DEBAT SOBIRANISTA

Homs: "Vaig informar la Generalitat que no cometíem delicte amb el 9-N"

L'exconseller i actual diputat subratlla al tribunal del judici contra Mas el "menyspreu" de l'Executiu espanyol

Ha comparegut només com a testimoni i ha repetit els arguments que ja va esgrimir Mas.

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

"Vaig informar la Generalitat que no incorríem en cap irregularitat, ni il·legalitat, i menys en un tipus penal". Així de contundent s'ha expressat aquest dimecres l'exconseller de Presidència de la Generalitat i actual diputat del PDECat al Congrés, Francesc Homs, en el judici que s'està celebrant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, per presumpta desobediència al Tribunal Constitucional a l'haver impulsat el procés participatiu sobiranista del 9 de novembre del 2014. En la tercera sessió del judici li ha tocat el torn als polítics.

Homs, que en futur serà jutjat al Tribunal Suprem també per la consulta alternativa i que s'enfronta a una petició del fiscal de nou anys d'inhabilitació, ha comparegut aquest dimecres com a testimoni al TSJC. Per salvaguardar les seves garanties ho ha fet amb la seva advocada, Eva Labarta. El diputat havia sigut proposat per la defensa de Mas, l'exvicepresidenta, Joana Ortega, i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau. L'advocada d'Homs ha hagut d'intervenir en dues ocasions per al·legar que el seu representat no contestaria a determinades preguntes. Davant aquesta situació, el fiscal Emilio Sánchez Ulled ha expressat que no faria preguntes, i Homs ha afirmat: "Quina llàstima".

Homs ha explicat al tribunal que quan el Constitucional va suspendre la primera consulta convocada per Mas el setembre del 2014, es va constatar que aquesta era "impracticable", per la qual cosa després, a l'octubre, es va convocar el procés participatiu del 9-N. El diputat ha relatat el "menyspreu" del Govern espanyol per aquesta consulta alternativa, i ha assegurat que es va quedar molt "sorprès" davant la prohibició també d'aquest procés. "El Constitucional es va adaptar a l'agenda del Govern espanyol", ha declarat.

L'exconseller ha concretat que el 4 de novembre del 2014, quan el Constitucional suspèn el procés participatiu, l'Executiu català va decidir mantenir la consulta alternativa i emprendre una sèrie d'accions legals, com la presentació d'una demanda contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem per la vulneració de drets fonamentals, com la llibertat ideològica i la llibertat  d'expressió. Després de la decisió del Suprem, recorrerien la decisió del Constitucional.

LA PROVIDÈNCIA

"¿On començava i on acabava aquesta presumpta voluntat de suspendre-ho tot?", s'ha preguntat Homs. El diputat, aconsellat per la seva lletrada, no ha contestat a les preguntes sobre la consulta realitzada per un proveïdor de serveis informàtics a la Generalitat, després de la suspensió del 9-N, de si havien de continuar amb  els preparatius o no. El motiu: aquest fet és objecte del judici que se celebrarà contra el diputat al Suprem. I és que Homs va dir llavors que la prohibició no afectava aquests preparatius.

El diputat també s'ha estranyat del "silenci" del Constitucional des del dia 4 de novembre, del 2014, dia de la suspensió, fins a la finalització de la consulta alternativa, el  25 de novembre, a la vegada que ha destacat la decisió de la junta de la Fiscalia Superior de Catalunya del 17 de novembre del 2014 que no s'havia comès cap delicte amb la celebració del 9-N.

L'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, que també ha comparegut com a testimoni, ha afirmat que "la llei de consultes refrendàries regulava el procés participatiu". La fiscalia i l'acusació no han fet preguntes. Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional des que es va constituir, ha afirmat, per la seva part, que van tenir llibertat per elaborar tots els informes. En el primer dictamen s'analitzava la possibilitat de realitzar una consulta i les possibles alternatives en cas que fos anul·lada: "Dins d'aquests escenaris, hi havia el de fer una consulta amb base legal però no necessàriament amb la legalitat vigent", ha dit.

ELS DICTÀMENS

Notícies relacionades

Carles Viver Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional des del febrer del 2013 fins al febrer del 2015, ha reiterat que l'informe sobre la consulta va ser elaborat "amb total llibertat i autonomia respecte al Govern". En aquest dictamen s'analitzen els tipus penals que l'Estat podria intentar contra la Generalitat, encara que els consideraven molt "improbables".

"No vam aconsellar mai a la Generalitat que aturés la convocatòria perquè no vèiem possible una intervenció de l'Estat", ha sostingut Pi-Sunyer. Ha confirmat  també que va parlar amb Homs de la providència "inèdita" del Constitucional sobre el procés participatiu. "No quedava gens clar què era el que no podíem fer", ha precisat. A petició de les defenses, han declarat també altres membres del consell assessor, que han subratllat que van fer  un informe al·legant que no s'havia comès cap delicte per l'organització del 9-N.