Els embolics legals de Rita Barberá

Els escàndols judicials han perseguit Rita Barberá en l'últim any. Després de ser desallotjada de l'alcaldia de València, l'exsenadora del PP va començar a ser més notícia als tribunals. Especialment per la seva implicació en l'operació Taula per presumpte delicte de blanqueig de capitals. Una causa que serà arxivada arran de la seva defunció, seguint el mateix camí que les denúncies per 'Ritaleaks' i la llei de memòria històrica, que es van tancar el mes de juliol passat.

Barberá havia declarat aquest dilluns davant el magistrat del Tribunal Suprem Cándido Conde-Pumpido, com a investigada (abans, imputada) per un delicte de blanqueig de capitals, en l'operació Taula, derivada del 'cas Imelsa'. La que va ser alcaldessa de la capital valenciana durant 24 anys va defensar que no formava part del comitè de campanya del PP valencià, i per tant desconeixia si s'utilitzava el sistema investigat, consistent en aportacions de 1.000 euros que després eren tornades en efectiu. Va assegurar que la seva "missió era aconseguir vots" i que l'únic càrrec que va tenir, a més de l'alcaldia, era formar part del comitè executiu nacional del partit.

Notícies relacionades

Rita Barberá arriba al Suprem per declarar per un delicte de blanqueig

"A València els coloms no volaven si Rita Barberá no els donava permís"

Per això, va negar saber si el grup municipal del PP gestionava dos comptes corrents i que "ho desconeixia tot absolutament dels comptes", cosa que no li va impedir negar "expressament que al PP de València s'hi produís cap tipus de finançament il·legal".

Al juliol la llavors senadora va veure com s'arxivaven dues causes més en contra seu, una per incompliment de la llei de memòria històrica i una altra, batejada com a 'Ritaleaks', per malversació de cabals públics. En el primer cas va ser denunciada per no retirar símbols franquistes durant el període en què va ser alcaldessa de la ciutat, però l'alt tribunal va valorar que no havia incorregut en delicte de desobediència a cap ordre directa i expressa per retirar aquests símbols. En el cas 'Ritaleaks', se l'acusava d'irregularitats en despeses de representació carregades a l'ajuntament entre el 2011 i el 2014. Malgrat que la Fiscalia Anticorrupció va apreciar un delicte continuat de malversació de cabals públics, la Fiscalia del Suprem no va apreciar indicis de delictes en les 466 factures per valor de 278.000 euros, que incloïen l'enviament de caixes de taronges a dirigents del PP i viatges sense justificar.