El Congrés inicia la recuperació de la justícia universal

El Congrés dels Diputats ha iniciat la via de la recuperació de la justícia universal. Aquest principi jurídic, que permet perseguir per part dels tribunals espanyols els autors de determinats delictes (genocidi, terrorisme i tortura, entre altres) independentment de la seva nacionalitat, del país on els cometin i del seu lloc de residència, va ser eliminat en la pràctica pel PP el 2014 gràcies a la majoria absoluta que tenia llavors. Ara els grups de l'oposició aprofitaran el nou equilibri parlamentari per tirar enrere aquesta controvertida reforma, a través d'una proposició de llei d'ERC, que serà debatuda i aprovada al ple de dimarts.

El diputat republicà Joan Tardà ha arribat a un acord aquest dijous amb el portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando, pel qual els socialistes se sumaran a la iniciativa d'ERC, que comptarà amb una majoria de l'hemicicle, gràcies als vots d'aquests dos grups i d'Units Podem, el PNB i el PDCat, entre altres. “Ha costat molt poc”, explica Tardà sobre la negociació amb Hernando.

El PSOE havia registrat la seva pròpia proposició de llei per recuperar la justícia universal, que ara, al recolzar la d'ERC, en principi decaurà. Quan sigui aprovada, la iniciativa començarà el tràmit parlamentari de ponència, deliberació en comissió, ple i remissió al Senat.

Aquest no és el primer pas del Congrés per tombar la reforma de la justícia universal del PP. La setmana passada, la Comissió de Justícia va tirar endavant una iniciativa d'Units Podem en aquest sentit. No obstant, es va tractar d'una proposició no de llei, que només té efectes polítics i es limita a instar el Govern a prendre aquestes mesures. La iniciativa que s'aprovarà dimarts que ve, en canvi, és de llei, i si superen tots els tràmits tindrà plens efectes jurídics i permetrà tornar al sistema, com a mínim, anterior al 2014.

LES DUES RETALLADES

La primera retallada de la justícia universal va tenir lloc el 2009, de la mà del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Per evitar conflictes diplomàtics, l'Executiu socialista va limitar aquest principi als delictes on hi hagués “algun vincle de connexió rellevant amb Espanya”. Fins llavors, el seu àmbit d'aplicació havia sigut molt més ampli, i havia permès a l'Audiència Nacional investigar, entre altres casos, els genocidis al Tibet, Guatemala i Ruanda, la repressió d'Augusto Pinochet a Xile, la persecució a la Xina de la disciplina espiritual Falun Gong i les tortures a Guantánamo.Guantánamo.

Notícies relacionades

El Govern celebrarà l’Any Irla amb una trentena d’actes des del sud de França fins al Parlament

El Govern aprovarà al maig la llei que prohibeix als menors de 16 anys cedir la seva imatge a les xarxes socials

Però la restricció del 2014 va anar molt més enllà. Gràcies a la seva majoria absoluta, el PP va aprovar en solitari una reforma de la llei del poder judicial que va implicar que només es poguessin investigar els delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat quan el procediment es dirigeixi contra un ciutadà espanyol o un estranger que resideixi habitualment a Espanya. La mesura va fer impossible, per exemple, mantenir la investigació sobre el cas de José Couso, el càmera de Telecinco que va morir per trets nord-americans a Bagdad el 2003.

ERC vol ara deixar sense efecte tant la reforma del PP com la portada a terme pel PSOE el 2009. Els socialistes pretenen tornar a l'esquema anterior al 2014 i evitar la derogació de la reforma, molt més lleu, de Rodríguez Zapatero. “L'important és que hem obert el meló. Després veurem fins on arribem”, diu Tardà.