ENTREVISTA

Patxi Elola: "A ETA l'han vençut la Policia i els jutges, no la societat basca"

El regidor del PSE-EE a Zarautz, a Guipúscoa, va aparèixer diverses vegades en els papers de la banda com a objectiu

zentauroepp37919126 31 marzo 2017  patxi elola  concejal del pse ee en zarautz  170406213448

zentauroepp37919126 31 marzo 2017 patxi elola concejal del pse ee en zarautz 170406213448

2
Es llegeix en minuts
Aitor Ubarretxena
Aitor Ubarretxena

Periodista

ver +

Patxi Elola va prometre a la seva família que seguiria viu quan ETA s’acabés. El seu nom va aparèixer diverses vegades als papers de la banda com a objectiu i va patir amenaces directes i atacs al seu negoci. Jardiner de professió, es va veure obligat a treballar amb diversos guardaespatlles. Es considera «un supervivent» i afirma haver superat «sense seqüeles» uns anys molt durs. «Altres no poden dir el mateix», es lamenta.

–Vostè va passar de militar a ETA durant la dictadura a Gest per la Pau.

–Era molt jove i vaig participar en la lluita contra la dictadura a través d’ETA. Després de la mort de Franco, vaig acabar militant a Euskadiko Ezkerra, primer, i al PSE-EE, després. Tot i que ja estava en contra d’ETA i de tots els seus atemptats, no acabava de fer-ho públic. I finalment vaig fer el pas a través de Gest per la Pau, el 1990.

–¿Com van ser els anys 90 a Zarautz?

–Jo era un dels membres més actius de Gest per la Pau. Érem molt pocs els que ens concentràvem pels assassinats i els segrestos, i l’esquerra abertzale es posava al davant, amb megafonia, per mirar d’intimidar-nos. Anaven un per un parlant de les nostres famílies o negocis. A més d’un li van trencar l’aparador. El mes de novembre del 1999, em van cremar el pavelló on guardava la furgoneta i tot el material de la feina. I allà va començar la por. Em van pintar una figura humana davant de casa de tres metres d’alçada, amb el cap sagnant. El meu nom i la meva foto van aparèixer en pancartes i pasquins, i he hagut de suportar insults, menyspreus i escopinades, fins i tot anant amb escorta. Ha sigut realment molt dur, havíem de prendre mesures extremes i vivíem emmordassats, sense llibertat. Però he sobreviscut.

–¿Què sent davant el desarmament d’ETA?

–A ETA no l’ha vençut la societat, ha sigut la pressió de la policia i la justícia, principalment. També hi ha ajudat la resistència d’alguns sectors, sobretot del PSE i del PP. És mentida que la societat s’hagi rebel·lat. Tenia por, un sentiment que per descomptat entenc perfectament. En les concentracions de Gest per la Pau érem amb prou feines 150, quan a Zarautz hi viuen 22.000 persones. Molta gent ha sigut passiva, quan no era col·laboradora activa. Per això ETA ha durat tant.

–¿És partidari de flexibilitzar la política penitenciària?

–¿És legal? ¿Ha afavorit el final d’ETA? Crec que sí, no veig per què s’ha de canviar. També la llei de partits va obligar a canviar l’esquerra abertzale. Qui ha de fer passos és qui ha lluitat contra la democràcia.

Notícies relacionades

–¿S’ha suavitzat la convivència amb l’esquerra abertzale aquests últims anys?

–Sí, bastant. Amb la legalització, els de Bildu van entrar a les institucions i  aleshores van descobrir el factor humà. Som persones normals, no bestioles amb banyes que ha enviat l’Estat per ocupar Euskadi. Com menys existeixi ETA, millor serà la convivència.