'Che' Forcadell

Els llaços entre el procés i la revolució cubana existeixen. Potser són invisibles i, sobretot, es limiten a la litúrgia, però hi són. No només perquè l'estelada sigui una còpia de la bandera de Cuba, sinó, per exemple, pels lemes associats als dos fets. “Ni un pas enrere”, va ser el càntic més corejat per la gentada congregada aquesta divendres davant el Palau de Justícia per acompanyar Carme Forcadell. Un cor que té com a autor original Iossif Stalin, en la seva famosa ordre 227 de resistència als nazis, però que van popularitzar tant el Che Guevara (“Ni un pas enrere i el que ha de ser que sigui”) com, fins i tot, el recentment desaparegut Fidel Castro, que, en un rampell de gràcia tuitera ‘avant la lettre’, va dir allò de “ni un pas enrere ni per agafar impuls”.

Forcadell ha entrat al Palau de Justícia després de deixar enrere el seguici que l'ha acompanyat des de les portes del seu despatx al Parlament, d'on ha sortit en formació flanquejada pels primers espases independentistes d'ahir i avui. Per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras i per Artur Mas. Puigdemont, a la sortida del parc de la Ciutadella, i com Mas va fer amb Joana Ortega i Irene Rigau, ha abandonat el seguici per donar, involuntàriament, més protagonisme, si és possible, al president del ‘pas al costat’.

VARES DE COMANDAMENT I CAFÈ

A la porta del Parlament s'han unit a la comitiva els càrrecs electes locals, entre ells molts alcaldes amb les vares de comandament, algunes de formes imaginatives que han recordat la vareta màgica de Harry Potter. En el lapse de temps que Forcadell ha declarat, els manifestants han ocupat els bars de la rodalia per avituallar-se i molts regidors han deixat les vares a la barra del bar. Semblava un recés a l'escola de Hogwarts.

Des del Parlament, el seguici complet ha agafat, amb una petita marrada, el passeig dels Til·lers. A mig camí, foto davant les lletres que formaven la paraula ‘democràcia’.  L'organització de tot l'acte, a càrrec de les entitats sobiranistes, i com ja és habitual, ha sigut impecablement ordenada.

Notícies relacionades

Carme Forcadell declara davant el TSJC: últimes notícies en directe

El TS mou fitxa contra Delgado

Després del mutis de Puigdemont, a mesura que el gran grup encarava l'avinguda de Lluís Companys, s'ha produït el primer contacte entre el seguici de Forcadell i el públic afí. A més del lema revolucionari cubà, la gentada, amb una mitjana d'edat més aviat alta, sens dubte, per ser laborable i per allò d'haver d'anar a treballar o a estudiar, ha corejat: “La nostra sentència és la independència”. I el més clàssic: “Fora, fora, la justícia espanyola”.

Després d'alguns nervis entre els congregats que increpaven els fotògrafs per no estirar-se a terra i per impedir, per extensió, que ells fessin les seves instantànies amb el mòbil (“Escolti, que jo fa tres hores que m'espero”), ha arribat el moment àlgid. Cant d'‘Els segadors’ i el ‘desenganxament’ de Forcadell del seguici, com el mòdul lunar de l''Apollo XIII'. Pujada lenta, parsimoniosa però ferma i, culminades les escales, mitja volta per saludar la gent. No ha aixecat els quatre dits senyerils, com va fer al seu dia Artur Mas, sinó que ha repartit petons amb les dues mans, al més pur estil d'estrella cinematogràfica.