Mas demana que Rajoy declari com a testimoni en el judici pel 9-N

Els advocats de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau han sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declarin com a testimonis en el judici per la consulta del 9-N l’actual president de Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Els lletrats Javier Melero, que representa Mas; Rafael Entrena, defensor de l’exvicepresidenta, i Jordi Pina, advocat de l’extitular d’Ensenyament, van presentar ahir els seus escrits de defensa, en què reclamen l’absolució dels tres investigats. Ara només cal fixar els dies en què se celebrarà el judici.

Entre els testimonis proposats per la defensa de Mas també hi ha el diputat al Congrés Francesc Homs, que està sent investigat al Tribunal Suprem per la mateixa causa i que en la seva declaració judicial va sostenir que un membre del Govern del PP es va posar en contacte amb ell per arribar a un acord sobre la consulta. «Se’ns va oferir que si el president Mas, la nit del 9-N, no feia cap compareixença pública, no farien res», va declarar Homs davant del jutge.

TRIAS

La defensa de Mas, per a qui el fiscal reclama 10 anys d’inhabilitació, també ha proposat com a testimonis l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert, el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer, i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, entre altres personalitats de la política i catedràtics de Dret Constitucional.

L’escrit de defensa de Mas indica que el Govern de la Generalitat, amb exclusió de les seves funcions respecte a l’ordre públic, la seguretat ciutadana i la gestió de la informació i els sistemes informàtics públics, va interrompre els preparatius del procés participatiu després de la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014 que prohibia la consulta.

El text concreta que no es pot barrejar el fet de posar a disposició dels ciutadans determinats mitjans públics perquè es portés a terme un procés de caràcter participatiu, «emmarcat en una acció política completament lícita i defensable en qualsevol societat democràtica», amb el d’organitzar un referèndum oficial, desobeint una resolució judicial, i encara menys que això es pugui considerar una acció delictiva.

El document incideix en el fet que, «en atenció al dret de participació i de llibertat d’expressió que tenen tots els ciutadans de Catalunya», l’Executiu català va posar a la seva disposició «certa infraestructura material» que va ser utilitzada «en tot moment» per part de les persones que es van presentar com a voluntàries per portar a terme la consulta alternativa. Els voluntaris, precisa, ni van ser «coaccionats» ni eren «dependents jeràrquics de l’Administració». La Generalitat, afegeix la defensa, va vetllar perquè «tots els ciutadans poguessin exercir els seus drets en condicions d’igualtat, i per això  era imprescindible que aquests fossin informats a través de mitjans de comunicació i internet»

VOLUNTARIS

«El president va acatar la resolució i va anunciar públicament el desistiment del seu Govern de portar a terme el procés participatiu i deixar-lo íntegrament en mans dels voluntaris», recalca la defensa de Mas, que no deixa de ressenyar «l’èxit» que va tenir aquesta decisió: en un sol dia les sol·licituds van superar  les necessàries.

Aclareix que si alguns dels voluntaris eren funcionaris de la Generalitat, van fer aquesta col·laboració «fora del seu horari laboral», a la vegada que enquadra la cessió d’espais públics (col·legis) en una «acció que queda plenament dins de l’impuls de l’acció política».

Notícies relacionades

Montoro fitxa un antic alt càrrec d’Hisenda per defensar-se

El Parlament planteja blindar les multes per discursos d’odi

L’advocat de Mas argumenta que els serveis utilitzats perquè se celebrés el 9-N es van contractar abans de la prohibició del Constitucional (material, informàtica, publicitat) o es van paralitzar quan es va dictar la suspensió (pàgina de consulta a internet). I que l’obertura dels centres educatius públics va transcórrer «amb tota naturalitat i sense oposició dels seus responsables». «La Generalitat va intentar, dintre de les seves possibilitats, donar compliment a la resolució» de l’alt tribunal, addueix.

PASSIVITAT

La defensa emfatitza la «passivitat» del Govern central i de la fiscalia el mateix dia de la votació, ja que en aquell moment no van observar en els fets «el caràcter delictiu que tan clarament veu ara». Els advocats rebutgen que els investigats cometessin un delicte de desobediència, perquè, al seu entendre, el mandat del Constitucional no era una ordre «concreta, precisa i determinada». Per tant, la conducta de l’expresident no té caràcter de «negativa oberta, rebel i reiterada». Els escrits de defensa d’Ortega i Rigau van exactament en el mateix sentit.