Mr. Trump, puc ser-li útil

L’oferiment que Mariano Rajoy va fer dimarts al president dels EUA, Donald Trump, perquè el Govern d’Espanya sigui «interlocutor» de Washington a Europa, l’Amèrica Llatina i també al nord d’Àfrica i el Pròxim Orient ha sigut mal rebut per l’oposició. El PSOE considera que Rajoy ha assumit el rol de «majordom» recuperant «les pitjors imatges de les Açores», mentre Podem lamenta que el president espanyol no parés «els peus» al líder nord-americà després de les seves primeres decisions des del Despatx Oval. A Catalunya, el president Carles Puigdemont es va burlar que el cap de l’Executiu es vegi capaç d’exercir un paper tan ambiciós i no aconsegueixi ser «interlocutor actiu amb Catalunya».

Fonts diplomàtiques espanyoles van justificar l’actitud del líder del PP davant Trump amb nombrosos arguments. Primer, a Trump, un home de negocis al capdavant del país més important del món, calia abordar-lo tenint en compte el seu pragmatisme: calia explicar-li en què li pot ser útil Espanya. I en aquests moments, afegeixen aquestes fonts, amb el Regne Unit fora de la Unió, i els grans (França, Alemanya i Itàlia) amb eleccions a tocar, Espanya té un Govern estable que el pot ajudar a comunicar-se amb el bloc europeu. A més, l’Executiu del PP, sempre segons aquestes fonts, pot presumir de la lluita antiterrorista i d’ajudar, amb militars destacats a Mali i a l’Iraq, en la lluita contra el gihadisme, un assumpte capital per al dirigent republicà, que ha promès «esclafar» el Daesh.

Respecte a Llatinoamèrica, Espanya ha de brandar la seva relació històrica i les seves gestions recents a Veneçuela, i al Pròxim Orient, la seva tradició mediadora i la bona relació de la família reial amb les monarquies del Golf. I sempre cal recordar i així ho va fer Rajoy, segons el comunicat que va emetre la Moncloa sobre la conversa, el valor estratègic per als EUA de les bases militars de Rota i Morón.

Per totes aquestes raons, argumenten al Govern, el president havia de subratllar les capacitats d’Espanya i el seu poder. Després, quan s’hagi aconseguit un canal de comunicació «constructiu», arribarà el moment d’«abordar de manera franca» els desacords, assegura el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, en referència al mur entre els Estats Units i Mèxic.

Notícies relacionades

Rajoy s'ofereix a Trump per ser el seu "interlocutor" a Europa

L’excepció soc jo

Tot i que serà difícil que l’Executiu de Rajoy alci la veu contra aquella tanca quan n’ha construït altres a Ceuta i Melilla i Europa ha permès que se n’aixequin de noves a l’Est, per intentar aturar els milers de refugiats que fugen de Síria i l’Iraq. O (segueixen els exemples) Espanya, igual que la resta de socis de la Unió, fa poques coses per acabar amb els milers de persones que moren cada any al Mediterrani. Cinc mil van morir tan sols l’any passat intentant travessar aquell mur aquàtic, segons l’ONU.

Més despesa de Defensa

El comunicat de la Casa Blanca sobre els 15 minuts de conversa (tot i que tan sols la meitat van ser efectius, ja que tots dos van parlar amb traducció consecutiva) no va aportar tants detalls. Destacava que Trump havia demanat a Espanya que contribueixi amb més diners a l’OTAN, cosa que també va plantejar dies enrere a París i Berlín. En tot cas, el Govern de Rajoy, com els seus socis, es va comprometre en la cimera de Cardiff del 2014 a augmentar la inversió en Defensa i arribar al 2% del PIB. Ara està al voltant del 0,9%. La voluntat de la ministra, María Dolores de Cospedal, és arribar a aquesta xifra abans del 2024, objectiu que comparteix amb PSOE i Ciutadans.