Gordó, a un empresari: "Ara a qui no obeeixes és president"

El relat davant els fiscals del cas 3% d’un testimoni protegit deixa al descobert la contundent advertència que li va fer l’exconseller Germà Gordó per no «obeir» els interessos de CDC. Un expeditiu avís que implicava directament l’expresident de la Generalitat Artur Mas. Segons aquest empresari i donant de fons a la fundació convergent CatDem, Gordó li va dir: «Tu no obeeixes. Ara a qui no obeeixes és president, a veure què passarà».

 

D’acord amb les diligències judicials del cas, a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, que investiga una presumpta trama de corrupció per aconseguir diners a canvi d’adjudicacions d’obres públiques, l’empresari esmentat va rebre «entre el 2006 i el 2007» una trucada de Gordó, «a qui ja havia vist alguna vegada abans», per citar-lo a la seu de CDC al carrer de Còrsega de Barcelona. La cita es va produir, sempre segons el seu testimoni, al despatx de Mas, llavors cap de l’oposició, i en presència de l’exconseller, que aleshores era gerent del partit.

CAS OMÍS

El testimoni, que va declarar de forma voluntària, va explicar als fiscals Fernando Bermejo i José Grinda que Mas es va dirigir a ell en aquests termes: «A partir d’ara totes les adjudicacions han de ser a través de Gordó». La versió de l’empresari és que l’actual diputat del PDECat li va dir que havia de canviar, però que ell en va fer cas omís i va seguir amb «la seva activitat empresarial amb normalitat», segons l’escrit de la fiscalia que figura en el sumari.

A partir d’aquella cita, segons aquesta versió, l’empresari no va tornar a tenir contacte en persona amb Mas. En canvi, sí que es va trobar temps després amb Gordó en un acte a Tarragona, on «una empresa del grup GBI, Cator, rebia un premi». Allà va ser on el llavors ja alt càrrec del Govern el va advertir amb l’expressió «a veure què passarà».

El testimoni no va poder concretar en quin any es va produir aquest episodi, tot i que va deixar clar que va ser quan Mas ja era president . En la seva primera legislatura, del 2010 al 2012, Gordó va ser secretari del Govern. En la següent, del 2012 al 2015, va ocupar el càrrec de conseller de Justícia. «El declarant, en aquell moment, es va sentir extorsionat. Va ser molt desagradable», conclouen els fiscals.

UN ALTRE TESTIMONI

En la causa també figura el relat d’un segon testimoni protegit que va exposar als fiscals una trobada el 2004 amb el llavors diputat de CiU Josep Grau, que havia sigut conseller d’Agricultura en l’última legislatura de Jordi Pujol. Aquest testimoni va recórrer a Grau per recomanació de l’alcalde d’Al-carràs (Lleida) en aquell moment, el convergent Gerard Serra. El llavors diputat el va citar al Parlament i allà, sempre segons el seu testimoni, li va dir: «Si voleu fer alguna cosa més amb el Gustavo a les terres de Lleida, heu de tractar amb Gordó».

A continuació, l’empresari es va entrevistar amb l’exconseller, també a la Cambra catalana, i aquest, segons la fiscalia, «li va ratificar que per qualsevol negoci a les terres de Lleida havia de parlar abans amb ell, per pactar les condicions». «El declarant no va fer cas ni de l’un ni de l’altre, i no va aconseguir cap feina a Lleida», rebla Anticorrupció.

ANDORRA CONFIRMA

Altres noms destacats que apareixen en el cas són els dels extresorers convergents Andreu Viloca i Daniel Osàcar. En aquesta altra causa, el jutge del Vendrell del cas 3% va demanar a les autoritats andorranes si aquests dos extresorers de CDC tenen comptes en aquell país i, si aquest fos el cas, conèixer-ne els moviments. El segon també protagonitza un informe de la Guàrdia Civil en què es constata que va efectuar una operació financera amb Luxemburg.

Notícies relacionades

Unes anotacions vinculen l'exconseller Germà Gordó amb adjudicacions il·legals

Les indagacions del 'cas 3%' impliquen Germà Gordó

Però no només es va cursar la comissió rogatòria en referència als dos extresorers nacionalistes. En concret, aquesta sol·licitud, posada en marxa el 20 de novembre del 2015, feia referència a 23 persones i 69 empreses o entitats, com la fundació convergent CatDem. Xavier Tauler (Copisa), Sergio Lerma (Oproler), Josep Antoni Rosell (Infraestructures.cat), Jordi Sumarroca (Teyco), Jordi Soler (Grup Soler) i les seves respectives companyies van ser alguns dels objectius.

Almenys Lerma, Tauler, Sumarroca i Soler han tingut «productes financers» a Andorra. En canvi, tant Mora Banc com Andbank van certificar que altres investigats --entre ells Viloca, Osàcar i la CatDem-- no tenien comptes almenys en aquestes dues entitats.