El jutge Velasco demana al TSJ que investigui Pedro Antonio Sánchez per la 'trama Púnica'

Ni la polèmica fiscal ni la que s'ha produït en la política murciana han pesat en l'ànim del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco i, com s'esperava, ha elevat aquest dilluns una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Múrcia perquè investigui pels indicis existents en contra seu en el 'cas Púnica' l'exconseller d'Educació i actual president de la regió, Pedro Antonio Sánchez, per delictes de frau, suborn i revelació d'informació reservada.

En la seva exposició raonada, de 32 pàgines, el magistrat detalla com l'aforat es va concertar amb l'informàtic expert en reputació a internet Alejandro de Pedro per “netejar” amb diner públic la seva imatge a les xarxes socials de cara a les eleccions a la presidència de la regió de Múrcia, “perjudicant els interessos de l'Administració pública, que no s'ha de fer càrrec d'aquesta mena de despeses particulars”.

El jutge utilitza jurisprudència del Suprem per argumentar per què s'ha d'actuar contra el president murcià. Cita, per exemple, una sentència de la qual va ser ponent l'actual fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, quan era magistrat del Suprem. És la dictada en el 'cas Munar' en relació amb la revelació d'informació reservada. La Fiscalia general va ordenar a les fiscals del cas que no recolzessin l'exposició raonada cursada aquest dilluns.

RENTAR IMATGE PER CAUSES OBERTES

Velasco explica que el juny del 2014 Sánchez era el conseller d'Educació i va acordar amb De Pedro netejar la “inconvenient imatge que podria donar davant el partit i la societat” per la quantitat d'investigacions penals a què havia sigut i estava sent sotmès per la seva actuació pública, amb l'objectiu de presentar-se a presidir el Govern autonòmic, “com finalment va aconseguir”. El 70% del que es publicava d'ell era negatiu.

Segons el jutge, “no ho va sufragar amb els seus diners particulars, ni ho va fer personal al servei del seu càrrec públic del seu Gabinet de Premsa, ja que no està entre els seus tasques condicionar la imatge privada de la persona, i ell n'era conscient”, sinó que ho va començar a aconseguir a través dels treballs d'empleats de les empreses de De Pedro: Eico i Madiva.

Aquests treballs, continua el jutge, es van començar a realitzar com a avançament d'una futura adjudicació “inflada” en contractes públics de formació que aquell adjudicaria a empreses vinculades a De Pedro i al seu soci, José Antonio Alonso Conesa.

4.600 EUROS AL MES PER 7 MESOS

Els treballs reputacionals es van concretar en un cost de 4.600 euros al mes, que incloïen els honoraris d'un periodista per a un diari digital, així com la creació d'un portal que donaria cobertura als treballs de reputació de caràcter personal, i que durarien 7 mesos, del novembre del 2014 al maig del 2015, just el període previ a la campanya electoral d'aquell any. No es va arribar a cobrar res, ni es va adjudicar el contracte, perquè va explotar l'operació policial, a finals de l'octubre del 2014, que ho va avortar.

El jutge detalla els indicis trobats al llarg de la investigació contra Pedro Antonio Sánchez, entre ells els correus electrònics, les trucades telefòniques o els intercanvis de whatsapps. També diversos informes sobre els treballs de reputació 'on line', així com l'agenda d'una treballadora en què fixava la data del 3 de novembre del 2014, dilluns, com la d'inici d'aquells treballs.

DELICTES

Davant de la polèmica suscitada a la Fiscalia, el magistrat argumenta els delictes que considera que va cometre: frau, de l'article 436 del Codi Penal; suborn, del 419, i revelació d'informació reservada, del 417. Afegeix que el delicte de frau es consuma sense necessitat que es produeixi un efectiu perjudici patrimonial.

Així, el jutge distingeix entre el delicte de malversació, que és un delicte de resultat, i el de frau que es consuma amb el “mer acord o concertació” amb un interessat en algun contracte públic, que afecta els interessos de l'Administració i la lliure concurrència, mentre que altres possibles futurs licitadors no han tingut el mateix privilegi de poder optar en les mateixes condicions.

L'exposició raonada recorda que, si es consumés una malversació, aquesta podria absorbir el delicte de frau perquè es tracta d'un delicte més lleu. Però això no és obstacle perquè si no existís la malversació, perquè no es va arribar a fer el pagament, desaparegui el frau, com explica el Tribunal Suprem en una sentència del 28 de gener del 2014.

L'alt tribunal qualifica el delicte de frau de “netament tendencial o de mera activitat, que castiga verdaders actes preparatoris, ja que no necessita per a la consumació ni la producció de l'efectiu perjudici patrimonial ni tan sols el desenvolupament executiu del frau”.

REVELACIÓ DE SECRETS

En l'exposició raonada, Velasco explica que el delicte de revelació d'informació reservada es produeix en el moment en què s'aporta a estranys a l'Administració documents i sobretot intencions de contractar, “desconeguts per la resta de possibles futurs postulants, sobre els quals recau el deure de reserva, ja que no han de ser divulgats, que és el que és realment atacat".

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Velasco fa constar que frau i revelació d'informació privilegiada no concorren en concurs de normes ja que es poden cometre de forma independent, l'un sense l'altre. El magistrat també esmenta doctrina del Suprem, entre aquesta, una sentència de l'actual fiscal general, que corrobora que el delicte es comet al filtrar informació del que es pretén i com després es van aportant informacions per “facilitar la confecció de normes per les quals havia de regir-se el concurs”.

Segons el jutge, el suborn es comet en el fet de rebre serveis personals i valuables en diners -assessoraments, reputació a internet, infraestructura en estratègies comunicatives no públiques- a canvi de realitzar una actuació administrativa pròpia en matèria de concursos i contractació pública, “atacant la venalitat de la funció pública, el respecte a la seva neutralitat, probitat i imparcialitat”. És un delicte la persecució del qual protegeix el prestigi i l'eficàcia de l'Administració pública mitjançant la garantia de “la probitat i imparcialitat dels seus funcionaris”.