Les mirades d'Irene Rigau

La mostra més antiga d'escriptura descoberta fins al moment és una peça d'argila sumèria que data d'entre el 3.400 i el 3.000 abans de Crist firmada per un tal Kushim. No és cap poesia, cap obra artística. És sols una prototaula de comptabilitat, un text administratiu en què l'autor especifica quantes mesures d'ordi (29.086) havien acumulat en 37 mesos, però segur que Kushim estaria orgullós que el seu sigui el primer nom propi escrit del qual tenim constància.

Sobre l'ús social o educatiu i sobre les ordres orals o per escrit van versar les compareixences dels dos primers testimonis en la segona jornada del judici pel 9-N; dos inspectors d'Ensenyament (un ja jubilat) que van venir a dir que cap dels seus superiors va voler ser un Kushim i que en aquest cas no hi va haver firmes ni instruccions per escrit sobre com actuar en el procés participatiu malgrat que ells ho van sol·lcitar, però sí que hi va haver instruccions verbals. L'estira i arronsa amb els advocats de la defensa, acostumats esprémer la tesi d'exculpar el Govern i burxar en les contradiccions dels interrogats, així com les incursions del fiscal buscant qualsevol racó que impliqués l'Administració, van demostrar que el judici s'havia posat en marxa de veritat.

SENSE VÍTORS

L'expectació de la jornada no va ser ni de bon tros la de dilluns -ningú victorejava Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega davant el Palau de Justícia-, però el contingut i el continent van donar molt més de si. La intervenció inaugural dels tres acusats es podia resumir en aquesta màxima: vam idear i impulsar el 9-N sempre d'acord a la llei i el van executar els voluntaris. Les declaracions d'aquest dimarts, no obstant, requereixen de tantes anotacions que no cabrien en una tauleta d'argila sumèria.

Notícies relacionades

Judici a Artur Mas: últimes notícies en directe

Un testimoni acusa el Govern de "forçar" els directors a cedir els instituts

"'Bon dia, gràcies per la seva puntualitat", es va dirigir el fiscal Emilio Sánchez Ulled al primer testimoni, Josep Alsina. Era el primer dard cap als acusats, que dilluns van arribar amb 30 minuts de retard. En un català pausat i to suau però amb preguntes que més que preguntes eren estilets, el representant del ministeri públic va anar desgranant el terreny a favor seu perquè després els advocats de la defensa anessin desfent el camí al percudir en les discrepàncies dels interrogats. Al lateral de la sala, sota els lletrats, Mas atenia les explicacions sense immutar-se, Rigau anava escrivint notetes que passava a l'expresident o al seu advocat i Ortega optava per llegir i subratllar amb un retolador fluorescent groc el llibre 'Cómo crear mapas mentales', de Tony Buzan. "Ho faig per abstreure'm. I en porto un altre, 'L'art de no amargar-se la vida'", de Rafael Santandreu, comentava en un recés l'exvicepresidenta i llicenciada en Psicologia (va obtenir el títol quan era al Govern).

Se'ls estava fent llarg el matí. A l'exconsellera d'Ensenyament se li havia esborrat el somriure gairebé permanent de dilluns. Fins i tot va murmurar un retret inaudible a l'acabar el segon dels testimonis, Jesús Rul. Més riallera es va mostrar quan la directora d'un IES de Badalona va negar qualsevol pressió i va posar en entredit el comportament d'Alsina. Només calia mirar Rigau per saber cap on es decantava cada testimoni. Dos exemples més: amb la directora general d'ESO i Batxillerat, Montserrat Llobet, gairebé se li escapa fins i tot un molt bé. A Dolores Agenjo, la directora d'un IES de l’Hospitalet que no va voler entregar les claus del centre (i que després va fitxar per Ciutadans), no va voler ni mirar-la a la cara.