Oriol Junqueras supera el primer 'set-ball' dels pressupostos

Encara que tècnicament un ‘no’ als comptes d'alguna de les conselleries aquesta setmana no suposaria el punt final a la carrera dels pressupostos del 2017, i segons ha afirmat el president Carles Puigdemont, el de la legislatura, no és menys cert que, 'de facto', l'admissió a tràmit d'alguna de les esmenes a la totalitat d'un sol departament precipitaria els esdeveniments cap a les eleccions. I la primera conselleria que ha superat el trago ha sigut, precisament, la d'Economia i Hisenda, que dirigeix el vicepresident Oriol Junqueras.

Després d'un debat que, influenciat per qui presentava els números de la seva conselleria, ha suposat una altra discussió sobre la totalitat dels pressupostos, la CUP ha votat en contra de les esmenes de rebuig que defensaven cada un dels altres grups parlamentaris. Això sí, l'anticapitalista Eulàlia Reguant s'ha desfogat contra els pressupostos per entendre que no acaben amb “30 anys de ‘business friendly’, de descapitalització del sector públic”, en referència a la “nul·la reversió” d'algunes de les retallades efectuades en els últims anys i, en concret, a la no previsió de revertir la cessió de gestió al sector privat.

NOU 'PUJOLISME'

La socialista Alícia Romero i l'ecosocialista Joan Coscubiela han coincidit a definir el projecte de comptes del 2017 de “continuistes”. Coscubiela, fins i tot, els ha vinculat al període en què Jordi Pujol era president. “Senyor Junqueras, la immobilitat en la fiscalitat, el respecte al dèficit i l'augment de la despesa social, tot això junt, no és possible. I vostè ha triat mantenir els dos primers”, ha criticat l'ecosocialista a compte de la negativa del Govern d'apujar l'IRPF a les rendes més altes.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Coscubiela i Romero han qualificat d'“increïble” l'augment de la partida per a l'Agència Tributària Catalana. I és que el Govern incrementarà en un 145% la despesa en Hisenda per potenciar-la, fins als 93 milions i amb una previsió d'incorporar fins a 459 treballadors més, fins als 800. El nombre d'oficines passarà de cinc a 19, més 12 més que compartiran amb entitats locals. També cal tenir en compte que la meitat d'aquest increment obeeix a un canvi de comptabilització dels honoraris que reben els registradors de la propietat.

Amb aquest impuls, la Generalitat pretén esgotar les competències que té adjudicades segons l'Estatut i que, fins ara, s'havien aparcat, com per exemple la reclamació via executiva dels deutes. A l'horitzó, és clar, la voluntat que aquest organisme gestioni la totalitat dels impostos que es recapten a Catalunya i que avui dia estan, en un 90%, en mans de l'Estat.