El Suprem eleva les penes als ultres condemnats per l'assalt a la Blanquerna

La Sala Penal del Tribunal Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per discriminació ideològica, i per això ha augmentat la pena dels 14 condemnats a l'aplicar-los aquest agreujant tant en el delicte de desordres públics pel qual se'ls va condemnar com pel de danys en béns de propietat pública. El tribunal entén que “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”.

Així, el Suprem castiga els 12 condemnats per l'Audiència amb sis mesos de presó amb dos anys i 10 mesos de presó pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del Codi Penal). A més, castiga amb dos anys i 11 mesos Jesús Fernando Fernández, i amb tres anys de presó Juan Luis López García, a l'aplicar-los el mateix agreujant. L'Audiència madrilenya havia imposat penes d'entre sis i vuit mesos de presó pel delicte de desordres públics i de multa pel delicte de danys amb l'atenuant de reparació del dany.

Pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el Suprem imposa ara un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a l'apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels acusats. A més, fixa un any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos per a Jesús Fernando Fernández al concórrer en el seu cas, a més, l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa de 16 mesos per a Juan Luis López García per la rellevància de la seva actuació.

RECURS DEL FISCAL I LA GENERALITAT

La sentència estima el recurs de cassació interposat pel fiscal i alguns dels motius plantejats per la Generalitat de Catalunya i pel seu llavors delegat del Govern, Josep Maria Boch Bessa, i conclou que "tenint en compte que en el 'factum' podem trobar la descripció dels elements constitutius de la circumstància agreujant, s'imposa l'aplicació d'aquest agreujament que haurà d'arribar als delictes que resultin comesos, donat el propòsit comú dels assaltants, intolerants amb un acte de celebració del dia de Catalunya, commemoració existent a totes les comunitats autònomes espanyoles”.

Respecte a aquest punt, afegeix que l'Audiència Provincial va incorporar els elements configuradors de la circumstància agreujant en el relat històric en què es descobreix que “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

A més, la Sala Penal suprimeix l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència recorreguda. En aquest sentit, afirma que ni en els fets provats ni en els fonaments jurídics hi ha cap dada que permeti estendre aquest atenuant, ja que el mer fet d'una consignació d'una quantitat per cobrir de forma genèrica l'import dels danys causats, com van fer els condemnats, no afecta gens el delicte de desordres públics, en què el ben jurídic protegit és l'ordre públic, és a dir, un bé que no posseeix caràcter privat, sinó un caràcter públic i social que 'per se', no comporta una reparació patrimonial.

La sentència aplica el subtipus agreujat del delicte de danys perquè els desperfectes ocasionats, superiors als 400 euros, van tenir lloc en un espai de naturalesa pública.