Malestar de Junts pel Sí amb l'exigència de la CUP de desobeir el 'Constitucional' català

La «cadena de confiances» que el president Puigdemont va convidar la CUP a compartir en el debat de política general posa a prova periòdicament la seva resistència per les tensions a les quals la sotmeten els actors del sobiranisme: el PDECat, ERC i la CUP. Els dos primers partits no amaguen que estan enfadats per l’exigència dels anticapitalistes de no tocar ni una coma dels pressupostos tot i l’advertència d’inconstitucionalitat del Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

El Consell, conegut com el 'Constitucional català', considera inconstitucional que els comptes de la Generalitat incloguin una disposició addicional que contingui una partida per celebrar el referèndum. L’advertència ha generat, un altre cop, respostes diferents de les forces independentistes.

NO TOCAR EL PRESSUPOST

Dissabte, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va defensar que s’ha d’estudiar detingudament la resposta al CGE, i per tant no tancava la porta a modificar els comptes en la citada disposició. Poques hores després un contundent comunicat de la CUP exigia no modificar en cap cas els comptes perquè la celebració d’un referèndum unilateral ha de comportar, en algun moment, actes de desobediència.

És més, els anticapitalistes recordaven als seus socis que el sí de la CUP als comptes es basa sobretot en què aquestes incloïen la referència explícita a celebrar la consulta. La votació final dels pressupostos encara no s’ha produït.

El comunicat de la CUP ha molestat Esquerra, que lamenta que una vegada més els seus socis anticapitalistes plantegin posicions maximalistes i no basades a estudiar racionalment les millors opcions. Des d’ERC avisen que seria un greu error mantenir els pressupostos amb l’actual redactat amb el risc que fossin impugnats per una altra instància judicial. ERC creu que ara no cal apel·lar a una desobediència explícita perquè modificar una disposició addicional d’un pressupost no equival a renunciar al referèndum.

El pragmatisme en aquest cas va ser l’argument que el conseller de Territori i excoordinador general de Convergència, Josep Rull, va exhibir ahir a TV-3. Rull va reclamar «guardar les formes» en tot el recorregut del full de ruta sobiranista per generar «confiança i tranquil·litat». «Ni un pas enrere i ni un pas en fals. Com més bé ho executem, més àmplia serà la base que ens donarà suport», va opinar. Tot i això, va recalcar que «les formes també són molt importants». «Les formes ens poden ajudar. (...) Perquè l’objectiu no és només el referèndum, l’objectiu amb majúscules és fer el referèndum i guanyar-lo», va afegir.

ALTRES TOPADES

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

No és la primera vegada que l’aposta de la CUP per exercir la desobediència xoca amb l’estratègia d’Esquerra i el PDECat. L’aprovació de la moció de la «desconnexió», el 9 de novembre del 2015, ja va generar una evident incomoditat en els sectors més moderats de Convergència. També va ser controvertida la iniciativa de la CUP de presentar un text per ratificar l’aprovació del 9-N. La Mesa del Parlament va anar ajornant aquesta iniciativa, perquè el Constitucional havia anul·lat el polèmic text de la «desconnexió», i finalment la va tramitar però amb condicions. Junts pel Sí va retreure a la CUP la seva iniciativa.

Les crítiques de la CUP a l’estratègia de defensa de l’expresident Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau en el judici del 9-N també van crear tensions. Els cupaires creuen que haurien d’haver reconegut que el procés participatiu del 2014 va ser un exercici de desobediència clar davant el Constitucional. Cosa que Mas ha rebutjat acusant la CUP de practicar el «postureig».