Anar al contingut

EL DESAFIAMENT SOBIRANISTA

L'independentisme acomoda el referèndum al ritme de Colau

Puigdemont defensa una campanya d'adhesions, mentre Junqueras i la CUP recorden la via unilateral

L'alcaldessa de Barcelona demana temps i garanties per evitar un altre 9-N

XABIER BARRENA / FIDEL MASREAL / ROGER PASCUAL / BARCELONA

Ada Colau: Hem de treballar per aconseguir un referèndum en què tothom se senti interpel·lat. / ALBERT BERTRAN / VÍDEO: ATLAS

No, el president Puigdemont no ha abandonat el referèndum unilateral. L’independentisme ha fet un moviment tàctic de suport a la 'via Ada Colau' en favor del referèndum pactat. Aquesta és la principal conclusió de la cimera que ahir va concitar al Parlament l’independentisme polític i social al costat de l’espai dels comuns. De moment, Carles Puigdemont es dota del seu propi Pacte Nacional pel Referèndum –amb una campanya d’adhesions a també a nivell espanyol i internacional– per abraçar una gran majoria transversal proreferèndum.

Una majoria que, segons va afirmar el president de la Generalitat en una compareixença sense preguntes i sense referències a la unilateralitat, «neix amb una gran transversalitat i pluralitat, però amb un comú denominador, que és la voluntat de celebrar a Catalunya un referèndum, de fer-lo de forma acordada amb l’Estat i de buscar els suports que es puguin recollir fora de Catalunya, a l’Estat i el conjunt d’Europa».

Però quan el Govern del PP previsiblement digui una altra vegada que no a aquesta proposta, es tractarà que l’independentisme exigeixi a Colau i els seus que remin a favor del referèndum unilateral, el que ha acordat amb la CUP i les entitats sobiranistes. Aquest emplaçament el van fer, immediatament després de la cimera, tant la formació anticapitalista com, en una compareixença no prevista, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras: «Confiem que tots els demòcrates ens recolzaran quan algú intenti impedir el dret a vot».

Exactament el mateix missatge que abans, durant i després de la reunió llançava la cupaire Anna Gabriel als comuns, satisfets perquè Puigdemont els havia posat una alfombra vermella subratllant que la sessió no tenia com a objectiu la independència ni el procés constituent, sinó un referèndum acordat. Mitjançant un espai plural, i una comissió de seguiment en la qual existeixen nombrosos perfils progressistes (Joan Ignasi Elena, Carme Porta, Itziar González, els exdiputats d’ICV Francesc Pané i Jaume Bosch... juntament amb l’exconsellera convergent Carme Laura Gil).

«L’element central –subratllava l’alcaldessa després del conclave– no és la independència, és la democràcia, ho ha dit el president i ho vull posar en valor. Estem per un referèndum acordat, amb garanties, reconegut per la majoria de la població catalana; el que ens uneix és la defensa de la democràcia».

L’AMBIGÜITAT DE COLAU

I és que dins de la reunió, Colau ja s’havia fet forta en les seves posicions: fer un referèndum amb garanties i no un altre 9-N, perquè no seria un referèndum. Al mateix temps, reclamava no fixar terminis tancats i es vantava que a la resta d’Espanya existeixen espais de suport a les tesis proreferèndum.

Colau, per tant, no s’ha mullat en la qüestió clau de què passarà si tira endavant la via unilateral. Sobre aquest punt, mentrestant, Lluís Rabell –cap parlamentari de Catalunya Sí que es Pot– demanava no agafar «ni dreceres» i buscar sempre el camí del pacte. Però el número dos de Podem, Íñigo Errejón, no opinava el mateix dies enrere en una entrevista, tot i que després va matisar les seves paraules afirmant que el 9-N seria «tan legítim com buit d’efecte institucional».

En les possibles divergències internes en els comuns bussejarà l’independentisme quan quedi liquidada la via oberta ahir, la del referèndum pactat, en base a la resolució de Sí que es Pot pactada amb Junts pel Sí en el debat de política general i que el Tribunal Constitucional (TC) no ha suspès, a diferència del text lligat entre el grup del Govern i els cupaires.

Tot en una cimera que no va arribar a grans acords (més enllà d’una recollida de firmes a través d’un manifest que està per escriure) per mantenir aquest espai genèric, uns certs llimbs que ningú sap quant duraranà en el temps perquè ni Junqueras ni la CUP, ni tampoc Puigdemont, es van descavalcar del pacte per la consulta com a molt tard el setembre del 2017.

MÉS POLÍTICS QUE ENTITATS

Entre els presents, malgrat que es va convidar l’anomenada societat civil, eren majoria els representants polítics (43 sobre 83). La comissió coordinadora haurà de concretar ara quina campanya proreferèndum porta a terme. No es confia gaire que la iniciativa doni fruits més enllà de mantenir viva la tensió política i aconseguir una altra qüestió clau: ampliar la base social de l’independentisme, que ha pres aire amb una majoria social, la del 84%, que s’esvaeix quan es pregunta a ciutadans, entitats i partits si el referèndum ha de fer-se sense suport de l’Estat.