hi van ser i el ministre d'Afers Estrangers [José Manuel García Margallo] del moment va reconèixer a la televisió que la reforma es va fer per la pressió de la Xina. No ho han amagat”, argumenta. De fet, està convençut que aquesta llarga però efectiva ‘corretja de transmissió’ ja s'haurà tornat a activar amb aquest recurs.