El TSJC considera que Forcadell i tres parlamentaris més podrien haver comès desobediència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat el recurs presentat per la presidenta del Parlament, Carmen Forcadell, el vicepresident Lluís Maria Corominas, la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, contra la resolució de l'alt tribunal d'admissió de la querella presentada per la fiscalia contra ells al febrer. El ministeri públic els atribueix els delictes de desobediència i prevaricació al permetre que es tramités la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP que advocava per convocar un referèndum unilateral sobre la independència i que va ser aprovada amb els vots d'aquests dos grups el 6 d'octubre. La demanda, que s'ha presentat per instrucció de la Fiscalia General de l'EstatFiscalia General de l'Estat, respon a la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'anul·lar el full de ruta de la 'desconnexió' impulsada pels partits independentistes.

En canvi, el diputat de Catalunya Sí que es Pot i secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, no ha sigut inclòs en la demanda malgrat que també va votar a favor que es tramités la proposta de resolució sobre la via unilateral. Aquest precisament és un dels arguments esgrimits en els recursos, ja que els querellats acusen la fiscalia d'una pretesa selecció i “greuge discriminatori”. El fiscal, en la seva oposició als recursos, explica que va ser l'existència d'“un dubte seriós i raonable” sobre Nuet del necessari element subjectiu de les infraccions descrites en la querella, i no les raons d'oportunitat o d'estratègia política. El TSJC subratlla l'autonomia del fiscal a l'hora de decidir si inclou o no una persona en una querella i, per tant, desestima aquest argument.

ACTES PARLAMENTARIS

Els recurrents també qüestionen en el seu escrit l'existència dels delictes que descriu el fiscal en la seva querella, ja que consideren que els actes que s'hi reflecteixen són d'una "inequívoca naturalesa parlamentària" i s'ajustaran a “un procediment obligatori”, el que regula el debat sobre l'orientació política general del Govern  i  que atribueix a la Mesa del Parlament  només “un control de congruència” de les propostes que es presenten als plens, sense possibilitat de fer ús de “cap altre filtre sobre el seu contingut”.

El TSJC, no obstant, assenyala que la descripció efectuada pel fiscal en la querella amb el suport dels documents que acompanya permeten apreciar que els fets sí que semblen ser constitutius dels delictes que acusen els parlamentaris. I agrega que les resolucions atribuïdes als querellats "semblen tenir contingut decisori, que excediria del que és propi dels simples actes de tràmit”.

MÉS ENLLÀ DE LA VOLUNTAT POLÍTICA

La sentència de l'alt tribunal destaca, a més, que aquestes resolucions, malgrat la seva fonamentació formal o aparent, és possible qualificar-les — indiciàriament— d'arbitràries, si, com afirma el fiscal, en la seva querella arribés a apreciar-se que van ser adoptades amb plena consciència de la seva il·legalitat. A la vegada sosté que els querellats “van haver de conèixer i valorar el contingut de les propostes admeses a tràmit” i més quan va ser sotmès a la seva reconsideració. També argumenta que el resultat, “més enllà d'expressar una determinada voluntat política, pel seu abast i transcendència, no pot qualificar-se d'innocu des del punt de vista jurídic”.

Notícies relacionades

Mas, Ortega i Rigau recorren la sentència del 9-N al·legant que vulnera la Constitució

Mas, Ortega i Rigau es reuneixen amb el Govern per coordinar-se després de la condemna pel 9-N

Els jutges tampoc aprecien que els fets denunciats, la comissió dels quals s'ha atribuït indiciàriament pel fiscal als querellats, es trobin emparats per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària. El TSJC, a més, confirma l'acumulació d'aquesta querella a un altre procés obert contra Forcadell.

La mateixa presidenta de la Cambra catalana ha reaccionat a la decisió del TSJC a través de Twitter, on ha expressat el seu compromís de seguir "parlant de tot el que preocupa la fiscalia" malgrat les "querelles ideològiques de la fiscalia".

Malgrat les querelles ideològiques de la Fiscalia, al #Parlament hi continuarem parlant de tot allò que preocupa a la ciutadania. -CF https://t.co/wwt8bk5EoT

— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) 21 de marzo de 2017