La fuga de vot del PSOE a Podem es tanca i Iglesias baixa de nota

L’hemorràgia de votants del PSOE que flueix cap a Units Podem comença a cauteritzar-se. Aquesta fuga ha caigut en els últims cinc mesos fins sis punts i passa del 13,9% al 8,1%, segons els estudis demoscòpics de MyWord. La seva fundadora Belén Barreiro adverteix que el cabal es tanca malgrat la debilitat d’un partit que està sense líder des de l’1 d’octubre. «Podem es nodreix de votants del PSOE i aquest vot pot ser d’anada i tornada. Les fugues, que al mes de novembre eren de mig milió de vots, es van situar al febrer en 70.000», assenyala.

Aquesta tendència batega també en les dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que indiquen que de l’octubre al gener el partit de Pablo Iglesias va quedar estancat, mentre que el PSOE, escapçat i havent entregat la Moncloa al PP, va pujar un punt i mig. Els analistes consultats per aquest diari consideren que la tendència és significativa perquè indica que la fuga s’està taponant, que Podem no ha sabut capitalitzar la crisi esquinçadora del socialisme i que Iglesias podria tocar sostre amb el gir ideològic.

«Podem ha triat transformar-se en un partit nínxol i hi haurà menys transvasament a l’elegir un líder que fidelitza bé els que ja té, però que dificulta ampliar. Ells compten amb això», sosté Barreiro. La directora del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), Àngels Pont, hi coincideix a l’assenyalar que l’empat amb el PSOE pel que fa a intenció de vot no és un bon auguri per a Iglesias. «En aquest moment de crisi brutal dels socialistes, Podem hauria d’estar clarament creixent i això indica que, si en el PSOE acaben bé les primàries, Podem podria patir. De manera que encara que sigui un empat, el que les dades mostren és la debilitat de Podem», conclou.

MALA VALORACIÓ COM A CAP

Un segon factor inquietant per a Podem, addueixen els experts, és la caiguda en valoració d’Iglesias, que actuaria com a fre del creixement. Els especialistes centren el seu estudi en la puntuació que li concedeixen els seus votants i els de partits pròxims com el PSOE. Segons el GESOP, la valoració d’Iglesias ha caigut 0,8 punts l’últim any. Aquesta xifra arriba a 1,21 segons el CIS. Malgrat això, el que crida més l’atenció és el suspens rotund que s’emporta en el seu espai de creixement potencial: els socialistes suspenen Iglesias amb un 3,52, nota que xoca amb el 5,11 que els votants podemistes concedeixen a Pedro Sánchez, però que està en sintonia amb la deficient valoració a Susana Díaz. El problema per a la direcció morada és que els votants que es consideren d’esquerra concedeixen a Iglesias un 5,2, però els situats en el rang del centre-esquerra el suspenen amb un 3,7 i els de centre, amb un 2,6.

¿Quant de vot arrossega el líder? No existeix una equació nítida, però els experts insisteixen que en moments de tensió i crisi orgànica els líders actuen més que mai com a factor de definició ideològica. Guillem Rico, doctor en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), adverteix que el triomf d’Iglesias implica un canvi d’ubicació ideològica. «Podem s’ha convertit en un partit molt clarament ancorat a l’esquerra i ha anat perdent la transversalitat a què aspirava en un principi. Per això les valoracions més favorables d’Iglesias són les de l’extrema esquerra, perquè està girant l’esquena a l’esperit populista. Abandonar el discurs transversal ha consolidat un electorat que li resta en el global», opina.

MARAGALL, SEDUCTOR DE PROPIS I FORANS

«Àngels Pont incideix en els efectes mobilitzadors d’un bon lideratge. «Hi ha electors potser poc predisposats a votar el PSOE, però que amb un bon candidat sí que el votarien. A Barcelona, [Pasqual] Maragall guanyava perquè els socialistes el votaven, però també perquè els convergents es quedaven a casa. Per això la tendència a la baixa de la popularitat d’Iglesias entre els seus votants i entre els que podria atraure del PSOE és important», reflexiona, i recorda que Maragall, com Jordi Pujol o Felipe González, rebia l’aprovat d’electors d’altres partits. El catedràtic en Ciència Política Ismael Crespo recorda que hi ha partits en els quals el lideratge influeix més que en altres. «[Mariano] Rajoy no n’acumula gaire per al PP. Però en el PSOE hi sol influir molt qui estigui al comandament. El PP és un partit de sigles, el PSOE de líders, i Podem… veurem», opina.

Notícies relacionades

El PSOE es prepara per lliurar la seva batalla interna més sanguinària

Iglesias arrasa Errejón

«Volen ser els líders de l’oposició, però no volen governar, sinó ocupar un espai de protesta ideologicoidentitària, perquè són conscients que governar implica renúncies i acceptar un cert pragmatisme», conclou Barreiro.

La portaveu d’Units Podem, Irene Montero, preguntada en les seves intervencions per la caiguda en valoració del líder, assenyala que és l’erosió esperable d’un secretari general que fa una oposició dura i d’un context de polarització. El dubte és si Iglesias, doctor en Ciència Política, ment preclara i el líder audaç que va saber convertir la crisi del bipartidisme en una formació amb 71 diputats, comparteix la resposta dels sociòlegs o l’argumentari del partit.